(2220) Hicks
 (2220) Hicks | |
|---|---|
| Designació provisional | 1975 VB  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Eleanor F. Helin |
| Data de descobriment | 4 novembre 1975 , Observatori Palomar |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,655 au 3,6458 au |
| Periàpside | 2,67707 au (arg (ω): 280,44361) 2,67052 au (arg (ω): 280,44361) |
| Semieix major a | 3,16615 au i 3,15816 au |
| Excentricitat e | 0,16 0,15447 0,15441 |
| Període orbital P | 5,63 a i 2.049,98 d |
| Anomalia mitjana M | 225,75766 ° 355,17259 ° |
| Inclinació i | 2,58988 ° 2,59241 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 94,6814 ° i 94,62801 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 16,301 km |
| Magnitud absoluta | 12,3 12,46 |
| Albedo | 0,096 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20002220 |
| Sèrie | |
| « (2219) Mannucci • (2221) Chilton » | |
(2220) Hicks[1] és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per Eleanor Francis Helin el 4 de novembre de 1975 des de l'observatori Palomar, Estats Unitss.
Designació i nom
Hicks va ser designat inicialment com a 1975 VB. Més endavant es va anomenar en honor de l'enginyer i empresari William B. Hicks.[2]
Característiques orbitals
Hicks orbita a una distància mitjana de 3,156 ua del Sol, i pot allunyar-se fins a 3,655 ua i acostar-se fins a 2,658 ua. La seva excentricitat és 0,158 i la inclinació orbital 2,588°. Empra 2048 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[3]
Referències
- ↑ (2220) Hicks Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 28 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (2220) Hicks Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 28 juliol 2026)