496 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 496 aC (cdxcvi aC) |
| Islàmic | 1152 aH – 1151 aH |
| Xinès | 2201 – 2202 |
| Hebreu | 3265 – 3266 |
| Calendaris hindús | -440 – -439 (Vikram Samvat) 2606 – 2607 (Kali Yuga) |
| Persa | 1117 BP – 1116 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -245 |
| Ab urbe condita | 258 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC | |
| Anys | |
| 499 aC 498 aC 497 aC - 496 aC - 495 aC 494 aC 493 aC | |
El 496 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'any del consolat de Tricost i Regil·lensis (o també any 258 ab urbe condita). La denominació 496 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
Grècia
- Xipre expulsa els perses i s'uneixen a la Revolta Jònica.[2]
- Hiparc, de la família dels pisistràtides, proper al tirà Hípies i capdavanter dels partidaris de la tirania, és elegit arcont d'Atenes.[3]
República Romana
- Tit Virgini Tricost Celiomontà i Aulus Postumi Albus Regil·lense són elegits cònsols a Roma. Postumi Albus Regil·lensis va dimitir del seu càrrec perquè sospitava de Celiomontà.[4]
- L'antic rei etrusc de Roma, Tarquini el Superb, exiliat pels romans l'any 508 aC, i el seu aliat Porsenna, són derrotats per la nova República Romana en la batalla del llac Regil. Aquesta batalla s'ha situat també als anys 509 aC[5] 499 aC,[6] i al 496 aC,[7] entre d'altres.
- Els romans van adoptar el culte a Ceres aquell any, durant una terrible fam, a proposta del cònsol Aulus Postumi. Els llibres sibil·lins van aconsellar l'adopció d'aquest culte a imatge de Demèter, al costat de Core (Persèfone) i Iacus (possiblement Dionís).[8]
Naixements
Necrològiques
- Sunzi, filòsof militar xinès i autor de l'Art de la guerra (nascut en el 544 aC).[10]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, V, 104
- ↑ Heròdot. Històries, V, 55
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 21
- ↑ Smith, William (ed.). «Regillus Lacus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Cornell, T. J. The beginnings of Rome: Italy and Rome from the bronze age to the Punic wars (c. 1000-264 BC). Londres: The beginnings of Rome : Italy and Rome from the bronze age to the Punic wars (c. 1000-264 BC), 2003, p. 216. ISBN 9780415015950.
- ↑ Grant, Michael. History of Rome. Londres: Faber, 1993, p. 37. ISBN 9780571114610.
- ↑ Tàcit. Annals, II, 49
- ↑ Sommerstein, Alan H. Greek drama and dramatists. Londres: Rouletge, 2002, p. 41. ISBN 9780415260275.
- ↑ Mcneilly, Mark. Sun Tzu and the Art of Modern Warfare. Oxford: Oxford University Press, 2002, p. 301. ISBN 9780195133400.