174 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 174 aC (clxxiv aC) |
| Islàmic | 820 aH – 819 aH |
| Xinès | 2523 – 2524 |
| Hebreu | 3587 – 3588 |
| Calendaris hindús | -118 – -117 (Vikram Samvat) 2928 – 2929 (Kali Yuga) |
| Persa | 795 BP – 794 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 77 |
| Ab urbe condita | 580 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC | |
| Anys | |
| 177 aC 176 aC 175 aC - 174 aC - 173 aC 172 aC 171 aC | |
El 174 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Albí i Escèvola o també any 580 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «174 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Antiga Grècia
- Xenarc d'Acaia, cap de la Lliga Aquea, proposa aliar-se amb Perseu de Macedònia per lluitar contra Roma. Cal·lícrates de Leòntion s'hi oposa fermament.[2]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Espuri Postumi Albí Pàulul i Quint Muci Escèvola.[3] No es coneix res de les activitats d'aquests cònsols, ni a quines províncies van destinats, degut a les llacunes del llibre de Titus Livi Ab Urbe Condita.
- Els censors romans ordenen que s'aixequin unes muralles a la ciutat d'Àuximum, al Picè, conquerida uns anys abans, per la seva bona situació estratègica.[4]
Hispània
- Publi Furi Fil és nomenat pretor de la Hispània Citerior. A la seva tornada és acusat pels provincials de repetundae (extorsió). Cató el Vell declara contra seu en una primera vista. El judici s'ajorna.[5]
Àsia
- Els xiongnu, una ètnia de la que se'n saben poques coses però que podrien ser els huns, encapçalats pel seu rei Lao-xang, ataquen els tocaris i maten al seu sobirà. El rei dels xiongnu, amb el cap del rei dels tocaris, en fa una copa de crani i l'usa per celebrar el triomf. Els tocaris han d'emigrar més enllà de Gansu.[6]
Necrològiques
- En honor de Tit Quinti Flaminí, (que potser havia mort l'any anterior, 175 aC) es celebren a Roma uns magnífics Jocs Fúnebres.[7]
- Moren per una plaga de pesta a Roma Gneu Servili Cepió cònsol l'any 203 aC, Tiberi Semproni Llong, cònsol el 193 aC i Publi Eli Petus, cònsol el 201 aC. També mor per aquesta pesta el Curió (cap de la Cúria) Gai Mamili Vítul.[8]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 28
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLII, 45
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 27
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 21
- ↑ Chang, Chun-shu. The rise of the Chinese Empire, vol. 1. Ann Arbor: University of Michigan Press, 2007, p. 158. ISBN 9780472115334.
- ↑ Polibi. Història, XXIV, 3
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 21, 26