Anna Murià i Romaní

| Naissance | |
|---|---|
| Décès |
(à 98 ans) Terrassa |
| Nom de naissance |
Anna Murià i Romaní |
| Nationalité | |
| Formation | |
| Activités | |
| Père | |
| Fratrie |
Josep Maria Murià i Romaní (d) |
| Conjoint | |
| Enfants |
| A travaillé pour | |
|---|---|
| Partis politiques | |
| Distinction |
Anna Murià i Romaní, née le à Barcelone et morte à Terrassa le , est une écrivaine et journaliste catalane.
Biographie
Anna Murià i Romaní, naît le à Barcelone. Elle est la fille du journaliste Magí Murià i Torner et d'Anna Romaní i Sabater (originaires de Reus), elle est élève de l'école française des religieuses des Dames Noires. Elle étudie durant sa jeunesse l'économie, la comptabilité et l'anglais à La Bonne, à Barcelone. Elle s'inscrit aux cours du soir à l’Ateneu encyclopédique populaire[1].
L'artiste et la militante
Comme les autrices et intellectuelles de l'époque, elle cherche à concilier sa vie personnelle et son engagement social. Elle collabore à la revue La Dona Catalana entre 1925 et 1930 et s'implique dans le Club féminin et sportif de Barcelone[2].
Elle milite ensuite à Acció Catalana[3].
En 1932, elle rejoint la Esquerra Republicana de Catalunya, et participe à l'accord de l'Estatut de Núria pour la libération des militants du 6 octobre 1934.
En 1932, elle organise le Front Únic Femení Esquerrista, avec notamment Rosa Maria Arquimbau En 1936, elle est membre du comité central d'Estat Català.
Pendant la guerre d'Espagne, elle est fonctionnaire de la Generalitat de Catalogne, qui la nomme secrétaire de l'Institution des Lettres Catalanes. Elle collabore alors aux publications telles que La Dona Catalane et La Rambla dans sa trajectoire féministe de défense de la condition des femmes[4]. Elle est alors membre de l'Union des Femmes de Catalogne et co-fondatrice du Groupe Syndical d'Écrivains Catalans (actuelle Association d'Écrivains en Langue Catalane)[3].
En 1939, à l'arrivée au pouvoir par la force des nationalistes, elle doit s'exiler en France. C'est au château de Roissy-en-Brie qu'elle rencontre celui qui deviendra son époux[5], le poète Agustí Bartra (1908-1982)[6],[1]. En 1940, ils partent en République Dominicaine, à Cuba, puis ils s'installent au Mexique pendant une trentaine d'années. Elle écrit des articles pour Catalunya à Buenos Aires, Germanor à Santiago, Lletres, La Nova Revista et Pont Blau, des magazines littéraires mexicains[7].
En 1970, ils reviennent en Catalogne et s'installent à Terrassa. Elle écrit pour son mari Crònica de la vida d'Agustí Bartra (Chronique de la vie d'Agustí Bartra) (1987) et L'obra de Bartra (L'œuvre de Baltra) en 1975.
Elle effectue un travail de mémoire en Catalogne jusqu'à sa mort, en 2002, à Terrassa, ville qui lui dédie un équipement municipal en son hommage[8].
Prix et Distinctions
- 1973 : prix Cassà de la Selva ;
- 1974 : prix Folch i Torres pour son roman El meravellòs viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic[1] ;
- 1978 : prix El Recull ;
- 1990 : décorée de la Creu de Sant Jordi[7].
Œuvres principales
Écrites en catalan
- Joana Mas (1933)
- La peixera (1938)
- La revolució moral (1934)
- El 6 d'octubre i el 19 de juliol (1937)
- Via de l'est (1946)
- El nen blanc i el nen negre (1947)
- Crònica de la vida d'Agustí Bartra (1967)
- La finestra de gel (1974), roman de science-fiction qui évoque la cryogénie.
