39 Serpentis

39 Serpentis
Tipus	nan groc, estel, estrella doble, font propera a infrarojos i font d'emissió de rajos ultraviolats
Tipus espectral (estel)	G0V
Constel·lació	Serpent
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	17,7808 pc
Radi	0,94 R☉
Magnitud absoluta	4,875
Magnitud aparent (V)	6,12 (banda V)
Temperatura efectiva	5.828 K
Paral·laxi	56,2405 mas
Moviment propi	40,18 km/s
Moviment propi (declinació)	−561,24 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−150,618 mas/a
Velocitat de rotació estel·lar	4,2 km/s
Velocitat radial	40,18 km/s
Gravetat superficial equatorial	22.860 cm/s²
Ascensió recta (α)	15h 53m 12.0972s
Declinació (δ)	13° 11' 47.8544''
Metal·licitat	−0,381
Catàlegs astronòmics
	2MASS J15531211+1311489 (2MASS); ASCC 960185 (All-sky Compiled Catalogue); BD+13 3024 (Bonner Durchmusterung); CCDM J15533+1312A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples); FK5 3254 (FK5); GC 21337 (Catàleg General de Boss); GCRV 9151 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); GJ 3924 (Gliese Catalogue of Nearby Stars); HD 142267 (Catàleg Henry Draper); HIC 77801 (Hipparcos Input Catalogue); HIP 77801 (Catàleg Hipparcos); HR 5911 (Catàleg d'Estrelles Brillants); IDS 15485+1331 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès); IRAS 15508+1320 (IRAS); LFT 1230 (Luyten Five-Tenths catalogue); LHS 3131 (Luyten Half-Second catalogue); LSPM J1553+1311 (LSPM-NORTH catalog); LTT 14713 (Luyten Two-Tenths catalogue); NLTT 41435 (New Luyten Two-Tenths catalogue); NSV 7313 (New Catalogue of Suspected Variable Stars); PLX 3595 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); PLX 3595.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques); PPM 131776 (Catàleg d'estrelles PPM); SAO 101792 (Catàleg SAO); SPOCS 675 (Spectroscopic Properties of Cool Stars); TD1 18648 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1); TYC 955-1148-1 (Catàleg Tycho); UBV 13494 (UBV); uvby98 100142267 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ); WDS J15532+1312A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington); YZ 13 5527 (YZ); YPAC 264 (Yunnan Photoelectric Astrolabe Catalogue); SBC9 868 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics); Ci 20 949 (Catàleg d'estrelles de moviment propi); PM 15509+1321 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more); Gaia DR1 1191565077715820160 (Gaia DR1); WEB 13159 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue); Gaia DR2 1191518146611956096 (Gaia Data Release 2); 39 Ser (Nomenclatura de Flamsteed); Gaia DR3 1191518146611956096 (Gaia DR3); TIC 172607904 (TESS Input Catalog); AG+13 1508 (AGK3U); UBV M 21016 (UBV)

39 Serpentis (39 Ser / HD 142267 / HR 5911) és un estel de magnitud aparent +6,62 situat a la constel·lació del Serpent, concretament a Serpens Caput, el cap de la serp.^[1] S'hi troba a 57 anys llum de distància del sistema solar. És una nana groga de tipus espectral G0V amb característiques físiques semblants a les del Sol. La constel·lació del Serpent també conté a λ Serpentis i ψ Serpentis, dos estels pareguts.

39 Serpentis té una temperatura efectiva de 5756 K^[2] i un diàmetre aproximadament un 10% més gran que el diàmetre solar.^[3] La seva velocitat de rotació projectada és de 2 km/s i completa una volta sobre si mateixa cada 16 dies.^[4]^[5] No s'ha detectat excés en l'infraroig ni a 24 μm ni a 70 μm, cosa que en principi descarta la presència d'un disc de pols al seu voltant.^[6]

És una estrella menys massiva que el Sol amb una massa de 0,88 masses solars. No existeix unanimitat en quant a la seva edat; compresa dins de l'ampli marge que va de 3.100 a 13.500 milions d'anys, un estudi assenyala com a edat més probable 3.240 milions d'anys mentre que un altre assenyala una edat molt major, 8.600 milions d'anys.^[7]^[4] La seva cinemàtica correspon a la d'un estel del disc fi.^[8]

Tot i les semblances amb el Sol, 39 Serpentis no pot ser considerada un anàleg solar atès que té un contingut de ferro notablement inferior, que segons la font consultada varia entre el 37%^[2] i el 45% de l'observat al Sol.^[7] Altres elements avaluats com ara sodi, silici, magnesi i calci mostren igual tendència.^[9] Pel que fa a la seva abundància de liti, aquest pot ser comparable al del Sol (log_є[Li]<1,2).^[10]

