369 aC

Infotaula nombre369 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià369 aC (ccclxix aC)
Islàmic1021 aH – 1020 aH
Xinès2328 – 2329
Hebreu3392 – 3393
Calendaris hindús-313 – -312 (Vikram Samvat)
2733 – 2734 (Kali Yuga)
Persa990 BP – 989 BP
Armeni-
Rúnic-118
Ab urbe condita385
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
390 aC 380 aC 370 aC - 360 aC - 350 aC 340 aC 330 aC
Anys
372 aC 371 aC 370 aC - 369 aC - 368 aC 367 aC 366 aC

El 369 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Fidenat, Cicurí, Cos, Maluginense i Cincinnat (o, més rarament, any 385 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «369 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

Antiga Grècia

  • El general tebà Epaminondes fa retrocedir un exèrcit espartà que amenaçava Mantinea, avança cap al sud i es converteix en el primer general que travessa el riu Eurotes (la frontera d'Esparta) en la història.[2][3]
  • Agesilau II, rei d'Esparta, encapçala la resistència espartana a la seva capital, Esparta (que no tenia muralles) davant l'atac d'Epaminondes, recolzat pels ilotes i pels periecs i també per espartans demòcrates.[4]
  • Pelòpides, general atenenc, és un dels generals de la força tebana que envaeix el Peloponès. Diu a Epaminondes que no tornarà a casa fins a portar la guerra dins de la mateixa Esparta, fins i tot si sobrepassen el terme legal del seu càrrec. Efectivament va sobrepassar el termini i a la tornada tant Epaminondes com Pelòpides van ser encausats pel partit opositor, però van ser absolts.[5]

Antiga Roma

Necrològiques

  • Teetet d'Atenes, matemàtic grec i filòsof, protagonista el diàleg Teetet de Plató. Ferit en una de les batalles d'Epaminondes contra Esparta, és retirat de la zona de combat i contreu disenteria malaltia que li provoca la mort.[8]

Referències

  1. ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
  2. ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VI, 5, 22
  3. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 62
  4. ↑ Xenofont. Agesilau, II, 26, 27
  5. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 67
  6. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 31, 32
  7. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 36, 37
  8. ↑ Xenofont. Hel·lèniques, VII, 1, 41