1626
| Tipus | any civil i any comú que comença en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1626 (mdcxxvi) |
| Islàmic | 1035 – 1036 |
| Xinès | 4322 – 4323 |
| Hebreu | 5386 – 5387 |
| Calendaris hindús | 1681 – 1682 (Vikram Samvat) 1548 – 1549 (Shaka Samvat) 4727 – 4728 (Kali Yuga) |
| Persa | 1004 – 1005 |
| Armeni | 1075 |
| Rúnic | 1876 |
| Ab urbe condita | 2379 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvi - segle xvii - segle xviii | |
| Dècades | |
| 1590 1600 1610 - 1620 - 1630 1640 1650 | |
| Anys | |
| 1623 1624 1625 - 1626 - 1627 1628 1629 | |
Esdeveniments
- 7 de maig: Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals, va comprar als indis lenapes l'illa de Manhattan per 60 florins en mercaderies, operació que es faria llegendària: Nova York va ser comprada als indis per 24 dòlars. Més tard es va saber que els lenapes eren nòmades i desconeixien el concepte de propietat territorial. El propòsit dels holandesos era protegir la desembocadura del riu Hudson i aplegar les activitats comercials en un recinte fortificat, que es va denominar Nova Amsterdam. Per accelerar la construcció del fort, Minnewit va procedir a la importació d'esclaus africans.[1]
- 18 de novembre: consagració de la Basílica de Sant Pere del Vaticà durant el pontificat d'Urbà VIII. Hi van participar nombrosos arquitectes i artistes de renom: Bramante, Rafael, Sangallo, Miquel Àngel i Maderno. Les obres en van iniciar l'abril del 1506, i entre els fons utilitzats per finançar-les hi havia les indulgències venudes per Albrecht, arquebisbe de Mainz i Magdeburg.[2]
- Trencament de les Corts de Barcelona: Catalunya s'oposa a la Unió d'Armes.
- Publicació de «Historia de la vida del Buscón, llamado Don Pablos» de Francisco de Quevedo
- 23 de gener -24 de juliol, Barbastre i Calataiud: Es fan les Corts de Barbastre, corts del Regne d'Aragó convocades pel rei Felip III d'Aragó els darrers dies de l'any passat. Són traslladades a la ciutat de Calataiud, fent-se sessions allí entre abril i juliol.
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
- 5 de febrer - París, França: Marquesa de Sévigné, escriptora francesa (m. 1696).[3]
- 8 de desembre - Estocolm (Suècia): Cristina de Suècia, reina de Suècia del 1632 al 1654 (m. 1689).[4]
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 9 d'abril, Highgate, Londres: Francis Bacon, filòsof i estadista anglès.
- 15 de juliol, Anversː Isabella Brandt, model pictòrica i primera dona de Rubens (n.1591).[5]
- 30 d'octubre, Leiden: Willebrord Snel van Royen, astrònom i matemàtic neerlandès.[6]
- Madrid: Galceran Albanell, religiós membre de la Diputació del General de Catalunya.
Referències
- ↑ Soler, Jordi «Efemèrides». El Punt Avui, 7 maig 2010 [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Soler, Jordi «Efemèrides». El Punt Avui, 18 novembre 2009 [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «marquesa de Sévigné | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Cristina I de Suècia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ de Dijn, Rosine. Liefde, leed en passie. De vrouwen van Rubens (en nederlands). Van Halewyck, 2002, p. 270. ISBN 9789056173821.
- ↑ «Willebrord Snell | Dutch astronomer and mathematician» (en anglès). [Consulta: 20 octubre 2020].