Mary Santpere

Mary Santpere
Biographie
Naissance
Décès
(à 79 ans)
Madrid
Sépulture
Nom de naissance
María Santpere Hernáez
Surnom
La Reine du Parallèle
Nationalité
Activités
Période d'activité
À partir de
Père
Mère
Autres informations
Distinction

María Santpere Hernáez, connue sous le nom de Mary Santpere, née à Barcelone le et morte le à Madrid, est une artiste catalane, actrice, humoriste, chanteuse et meneuse de revue.

Biographie

Fille de la danseuse classique Rosa Hernáez i Esquirol (1887-1964) et de Josep Santpere i Pei (1875-1939), célèbre acteur et homme d'affaires de la Barcelone des années 30[1], Mary triomphe très tôt au théâtre[2], au cinéma, à la radio, à la télévision, tant en catalan qu'en espagnol[3].

Elle est connue comme « La Reine du Parallèle[4]», du nom de la célèbre avenue du divertissement à Barcelone, l'Avenue du Parallèle[5]. Elle connaît également le succès à Paris[6].

Pionnière en Europe de l'entertainment, malgré la censure de l'Espagne franquiste, l'un de ses dons est de divertir en ayant la volonté de plaire au public[7].

En 1992, juste avant son décès, elle joue dans le film Krapatchouk d'Enrique Gabriel.

Elle est alors pressentie pour jouer le rôle de la grand-mère[8] dans la série de télévision, culte en Espagne, Farmacia de guardia, mais décède durant le vol depuis Barcelone qui devait l'amener à signer le contrat à Madrid, le de cette année-là[9].


Filmographie

Cinéma

  • 1943 : Boda accidentada de Antonio Román : L'étrangère
  • 1944 : Fin de curso de Antonio Román : La donzelle
  • 1944 : Cabeza de hierro d'Agustín Navarro
  • 1945 : Ángela es así de Antonio Román : Doña Cloefé
  • 1946 : Un ladrón de guante blanco de Rafael Gil : Ernestina
  • 1948 : Conflicto inesperado de Juan de Orduña : Conchita De La Mata
  • 1948 : Canción mortal d'Antonio del Amo
  • 1949 : Vida en sombras de José María Forn : Doncella
  • 1950 : Cita con mi viejo corazón de Giuseppe Maria Scotese
  • 1954 : Once pares de botas de Luis García Berlanga : Camarera
  • 1956 : Veraneo en España d'Edmond T. Gréville et Fernando Palacios : Marilyn Kerrigan
  • 1958 : El hincha de Fernando Méndez : Doña Amalia
  • 1959 : Miss Cuplé de Radford Crawley : María Marco
  • 1962 : Detective con faldas de Terence Young : Oscar J. Bennett
  • 1968 : La viudita ye-yé d'Eduardo Manzanos Brochero : Doña Lupe
  • 1968 : La 'mini' tía de José María Forn : Clotilde de Clo
  • 1970 : Le clan des gangsters de José María Forn : Dorothy
  • 1972 : La liga no es cosa de hombres de Pedro Lazaga : Tía de Coqui
  • 1976 : La ville brûlée d'Antoni Ribas : Mère de Rull-Artós
  • 1977 : ¡Bruja, más que bruja! de José María Forn : Tía Larga
  • 1977 : La mujer es un buen negocio de Javier Aguirre : Empleada de Alma
  • 1978 : Préstamela esta noche de José Luis García Sánchez : Rosa
  • 1981 : El vicari d'Olot de Ventura Pons : Mère Bigotis
  • 1982 : Los embarazados d'Eduardo Campoy : Mère de Jorge
  • 1982 : Las aventuras de Zipi y Zape de Miguel Ángel Bernardo : Tía Aniceta
  • 1982 : Le llamaban J.R. de José Luis Madrid : Eli
  • 1985 : Como Pedro por su casa de Rafael Gil
  • 1986 : La rossa del bar de Nanni Loy : Dependenta
  • 1992 : Makinavaja, el último choriso de José Luis García Sánchez : La Maru

Télévision

  • 1970-1971 : La casa de los Martínez : Gracia
  • 1974 : El pícaro de Rafael Moreno Alba : Polonia
  • 1979-1980 : Quitxalla
  • 1980-1981 : Mare i fill, societat limitada de Jaume Peracaula : Mariona Rebull
  • 1985 : Un, dos, tres... ensaïmades i res més : Bàrbara
  • 1985 : Don Juan itinerante : Brígida
  • 1986-1987 : Amor... salut i feina : Maria Claustre
  • 1987-1990 : Aquesta nit o mai : Veïna
  • 1988 : Majòrica
  • 1992 : Krapatchouk : Cornélia

Films non crédités

  • 1938 : Paquete, el fotógrafo público número uno
  • 1939 : Los cuatro robinsones

Récompenses

Postérité

Plaque commémorative sur la Rambla, à Barcelone.
  • Sa sépulture se situe dans le Cimetière du Poblenou de Barcelone[10], l'un des cimetières les plus touristiques de la ville, accueillant les sépultures de nombreuses personnalités et la célèbre sculpture le Baiser de la Mort de Jaume Barba.


Références

  1. « Edición del martes, 10 octubre 1939, página 6 - Hemeroteca - Lavanguardia.es », sur hemeroteca.lavanguardia.com
  2. « Edición del viernes, 18 diciembre 1964, página 29 - Hemeroteca - Lavanguardia.es », sur hemeroteca.lavanguardia.com (consulté le )
  3. Hemeroteca El País
  4. (ca) webmastermae, « Fons Mary Santpere », sur Museu de les Arts Escèniques,
  5. (es) IMPRESCINDIBLES, « Mary Santpere, 'La Reina del Paralelo', fue la pastilla de la risa de muchas generaciones », sur RTVE.es, (consulté le )
  6. « Mary Santpere-PARIS »
  7. (es) « La canción de Yorick: Mary Santpere y el don sagrado de la risa », sur ELMUNDO,
  8. « Disparatado Treintañero: "Farmacia de guardia". », sur Disparatado Treintañero,
  9. (es) « Farmacia de Guardia: 10 curiosidades sobre la serie mítica de los 90 – La cabeza llena »
  10. « Mary Santpere (1913-1992) - Mémorial Find a Grave », sur fr.findagrave.com (consulté le )
  11. (ca) « Monument als Santpere - Barcelona | La Rambla - Pobles de Catalunya », sur www.poblesdecatalunya.cat
  12. Les Amis de la Rambla (Barcelone), « Monument à la famille Santpere »
  13. (ca) « Placa homenatge a Mary Santpere », sur www.amicsdelarambla.cat
  14. (ca) Redacció MAE, « Mary Santpere al MAE », sur Museu de les Arts Escèniques,

Liens externes

  • icône décorative Portail de la danse
  • icône décorative Portail du théâtre
  • icône décorative Portail de l’humour
  • icône décorative Portail du cinéma espagnol
  • icône décorative Portail des séries télévisées
  • icône décorative Portail de Barcelone