(2221) Chilton
 (2221) Chilton | |
|---|---|
| Designació provisional | 1976 QC  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Descobert per | Observatori de Harvard observatori Oak Ridge |
| Data de descobriment | 25 agost 1976 , observatori Oak Ridge |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,948 au 2,94913 au |
| Periàpside | 2,2363 au (arg (ω): 82,04966) 2,23386 au (arg (ω): 82,04966) |
| Semieix major a | 2,59213 au i 2,5915 au |
| Excentricitat e | 0,14 0,13727 0,138 |
| Període orbital P | 4,17 a i 1.523,79 d |
| Anomalia mitjana M | 101,21538 ° 308,86667 ° |
| Inclinació i | 13,79208 ° 13,79976 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 245,82409 ° i 245,74717 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud absoluta | 12,9 13,04 |
| Periode de rotació | 7,445 h |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20002221 |
| Sèrie | |
| « (2220) Hicks • (2222) Lérmontov » | |
(2221) Chilton[1] és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert per l'equip de l'Observatori del Harvard College des de l'Estació George R. Agassiz, Estats Units, el 25 d'agost del 1976.
Designació i nom
Chilton va rebre inicialment la designació de 1976 QC. Més tard es va anomenar en honor de Jean Chilton McCrosky, esposa de l'astrònom estatunidenc Richard E. McCrosky.[2]
Característiques orbitals
Chilton està situat a una distància mitjana del Sol de 2,591 ua, i pot allunyar-se fins a 2,949 ua i acostar-se fins a 2,233 ua. La seva inclinació orbital és 13,79° i l'excentricitat 0,1381. Empra 1523 dies a completar una òrbita al voltant del Sol.[3]
Referències
- ↑ (2221) Chilton Web del Minor Planet Center en (anglès) (consulta: 28 juliol 2026)
- ↑ Schmadel, Lutz Dieter. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5ª, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
- ↑ (2221) Chilton Web del Jet Propulsion Laboratory en (anglès) (consulta: 28 juliol 2026)