470 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 470 aC (cdlxx aC) |
| Islàmic | 1125 aH – 1124 aH |
| Xinès | 2227 – 2228 |
| Hebreu | 3291 – 3292 |
| Calendaris hindús | -414 – -413 (Vikram Samvat) 2632 – 2633 (Kali Yuga) |
| Persa | 1091 BP – 1090 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -219 |
| Ab urbe condita | 284 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
| Anys | |
| 473 aC 472 aC 471 aC - 470 aC - 469 aC 468 aC 467 aC | |
L'any 470 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Potit i Mamerc, o de vegades, any 284 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 470 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
Grècia
- L'illa de Naxos, l'any 472 aC es va voler retirar de la Lliga de Delos, però els atenesos van llançar immediatament una guerra contra ella, i el 470 aC la van assetjar i la van obligar a tornar a la Lliga.[2]
- Atenes ocupa i colonitza amb clerucs la ciutat de Bizanci (470 aC- 411 aC).[3]
- Fundació de Buxentum, a la Magna Grècia, per colons de Règion enviats pel tirà Mícit, successor d'Anaxilau, segons Diodor de Sicília[4] i Estrabó.[5]
República Romana
- Luci Valeri Potit i Tiberi Emili Mamerc són elegits cònsols a Roma. Aquest any hi va haver una forta agitació social per una llei agrària (Cassia agraria) presentada per Espuri Cassi Viscel·lí l'any 486 aC i que encara no havia entrat en vigor. I també pel judici d'Api Claudi Sabí, que s'oposava a aquesta llei. Abans del judici es va suïcidar. Mamerc va donar suport a la llei. Va portar també un exèrcit contra els sabins, però sense cap èxit destacat. Valeri Potit va fer la guerra als eqües, però no va poder atacar el seu campament per una prohibició religiosa.[6][7]
Naixements
Necrològiques
- Mort (probable) d'Artabazos, sàtrapa persa de la regió del Pont.[10]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 99
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 60
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 59
- ↑ Estrabó. Geografia, VI, 253
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 61-62
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 69
- ↑ O'Grady, Patricia. «Aspasia of Miletus». Society for ancient hellenic studies. Arxivat de l'original el 2006-12-01. [Consulta: 5 gener 2023].
- ↑ «"Greek Philosophy"». [Consulta: 17 juny 2012].
- ↑ Bosworth, A. B. (et al.) «The origins of the Pontic house». The Journal of Hellenic Studies, 118, 11-1998, p. 155-164.