6V6

6V6

De esquerra a dreta 6V6GTA de General Electric, 6V6GT JAN National Union (1940), 6P6S (USSR, 1978) i 6V6GT de Electro-Harmonix, de producció actual.
Classificació :	Tètrode de feix dirigit
Nombre de terminals :	8.
Base :	Octal
Usos més comuns :	Amplificació d'àudio.
Característiques màximes de funcionament.
Voltatge filaments escalfadors:	6,3 V
Consum de corrent Fil. escalf:	450 mA.
Voltatge màxim ànode (Placa):	315 V.
Màxima potència dissipada ànode:	12 Watt.
Màxim voltatge positiu càtode-Fil:	200 Vpic
Màxim voltatge negatiu càtode-Fil:	200 Vpic
Voltatge màxim reixa #2 (Pantalla):	285 V.
Màxima potència dissipada reixa #2:	2 Watt.

La 6V6 és un tètrode de feix dirigit introduït per la companyia RCA l'any 1937 i que encara es fa servir avui, sobretot en amplificadors de guitarra elèctrica, perquè tenen un impacte en el timbrat.^[1] En la majoria de les aplicacions es van reemplaçar per transistors o circuits integrats.

Semblant a la 6L6, la seva predecessora, la 6V6 va ser molt popular degut a les seves característiques. La 6L6, malgrat ser una vàlvula excel·lent, tenia un consum de corrent elevat, i li calia una font d'alimentació voluminosa, cara i que dissipava molta calor. També era capaç de produir més potència de la necessitaria en la majoria d'amplificadors de l'època, especialment en circuits amb configuració Push-pull. La 6V6 produïa menys guany i només requeria la mitat de corrent als filaments escalfadors, 450mA a 6,3V, amb comparació amb els 900mA a 6,3V de la 6L6. Això va afavorir la seva utilització en aparells de ràdio i amplificadors d'ús domèstic, substituint els pèntodes, com el 6F6, que s'havien utilitzat prèviament. La 6V6 produïa menys distorsió harmònica que la 6F6 i consumia menys corrent.

La 6V6 va ser introduïda amb càpsula de vidre o metàl·lica durant la segona mitat dels anys 30. RCA promocionà la superioritat del seu disseny amb càpsula de metall i va produir grans quantitats d'aquest model. Altres fabricants van fer servir la càpsula de vidre, aquestes vàlvules es trobaven normalment en aparells de ràdio no produïts per RCA. Ja a la dècada dels 40 la 6V6 és produïda majoritàriament en la modalitat GT que posseïa una càpsula de vidre de dimensions reduïdes. Més tard es va introduir el model 6V6 GTA amb un temps d'escalfament controlat.

Amb l'aparició del transistor, als anys 60, les vàlvules van caure en desús, malgrat això, la 6V6 segueix en producció. Gràcies a ser una vàlvula resistent, les 6V6 poden ser usades per d'amunt de les seves especificacions, això la va fer molt popular amb amplificadors d'instruments musicals, i és aquest mercat el que permet als fabricants mantenir-la en producció. Avui dia encara es fabriquen a la Xina per Shuguang, a Eslovàquia per JJ i aRússia per Sveltana i Reflector. ^[2]

Un dels models relacionats amb la 6V6 és la 6AQ5, que posseeix unes especificacions similars, però té una càpsula de vidre de dimensions reduïdes i ve equipada amb una base de set terminals (B7G). Semblant a aquesta és la russa 6P1P, però ve equipada amb base de nou terminals (B9A) i no té una tolerància tan gran per a funcionar per damunt de les seves especificacions. Un altre model en miniatura equipat amb base B9A és la 6BW6 i la 12AB5 que fa servir 12V als filaments escalfadors i va ser dissenyada per als aparells de ràdio d'ús en automoció. La 7408 és bàsicament una 6V6 però amb zero-bias controlat.

A la Unió Soviètica una versió de la 6V6GT va ser fabricada a partir dels anys 40, i sembla una còpia de la produïda per la companyia Sylvana (USA). En un principi comercialitzada amb la nomenclatura americana usant l'alfabet llatí i ciríl·lic. Quan la USSR va introduir el seu propi sistema de designació el nom es va canviar a 6P6S, o 6П6С en ciríl·lic.

1. Sense connectar (Excepte càpsula metall, connectat a càpsula).
2. Filament escalfador.
3. Ànode (Placa).
4. Reixa #2 (Pantalla).
5. Reixa #1 (Control).
6. Sense connectar.
7. Filament escalfador.
8. Càtode i reixa #3 (Supressora).

^A

^A Dades per una vàlvula.

• Stokes, John. 70 Years of Radio Tubes and Valves. NY: Vestal Press, 1982
• Pittman, Aspen. The Tube Amp Book (en anglès). Backbeat Books, 2003. ISBN 0-87930-767-6. 

• «NJ7P Tube Database Search», 27-09-2006. Arxivat de l'original el 2006-09-27. [Consulta: 24 maig 2022].
• Eastman, Austin V., Fundamentals of Vacuum Tubes, McGraw-Hill, 1949
• Millman, J. & Seely, S. Electronics, 2nd ed. McGraw-Hill, 1951.
• Philips Technical Library. Books published in the UK in the 1940s and 1950s by Cleaver Hume Press on design and application of vacuum tubes.
• RCA. Radiotron Designer's Handbook, 1953 (4th Edition). Contains chapters on the design and application of receiving tubes.
• RCA. Receiving Tube Manual, RC15, RC26 (1947, 1968) Issued every two years, contains details of the technical specs of the tubes that RCA sold.
• Shiers, George, "The First Electron Tube", Scientific American, March 1969, p. 104.
• Spangenberg, Karl R. Vacuum Tubes. McGraw-Hill, 1948. Plantilla:LCC. OCLC 567981. 
• Stokes, John, 70 Years of Radio Tubes and Valves, Vestal Press, New York, 1982, p. 3–9.
• Thrower, Keith, History of the British Radio Valve to 1940, MMA International, 1982, pp 9–13.
• Tyne, Gerald, Saga of the Vacuum Tube, Ziff Publishing, 1943, (reprint 1994 Prompt Publications), p. 30–83.
• Basic Electronics: Volumes 1–5; Van Valkenburgh, Nooger & Neville Inc.; John F. Rider Publisher; 1955.
• Wireless World. Radio Designer's Handbook. UK reprint of the above.
• "Vacuum Tube Design"; 1940; RCA.

• Vacuum tubes for beginners—Japanese Version
• Vacuum tube data sheet locator