39 Serpentis presenta emissió de rajos X i és una binària espectroscòpica amb un període orbital de 138,6 dies. L'òrbita sembla ser notablement excèntrica (ε = 0,5).^[11]

Referències

↑ 39 Serpentis (SIMBAD)
1 2 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. p. 91-101.
↑ «Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 15 octubre 2020].
1 2 Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics, 418, 2004. p. 989-1019.
↑ Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Butler, R. Paul; Vogt, S. S. «Chromospheric Ca II Emission in Nearby F, G, K, and M Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 152, 2, 2003. p. 261-295.
↑ Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters, 700, 2, 2009. pp. L73-L77.
1 2 Beichman, C. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Gautier, T. N.; Grogan, K.; Shao, M.; Velusamy, T.; Lawler, S. M.; Blaylock, M.; Rieke, G. H.; Lunine, J. I.; Fischer, D. A.; Marcy, G. W.; Greaves, J. S.; Wyatt, M. C.; Holland, W. S.; Dent, W. R. F. «New Debris Disks around Nearby Main-Sequence Stars: Impact on the Direct Detection of Planets». The Astrophysical Journal, 652, 2, 2006. p. 1674-1693.
↑ Gehren, T.; Liang, Y. C.; Shi, J. R.; Zhang, H. W.; Zhao, G. «Abundances of Na, Mg and Al in nearby metal-poor stars». Astronomy and Astrophysics, 413, 2004. p. 1045-1063.
↑ Mishenina, T. V.; Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Korotin, S. A.; Belik, S. I.; Usenko, I. A.; Kovtyukh, V. V. «Spectroscopic investigation of stars on the lower main sequence». Astronomy and Astrophysics, 489, 2, 2008. p. 923-930.
↑ Lèbre, A.; de Laverny, P.; de Medeiros, J. R.; Charbonnel, C.; da Silva, L. «Lithium and rotation on the subgiant branch. I. Observations and spectral analysis». Astronomy and Astrophysics, 345, 1999. p. 936-942.
↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. p. 727-732.

[SIMBAD-1] 39 Serpentis (SIMBAD)

[Soubiran-2] 1 2 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. p. 91-101.

[3] «Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 15 octubre 2020].

[Geneva-4] 1 2 Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics, 418, 2004. p. 989-1019.

[Wright-5] Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Butler, R. Paul; Vogt, S. S. «Chromospheric Ca II Emission in Nearby F, G, K, and M Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 152, 2, 2003. p. 261-295.

[Kospal-6] Kóspál, Ágnes; Ardila, David R.; Moór, Attila; Ábrahám, Péter «On the Relationship Between Debris Disks and Planets». The Astrophysical Journal Letters, 700, 2, 2009. pp. L73-L77.

[Beichman-7] 1 2 Beichman, C. A.; Bryden, G.; Stapelfeldt, K. R.; Gautier, T. N.; Grogan, K.; Shao, M.; Velusamy, T.; Lawler, S. M.; Blaylock, M.; Rieke, G. H.; Lunine, J. I.; Fischer, D. A.; Marcy, G. W.; Greaves, J. S.; Wyatt, M. C.; Holland, W. S.; Dent, W. R. F. «New Debris Disks around Nearby Main-Sequence Stars: Impact on the Direct Detection of Planets». The Astrophysical Journal, 652, 2, 2006. p. 1674-1693.

[Gehren-8] Gehren, T.; Liang, Y. C.; Shi, J. R.; Zhang, H. W.; Zhao, G. «Abundances of Na, Mg and Al in nearby metal-poor stars». Astronomy and Astrophysics, 413, 2004. p. 1045-1063.

[Mishenina-9] Mishenina, T. V.; Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Korotin, S. A.; Belik, S. I.; Usenko, I. A.; Kovtyukh, V. V. «Spectroscopic investigation of stars on the lower main sequence». Astronomy and Astrophysics, 489, 2, 2008. p. 923-930.

[Lebre-10] Lèbre, A.; de Laverny, P.; de Medeiros, J. R.; Charbonnel, C.; da Silva, L. «Lithium and rotation on the subgiant branch. I. Observations and spectral analysis». Astronomy and Astrophysics, 345, 1999. p. 936-942.

[NinthCatalogue-11] Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A.; Batten, A. H.; Fekel, F. C.; Hartkopf, W. I.; Levato, H.; Morrell, N. I.; Torres, G.; Udry, S. «SB⁹: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits». Astronomy and Astrophysics, 424, 2004. p. 727-732.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]