19 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 19 aC (xix aC) |
| Islàmic | 660 aH – 659 aH |
| Xinès | 2678 – 2679 |
| Hebreu | 3742 – 3743 |
| Calendaris hindús | 37 – 38 (Vikram Samvat) 3083 – 3084 (Kali Yuga) |
| Persa | 640 BP – 639 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 232 |
| Ab urbe condita | 735 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 40 aC 30 aC 20 aC - 10 aC - 1 aC 1 dC 10 dC | |
| Anys | |
| 22 aC 21 aC 20 aC - 19 aC - 18 aC 17 aC 16 aC | |
Esdeveniments
Imperi romà
- 12 d'octubre: retorn d'August a Roma.[1]
- Marcus Vipsanius Agrippa, després d'una campanya aferrissada, marcada per un motí de legionaris, venç els càntabres i els àsturs, els quals es veuen abocats al suïcidi per escapar de l'esclavitud i la deportació.[3] Les legions romanes completen la conquesta de la península Ibèrica. Fi de les Guerres Càntabres i teòric final de la Conquesta d'Hispània per Roma. Com a conseqüència, August va ordenar que les portes del Temple de Jano es tanquessin per primera vegada en 200 anys.
- Fundació de Portus Victoriae Iuliobrigensium (l'actual Santander o Santoña) a la Cantàbria romana en finalitzar les guerres càntabres.[4]
- Marc Vipsani Agripa finalitza la construcció de l'aqüeducte Aqua Virgo.[5]
- [[[Marc Vipsani Agripa|Agripa]] organitza una colònia de veterans a Nimes i crea les principals vies a la Gàl·lia.[6]
- Triomf romà a Roma del proconsul d'Àfrica Luci Corneli Balb Menor.[7]
- Juba II es casa amb Cleòpatra Selene, la filla de Marc Antoni i de Cleòpatra.[8]
- Marbod, rei dels Marcomà, és desposseït per Catualda.
Naixements
Necrològiques
Referències
- ↑ Éditions Bréal. Le monde romain, 1995, p. 384. ISBN 978-2-85394-809-8.
- ↑ Lebrun-Devigne. Manuel de l'histoire générale du monde, 1847.
- ↑ P. Lespes. Histoire des Basques, 1847.
- ↑ Universidad de Salamanca. Reflexiones críticas sobre el origen del Reino de Asturias, 2001, p. 271. ISBN 978-84-7800-933-6.
- ↑ J. J. Dubochet, Le Chevalier et Comp.. Celse, Vitruve, Censorin, Frontin, 1846.
- ↑ Veuve Gaude. Abrégé de L'histoire de Nismes. 1, 1831.
- ↑ Firmin Didot frères. Afrique : esquisse générale de l'Afrique et Afrique ancienne, 1844.
- ↑ Frédérique Menulis «Volubilis ville punique romanisée» (en francès). L'archéologue - archéologie nouvelle, 139, 2016. p. 72