Manuel Ardit

| Naissance | |
|---|---|
| Décès |
(à 72 ans) |
| Activités |
| A travaillé pour | |
|---|---|
| Membre de |
Manuel Ardit i Lucas (Valence, - ibidem, ) est un historien et professeur d'université espagnol spécialiste du Pays valencien.
Biographie
Au cours de ses études dans les années 1960, il milite dans l'opposition valencianiste clandestine au franquisme dans le Partit Socialista Valencià[1].
Il obtient un doctorat en géographie et en histoire en 1975[2]. Il est enseignant au lycée (au début des années 1970, il est directeur du lycée de Carlet[3]), puis à l'UNED et enfin à l'université de Valence en tant que professeur émérite d'histoire moderne [4],[5]. Il dirige un temps le service de publications de cette dernière université[6].
Spécialiste de l'Ancien Régime et de la tévolution libérale au Pays valencien, il publie plusieurs articles et livres sur cette question, dont Revolución liberal y revuelta campesina (1977)[2]. Il travaille également sur l'érasmisme valencien, le commerce avec l'Amérique coloniale ou la démographie historique dans des ouvrages tels que La Inquisició al País Valencià (1970), Agricultura y crecimiento económico en la Europa occidental moderna (1992), lEs homes i la terra del País Valencià: segles XVI -XVIII (1993, en 2 volumes)[6] et Creixement econòmic i conflicte social (2004)[5]. Il collabore et dirige plusieurs ouvrages de synthèse collectifs : Història dels Països Catalans (1980), Història del País Valencià (1990), Crisi i modernització al País Valencià (1975) et Familia y estructuras familiares en Cataluña y en el País Valenciano (1995, avec Joan S. Bernat)[6],[7].
Il est membre de l'Institució Valenciana d'Estudis i Investigació (IVEI)[5] et de la section historico-archéologique de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) entre 1992 et 2013[6],[2]. Il dirige également la revue Afers à partir du décès de Sebastià Garcia Martínez en 1986[8],[5] et est membre du conseil d'administration de la revue Catalan Historical Review, de l'IEC[4].
Il prend sa retraite universitaire en 2012[1].
Au mois de juillet suivant, sa famille fait don d'une partie de sa bibliothèque à l'archive municipale de Dénia[9].
Notes et références
(ca) Cet article est partiellement ou en totalité issu de la page de Wikipédia en catalan intitulée « Manuel Ardit i Lucas » (voir la liste des auteurs).
- (ca) Josep Vall i Segura, « Manuel Ardit i Lucas »
, sur Memòria Valencianista, Fundació Josep Pla (consulté le )
- « Mor Manuel Ardit i Lucas, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC », sur IEC.cat, 8 de desembre 2013 (consulté le )
- ↑ (ca) Xavier Serra, Biografies parcials, vol. 1 : Els 70 al País Valencià, Catarroja, Editorial Afers, , 217 p. (ISBN 978-84-16260-19-5), p. 22-23
- « Mor als 72 anys l'historiador valencià i membre de l'IEC Manuel Ardit », sur Ara.cat, 9 de desembre 2013 (consulté le )
- Viadel 2012, p. 298.
- (ca) « Manuel Ardit », Gran Enciclopèdia Catalana, sur enciclopedia.cat, Barcelone, Edicions 62.
- ↑ Viadel 2012, p. 298-299.
- ↑ (ca) Francesc Martínez Sanchis (préf. Joan Manuel Tresserras (es)), Premsa valencianista: Repressió, resistència cultural i represa democràtica, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat Jaume I - Universitat de València, coll. « aldea global » (no 36), , 735 p. (ISBN 978-84-490-6089-2, 978-84-16356-65-2 et 978-84-370-9946-0, DOI 10.7203/PUV-ALG-9946-0), loc. 2882
- ↑ (es) « La familia del historiador Manuel Ardit dona parte de su biblioteca al Arxiu Municipal de Dénia », El Periódico, (lire en ligne
, consulté le )
Annexes
Bibliographie
- (ca) Francesc Viadel, Valencianisme : L’aportació positiva, Valence, PUV, , 453 p. (ISBN 978-84-370-8820-4), p. 298-299
Liens externes
- Notice dans un dictionnaire ou une encyclopédie généraliste :
- Portail des universités
- Portail de l’historiographie
- Portail du Pays valencien