- L'obra de Bartra (1975)
- El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic (1974, prix Josep Maria Folch i Torres (ca))
- A Becerola fan ballades (1978)
- Pinya de contes (1982)
- El país de les fonts (1980)
- El llibre d'Eli (1982)
- Res no és veritat, Alícia (1984)
- Cartes a l'Anna Murià (1985), correspondance avec l'écrivaine Mercè Rodoreda
- Les Dones i la literatura catalana (1986)
- Aquest serà el principi (1986).
- Quatre contes d'exili (2002)
- Reflexions de la vellesa (2003)
Références
- Amàlia Prat, « Anna Murià - Dictionnaire créatrices » [archive du ]
, sur www.dictionnaire-creatrices.com (consulté le )
- ↑ (ca) Neus Real Mercadal, El Club Femení i d'Esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural, Barcelona, Publ. de l'Abadia de Montserrat, coll. « Biblioteca Serra d'or » (no 205), , 132 p. (ISBN 978-84-7826-952-5 et 8478269525, OCLC 39323970, lire en ligne)
- (ca) « Anna Murià | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana », sur www.escriptors.cat (consulté le )
- ↑ (ca) Dolors Ivern i Salvà, « Biografia Anna Murià i Romaní · memoriaesquerra.cat », sur memoriaesquerra.cat (consulté le )
- ↑ (es) « Murià, Anna (1904-2002) » [archive du ], sur datos.bne.es (consulté le )
- ↑ Archives Régionales du Vallès Occidental, « Serviette signée par certains des exilés qui étaient à Roissy-en-Brie : Armand Obiols, Mercè Rodoreda, Núria Jordana, Anna Murià, Agustí Bartra, J. Murià, Enric Cluselles, Amàlia Casals de Cluselles et Mercè Casals », sur Catalunya País d'Arxius, (consulté le )
- (ca) la rédaction, « Anna Murià i Romaní », sur www.enciclopedia.cat (consulté le )
- ↑ (ca) la rédaction, « Casal Municipal Anna Murià - Ajuntament de Terrassa », sur www.terrassa.cat (consulté le )
Bibliographie
- (ca) Elvira Altés, « Dones periodistes dels anys trenta », Capçalera, febrer 1999, p. 15-21 (file:///C:/Users/conta/Downloads/adminRACO,+CAP_1999_091_02.pdf [PDF]).
- (ca) Montserrat Bacardí, « Anna Murià, traductora (in)visible », Quaderns: revista de traducció, , p. 77-85 (ISSN 2014-9735, lire en ligne [archive du ], consulté le ).
- (ca) Isabel Boj, Maria Feliu, Gemma Sebares et Ann Elizabeth Wilson Daily, « Dones de la República i la Guerra. Taller didàctic », Articles publicats en revistes (Didàctiques Aplicades), (ISSN 1696-2672, lire en ligne, consulté le ).
- (es) Maria Campillo, « El grup d'exiliats catalans a Roissy-en-Brie », www.cervantesvirtual.com, , p. 569-577 (lire en ligne, consulté le ).
- (ca) Joaquim Espinós, « Anna Murià: biografia, autobiografia, ficcions », Caplletra. Revista Internacional de Filologia, vol. 36, , p. 153-172 (lire en ligne).
- (ca) Alba Granell Rosich, « Anna Murià: evolució periodística. Aproximació a l’evolució feminista i ideològica d’Anna Murià a partir de la seva tasca periodística durant les etapes de preguerra i Guerra Civil », repositori.upf.edu, (lire en ligne, consulté le ).
Liens externes
- Notices dans des dictionnaires ou encyclopédies généralistes :
- Portail de la littérature
- Portail de la science-fiction
- Portail de la littérature d’enfance et de jeunesse
- Portail de la langue catalane
- Portail des femmes et du féminisme
- Portail de Barcelone
- Portail de la Catalogne