Maria Antònia Ortolà
| Naissance | |
|---|---|
| Activité |
| Membre de | |
|---|---|
| Condamnée pour |
Imposture () |
Maria Antònia Ortolà, née à Senija vers 1695, est une religieuse catholique espagnole, tertiaire franciscaine, condamnée à la perpétuité par l’Inquisition espagnole en 1727 pour avoir tenté de refaire sa vie à Valence après deux procès menés en 1717 et 1718 contre des agresseurs sexuels au sein du clergé à Dénia.
Biographie
En 1717 et 1718, alors âgée d’environ 22 ans et célibataire, Maria Antònia Ortolà saisit l’Inquisition pour accuser les religieux Baltasar Enguix et Francesc Mir de sollicitation à Dénia[1]. Elle avoue aussi être rentrée en relation avec le diable, mais est pardonnée en mars 1718. Elle part alors à Valence et se fait tertiaire franciscaine, prenant le nom de Rosa de Santo Domingo. En 1727, elle est condamnée pour imposture à un autodafé et 200 coups de fouet en public puis silence et réclusion à perpétuité[2].
Références
- ↑ (ca) Albert Toldrà i Vilardell, « La sol·licitació sexual en confessió a Dénia i la inquisició (1704-1787) », Aguaits, no 36, , p. 71‑92 (ISSN 2386-7345, lire en ligne)
- ↑ Zaragoza 2019.
Bibliographie
- (ca) Verónica Zaragoza Gómez, « L’heterodòxia de Maria Antònia Ortolà: el camí del relat autobiogràfic al procés inquisitorial (1717-1727) », Manuscrits. Revista d’història moderna, vol. 37, , p. 117‑136 (ISSN 2014-6000, DOI 10.5565/rev/manuscrits.215, lire en ligne)
- (ca) Verònica Zaragoza, « Les trampes de la fe. Notes sobre la vida i obra de Maria Antònia Ortolà (Senija, c. 1695-?, d. 1728) a través dels seus processos inquisitorials », dans Actes del 6é Congrés d’Estudis de la Marina Alta, vol. 1, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta IECMA, (ISBN 978-84-944726-6-4, lire en ligne), p. 383‑400
- Portail du Pays valencien
- Portail de la prison
- Portail du catholicisme