61 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 61 aC (lxi aC) |
| Islàmic | 703 aH – 702 aH |
| Xinès | 2636 – 2637 |
| Hebreu | 3700 – 3701 |
| Calendaris hindús | -5 – -4 (Vikram Samvat) 3041 – 3042 (Kali Yuga) |
| Persa | 682 BP – 681 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 190 |
| Ab urbe condita | 693 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC | |
| Anys | |
| 64 aC 63 aC 62 aC - 61 aC - 60 aC 59 aC 58 aC | |
L'any 61 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Pisó i Messal·la (o, més rarament, any 693 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «61 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
Hispània
- Juli Cèsar pren el control de la península Ibèrica.[2]
Gàl·lia
- Gai Pomptí, nomenat propretor de la Gàl·lia Narbonense l'any 62 aC derrota aquest any els al·lòbroges que havien envaït la seva província i demana un triomf quan retorna a Roma però el senat li refusa, perquè quan va obtenir la victòria ja s'havia acabat el seu imperium, tot i que va mantenir la reclamació molt de temps.[3][4]
República Romana
- Marc Pupi Pisó i Marc Valeri Messal·la Níger són elegits cònsols.
- Aquest any Publi Clodi va profanar els misteris de la Bona Dea. Messal·la va participar activament en la persecució de Publi Clodi.[5]
- Pupi Pisó es va enemistar amb Ciceró perquè no va consultar el senat sobre les acusacions que va fer contra ell, i més tard també quan va protegir Publi Clodi, acusat de violar els secrets de la Bona Dea. Ciceró, en revenja, va impedir que obtingués la província de Síria com li havien promès.[6]
- 29 de setembre - Gneu Pompeu Magne celebra el seu tercer triomf de victòries sobre els pirates cilicis i el final de les Guerres Mitridàtiques.[7]
Naixements
- Ptolemeu XIII Filopàtor, faraó. (també pot haver sigut en el 62 aC.)[8]
Necrològiques
- Quint Marci Rex, cònsol l'any 68 aC. No va deixar al seu cunyat (Publi Clodi Pulcre) ,l'herència que esperava.[9]
Referències
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115-186. ISBN 9780931464508.
- ↑ Lorente González, Andrés «Julio César: cuestor y pretor en Hispania Ulterior». Historia Digital, 18, 31, 2018, p. 151–181. ISSN: 1695-6214.
- ↑ Sal·lusti, La conjuració de Catilina, 45
- ↑ Titus Livi. Epítom, 103
- ↑ Ciceró. Epistulae ad Atticum, I, 14, 6
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 374.
- ↑ Stambaugh, John E. The Ancient Roman City (en anglès). JHU Press, 1988-05, p. 41. ISBN 978-0-8018-3692-3.
- ↑ Fratantuono, Lee. Pompey the Great: The Roman Alexander (en anglès). Pen and Sword Military, 2025-01-30, p. 219. ISBN 978-1-5267-9573-1.
- ↑ Ciceró. Epistulae ad Atticum, I, 16, 10