1354
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1354 (mcccliv) |
| Islàmic | 755 – 756 |
| Xinès | 4050 – 4051 |
| Hebreu | 5114 – 5115 |
| Calendaris hindús | 1409 – 1410 (Vikram Samvat) 1276 – 1277 (Shaka Samvat) 4455 – 4456 (Kali Yuga) |
| Persa | 732 – 733 |
| Armeni | 803 |
| Rúnic | 1604 |
| Ab urbe condita | 2107 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xiii - segle xiv - segle xv | |
| Dècades | |
| 1320 1330 1340 - 1350 - 1360 1370 1380 | |
| Anys | |
| 1351 1352 1353 - 1354 - 1355 1356 1357 | |
L'any 1354 ( MCCLIV ) va ser un any comú que començava el dimecres del calendari julià.
Esdeveniments
- 16 de novembre - l'Alguer (Sardenya): Pere III el Cerimoniós conquereix definitivament la ciutat.
- 21 de setembre - Sardenya: Pere III el Cerimoniós inicia una altra expedició contra l'illa.
- València: després de 51 anys d'obres, s'acaba la Porta dels Apòstols de la seu.
- Ibn Battuta torna dels seus viatges per mandat d'Abu-Inan Faris, sultà del Marroc, qui nomena un copista per escriure un relat de les seves aventures.[1]
- 12 de febrer – El Tractat de Stralsund (1354) resol les disputes frontereres entre els ducats de Mecklemburg i Pomerània.
- 2 de març – Durant la nit entre l'1 i el 2 de març, un fort terratrèmol destrueix la ciutat de Gal·lípoli i les seves muralles, debilitant les seves defenses, a més de destruir els pobles i ciutats veïns de la zona.[2]
- Març – Menys d'un mes després del devastador terratrèmol, els otomans assetgen i capturen la ciutat de Gal·lípoli, convertint-la en la primera fortalesa otomana a Europa i en la base d'operacions per a l'expansió otomana pels Balcans.[3]
- 8 d'octubre – Cola di Rienzo, autoproclamat «tribú» de Roma, és assassinat per una turba enfurismada.[4]
- 16 d'agost – Guerra dels Estrets: la ciutat de Poreč, sota domini de la República de Venècia, és saquejada pels genovesos, que s'emporten les relíquies dels sants Eleuteri i Àntia a Gènova, on van ser dipositades a l'església de San Matteo.[5]
- 4 de novembre – Guerra dels Estrets: la flota genovesa sota el comandament de Paganino Doria derrota i captura tota la flota veneciana dirigida per Niccolò Pisani a la batalla de Sapienza.[6]
- 10 de desembre – Finalitza el regnat de Joan VI Cantacuzè com a emperador romà d'Orient, després que Joan V Paleòleg recuperi Constantinoble i sigui restaurat com a únic emperador.[7]
Referències
- ↑ Defrémery & Sanguinetti 1858, p. 444–445 Vol. 4; Levtzion & Hopkins 2000, p. 303; Dunn 2005, p. 306
- ↑ Ostrogorsky, George. History of the Byzantine State, p. 530–537. Rutgers University Press (New Jersey),
- ↑ Crowley, Roger. 1453: The Holy War for Constantinople and the Clash of Islam and the West. New York: Hyperion, 2005. p 31 ISBN 1-4013-0850-3.
- ↑ Ronald G. Musto, Apocalypse in Rome. Cola di Rienzo and the politics of the New Age(Berkeley & Los Angeles, University of California Press, 2003).
- ↑ Musarra, Antonio. Il Grifo e il Leone: Genova e Venezia in lotta per il Mediterraneo (en italià). Bari i Roma: Editori Laterza, 2020, p. 239–240. ISBN 978-88-581-4072-7.
- ↑ Musarra, Antonio. Il Grifo e il Leone: Genova e Venezia in lotta per il Mediterraneo (en italià). Bari i Roma: Editori Laterza, 2020, p. 240–241. ISBN 978-88-581-4072-7.
- ↑ Oxford Dictionary of Byzantium, Oxford: Oxford University Press, 1991