222 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 222 aC (ccxxii aC) |
| Islàmic | 869 aH – 868 aH |
| Xinès | 2475 – 2476 |
| Hebreu | 3539 – 3540 |
| Calendaris hindús | -166 – -165 (Vikram Samvat) 2880 – 2881 (Kali Yuga) |
| Persa | 843 BP – 842 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 29 |
| Ab urbe condita | 532 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 250 aC 240 aC 230 aC - 220 aC - 210 aC 200 aC 190 aC | |
| Anys | |
| 225 aC 224 aC 223 aC - 222 aC - 221 aC 220 aC 219 aC | |
El 222 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Calvus i Marcel (o també any 532 ab urbe condita). L'ús del nom «222 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Imperi Selèucida
- Laodice III, filla de Mitridates II del Pont, es casa amb el rei selèucida Antíoc III.[2]
Antiga Grècia
- Batalla de Sel·làsia, lliurada a Sel·làsia entre Antígon III Dosó del Regne de Macedònia i Cleòmenes III rei d'Esparta.[3]
- Cleòmenes, derrotat, fuig cap a Esparta i no es vol sotmetre a Antígon. Embarca a Gitíon cap a Egipte on la seva mare i els seus fills ja hi eren, com a ostatges de Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC), aliat seu.[4]
Antiga Roma
- Aquest any són elegits cònsols Gneu Corneli Escipió Calvus i Marc Claudi Marcel.[5]
- Els ínsubres, que havien estat derrotats l'any anterior (223 aC) pels cònsols Publi Furi Fil i Gai Flamini, demanen la pau, però els cònsols rebutgen l'oferiment.[6]
- Els lígurs fan una aliança amb els gesats de més enllà dels Alps, que envien trenta mil homes. Escipió i Marcel envaeixen les planes del riu Po i assetgen la ciutat d'Acerrae. Els gals, amb deu mil homes, responen assetjant Clastídium.[7]
- Batalla de Clastídium. Marc Claudi Marcel s'enfronta als gals i els derrota completament. Obté les spolia opima, un dels majors honors a l'antiga Roma, en matar Viridòmar, el cap dels gals, en un combat personal.[8]
- Escipió Calvus conquereix Acerrae, i després, Mediolanum, la ciutat més important, i els ínsubres es sotmeten incondicionalment. Escipió va tenir un paper important durant tota la campanya o potser la principal, però només Marcel va rebre els honors del triomf.[9][10]
Necrològiques
- Mort de Ptolemeu III Evèrgetes I, rei d'Egipte de causes naturals. El succeeix el seu fill gran Ptolemeu IV Filopàtor.[11]
- Ctesibi, inventor i matemàtic nascut a Alexandria el 284 aC.[12]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, V, 43
- ↑ Polibi. Història, II, 65
- ↑ Polibi. Història, II, 66, 67
- ↑ Polibi. Història, II, 34
- ↑ Polibi. Història, II, 35
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, IX, 6
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, IX, 8
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, IX, 9
- ↑ Joan Zonaràs. Compendi d'història, VIII, 20
- ↑ Polibi. Història, II, 71
- ↑ Flamand, Jean-Marie (et al.). Dictionnaire des philosophes antiques. 2. París: CNRS, 1994, p. 286. ISBN 9782271051950.