462 aC

Infotaula nombre462 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià462 aC (cdlxii aC)
Islàmic1117 aH – 1116 aH
Xinès2235 – 2236
Hebreu3299 – 3300
Calendaris hindús-406 – -405 (Vikram Samvat)
2640 – 2641 (Kali Yuga)
Persa1083 BP – 1082 BP
Armeni-
Rúnic-211
Ab urbe condita292
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
490 aC 480 aC 470 aC - 460 aC - 450 aC 440 aC 430 aC
Anys
465 aC 464 aC 463 aC - 462 aC - 461 aC 460 aC 459 aC

L'any 462 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Triciptí i Cicurí, o de vegades, any 292 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 462 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

Grècia

  • Els atenencs, després de 3 anys de setge per terra i per mar, van ocupar la ciutat rebel de Tasos. Els habitants es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i lliurar les seves naus de guerra, i renunciar a les seves possessions continentals i més de. pagar una contribució en metàl·lic.[2]
  • Efialtes, general atenès va aprofitar l'absència de Cimó per desacreditar l'Areòpag o consell judicial que recolzava a Cimó i treure'ls-hi una gran quantitat de prerrogatives per donar-les a la Bulé.[3]
  • Revolta d'Inaros, rei o cap de la regió de Líbia, contra els perses a Egipte. Artaxerxes I es veu obligat a intervenir per alliberar l'exèrcit persa que Inaros amb l'ajuda d'Amirteu, príncep de Sais havia envoltat a Memfis. L'any 460 aC hi va fer cap la flota atenenca per ajudar-los.[4]
  • Arcesilau IV, rei de Cirene, va guanyar la carrera de carros als Jocs Pitis, segons diu Píndar,[5]

República Romana

Naixements

Necrològiques

Referències

  1. ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
  2. ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 100, 101
  3. ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pèricles, VI, 7
  4. ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 71
  5. ↑ Píndar. Pítiques, IV, 115
  6. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, III, 8, 10, 12
  7. ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 24
  8. ↑ Puente y Franco, Antonio de. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 154-155 [Consulta: 10 abril 2022].