Zvi Zamir
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (pl) Cvika Zarzevski  3 març 1925 Łódź (Segona República Polonesa) | ||
| Mort | 2 gener 2024 (98 anys) Tel-Aviv (Israel) | ||
| Sepultura | cementiri de Morasha | ||
4t Director of the Mossad (en)  | |||
| 1968 – 1973 ← Meir Amit – Yitzhak Hofi → | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | espia, oficial d'intel·ligència, polític, oficial, general major | ||
| Activitat | 1942 - 1974 | ||
| Ocupador | Mossad | ||
| Membre de | |||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Forces de Defensa d'Israel | ||
| Grau militar | Aluf | ||
| Conflicte | Guerra arabo-israeliana de 1947-1949 | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Fills | Dani Zamir | ||
Zvi Zamir (en hebreu:צבי זמיר; nascut com a Zvicka Zarzevsky; 3 de març de 1925 - 2 de gener de 2024) va ser un general de divisió de les Forces de Defensa d'Israel i director del Mossad de 1968 a 1974.
Biografia
Nascut a Łódź, Polònia, el 3 de març de 1925,[1][2] Zamir va emigrar amb la seva família al Mandat Britànic de Palestina quan només tenia set mesos. Als 18 anys, Zamir va començar la seva carrera militar, primer com a soldat al Palmach de l'Haganà, una unitat que incloïa futurs líders israelians com Moshe Dayan i Yitzhak Rabin.
Carrera a la intel·ligència
Les IDF
Durant la guerra araboisraeliana de 1948, Zamir va lluitar a les Forces de Defensa d'Israel, recentment creades , com a líder d'una secció d'infanteria. Després de la guerra, va continuar ascendint en la cadena de comandament , convertint-se en pilot de reconeixement amb llicència per a la branca d'Artilleria, i finalment va ser ascendit a comandant del Comandament del Sud. El seu últim càrrec a les FDI abans de ser nomenat director del Mossad va arribar el 1966, quan va ser nomenat agregat militar a Londres.
Mossad
Durant el seu mandat al Mossad, va ajudar a dur a terme una campanya d'assassinats, la resposta israeliana a la massacre de Munic, i va tractar els preparatius i les conseqüències de la guerra del Yom Kippur el 1973. Després que el govern de l'Alemanya Occidental es negués a acceptar un equip de forces especials israelianes durant la crisi dels ostatges de Munic, Zamir va ser enviat a observar les activitats. Va ser a la base aèria de Fürstenfeldbruck la nit que l'intent fallit de rescat va deixar morts els nou ostatges israelians restants. Zamir va ser entrevistat sobre l'incident el 1999 quan va parlar amb el productor d'One Day in September, un documental sobre la massacre. En ell va criticar durament l'esforç de rescat alemany per la seva completa manca de coordinació. Anteriorment havia estat entrevistat sobre aquest tema per a un perfil de la NBC durant la seva cobertura dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, i va parlar de la massacre diverses vegades després.
Vida posterior
Les seves memòries es van publicar en hebreu el 2011 sota el títol בעיניים פקוחות Be'einaim Pekuhot ("Amb els ulls oberts").[3]
Zamir vivia a Tzahala, un barri al nord de Tel Aviv. Va morir el 2 de gener de 2024, als 98 anys.[4]
A la cultura popular
Zamir va ser interpretat per Ami Weinberg a la pel·lícula Munich de Steven Spielberg del 2005,[5] i per Rotem Keinan a la pel·lícula Golda de 2023.[6]
Referències
- ↑ Profile of Zvi Zamir
- ↑ «צבי זמיר». Arxivat de l'original el 14 novembre 2020. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ Bar-Joseph, Uri; McDermott, Rose. Intelligence Success and Failure: The Human Factor. Oxford University Press, 3 març 2017. ISBN 978-0-19-934175-7.
- ↑ Zvi Zamir, Mossad director during Yom Kippur War, dies at 98
- ↑ «Munic». www.imdb.com. [Consulta: 23 novembre 2025].
- ↑ «Golda». www.imdb.com. [Consulta: 23 novembre 2025].
Bibliografia addicional
- "Preventive measures" Zamir interview in 2006.
- One Day in September, (1999), un documental de Kevin Macdonald.
- Raviv, Dan and Melman, Yossi. Every Spy a Prince: The Complete History of Israel's Intelligence Community. Boston: Houghton Mifflin Company, 1990. ISBN 0-395-47102-8 p. 179
Enllaços externs
- Itamar Eichner, Mossad chief in Yom Kippur War: Tell CIA No. 2 to kiss my ass, Ynetnews, 17 desembre 2019