(1714) Sy
| Designació provisional | 1949 YM, 1950 DE1, 1951 NM, 1951 OA |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Louis Boyer |
| Data de descobriment | 25 juliol 1951 |
| Epònim | Frédéric Sy |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,963 au 2,96622 au |
| Periàpside | 2,17341 au (arg (ω): 321,15763) 2,16758 au (arg (ω): 321,15763) |
| Semieix major a | 2,5682 au i 2,5669 au |
| Excentricitat e | 0,15525 0,15372 0,15557 |
| Període orbital P | 4,12 a i 1.502,15 d |
| Anomalia mitjana M | 193,719 ° 49,17964 ° |
| Inclinació i | 7,97182 ° 7,96711 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 300,89244 ° i 300,79949 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 13,998 km |
| Magnitud absoluta | 11,9 |
| Albedo | 0,1088 (albedo geomètrica) 0,157 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20001714 |
| Sèrie | |
| « (1713) Bancilhon | |
(1714) Sy és un asteroide pertanyent al cinturó d'asteroides descobert per Louis Boyer el 25 de juliol de 1951 des de l'observatori d'Alger-Bouzaréah, Algèria.
Inicialment va rebre la designació de 1951 OA. Més tard es va anomenar en honor de l'astrònom francès Frédéric Sy.[1]
Sy està situat a una distància mitjana de 2,567 ua del Sol, podent allunyar-se'n fins a 2,965 ua. La seva excentricitat és 0,155 i la inclinació orbital 7,98°. Empra 1502 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[2]
Vegeu també
Referències
- ↑ Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ «(1714) Sy» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 17 juny 2018].
Enllaços externs
- «(1714) Sy» (en anglès). Minor Planet Center. [Consulta: 17 juny 2018].
- «Diagrama orbital de (1714) Sy» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 17 juny 2018].