(1713) Bancilhon
| Designació provisional | 1931 RW, 1951 SC, 1958 VR |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Louis Boyer |
| Data de descobriment | 27 setembre 1951 |
| Epònim | Odette Bancilhon |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,639 au 2,6394 au |
| Periàpside | 1,81782 au (arg (ω): 256,41932) 1,81941 au (arg (ω): 256,41932) |
| Semieix major a | 2,22842 au i 2,2294 au |
| Excentricitat e | 0,19 0,18425 0,1839 |
| Període orbital P | 3,33 a i 1.215,85 d |
| Anomalia mitjana M | 134,45564 ° 125,49348 ° |
| Inclinació i | 3,7465 ° 3,74444 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 61,13393 ° i 61,0909 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 5,716 km |
| Magnitud absoluta | 13,3 13,46 |
| Periode de rotació | 2,52826 h |
| Albedo | 0,259 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001713 |
| Sèrie | |
| « (1712) Angola | |
(1713) Bancilhon és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 27 de setembre de 1951 per Louis Boyer des de l'observatori d'Alger-Bouzaréah, Algèria.
Inicialment va rebre la designació de 1951 SC. Més tard es va anomenar en honor de l'astrònoma francesa Odette Bancilhon. [1]
Bancilhon orbita a una distància mitjana de 2,228 ua del Sol, podent acostar-se fins a 1,815 ua. La seva excentricitat és 0,1852 i la inclinació orbital 3,746°. Empra 1215 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ «(1713) Bancilhon» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 17 juny 2018].
Enllaços externs
- «(1713) Bancilhon» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 16 juny 2018].
- «Diagrama orbital de (1713) Bancilhon» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 17 juny 2018].