732
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 732 (dccxxxii) |
| Islàmic | 113 – 114 |
| Xinès | 3428 – 3429 |
| Hebreu | 4492 – 4493 |
| Calendaris hindús | 787 – 788 (Vikram Samvat) 654 – 655 (Shaka Samvat) 3833 – 3834 (Kali Yuga) |
| Persa | 110 – 111 |
| Armeni | 181 |
| Rúnic | 982 |
| Ab urbe condita | 1485 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vii - segle viii - segle ix | |
| Dècades | |
| 700 710 720 - 730 - 740 750 760 | |
| Anys | |
| 729 730 731 - 732 - 733 734 735 | |
L'any 732 (DCCXXXII) va ser un any de traspàs que començava en dimarts del calendari julià, el 732è any de les designacions Era Comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 732è any del primer mil·lenni, el 32è any del segle viii i el 3r any de la dècada del 730. La denominació 732 per a aquest any s'ha utilitzat des de principis del període medieval, quan l'era del calendari Anno Domini es va convertir en el mètode prevalent a Europa per anomenar els anys.
Esdeveniments
- 10 d'octubre - Batalla de Tours, o Batalla de Poitiers: a prop de Tours, el capitost dels francs, Carles Martell, i els seus homes, es defensaren d'una gran armada mora, parant la propagació musulmana dins l'Oest d'Europa. El governador de Còrdova, Abd-ar-Rahman, fou mort durant la batalla. Posteriorment es reconquereixen les zones de la Cerdanya i l'Urgell.
- Batalla del riu Garona: Un exèrcit musulmà omeia (40.000 homes) sota el comandament d'Abdul Rahman Al Ghafiqi, governador d' Al-Àndalus, creua els Pirineus pel pas de Roncesvalls i fa nombroses incursions, devastant les ciutats d'Auloron, Lescar i Baiona, i incendiant l'abadia de Sent Sever. Les forces omeia destrueixen el monestir de Sent Milion i derroten el «comte de Libourne». Abdul Rahman saqueja i captura Bordeus, i gairebé extermina l'exèrcit del duc Eudes d'Aquitània, al riu Garona.[1]
- Estiu - Eudes d'Aquitània es dirigeix a la ciutat franca de Reims per advertir Carles Martell, alcalde merovingi del palau, de la invasió omeia a la Gàl·lia i demanar-li suport contra els invasors. Els dos líders es reuneixen prop de París ; Carles emet un «ban general» per reclutar un exèrcit, que inclou un gran nombre d'austrasians, neustrians i burgundis. Mentrestant, els àrabs saquegen les ciutats de Perigús, Saintes i Angulema, i després saquegen la basílica de Sent Alari als afores de Poitiers.[2]
- Setembre - Carles Martel dirigeix el seu exèrcit franc (30.000 homes) cap a Orleans i creua el riu Loira, probablement acompanyat per Eudes d'Aquitània, amb les tropes restants. Acampa prop de Tours, probablement a Ballan-Miré, al sud-oest de la ciutat fortalesa, per protegir l'abadia de Sant Martí. Carles derrota o fa retrocedir els exploradors omeies o una avantguarda, entre els rius Indre i Cruesa. Abdul Rahman Al Ghafiqi es retira per establir una posició al riu Vienne.[3]
- Octubre - l'exèrcit franc creua el riu Vienne i estableix un campament a la mansió romana o assentament agrícola parcialment abandonat, ara conegut com a "Vieux-Poitiers" (prop de Châtellerault), o al seu voltant, potser utilitzant el teatre romà amb les seves torres importants com a fortificació. Carles Martel forma una posició defensiva a l'altra banda de la via romana i repel·leix les escaramusses musulmanes durant l'enfrontament dels "set dies", probablement amb la participació d'exploradors i potser d'invasors d'ambdós exèrcits.[4]
- 10 d'octubre - Batalla de Tours: Les forces franques i borgonyones sota el comandament de Carles Martel derroten un gran exèrcit d'Abdul Rahman Al Ghafiqi, prop de Poitiers, aturant l'avanç islàmic cap a l'Europa Occidental; Rahman Al Ghafiqi mor durant la batalla. Carles estén la seva autoritat al sud de França, cosa que li dóna el sobrenom de Martellus ("El Martell"). El resultat de la victòria és un punt d'inflexió i estableix un equilibri de poder entre l'Europa occidental i l'Imperi Romà d'Orient.[5]
- Les forces musulmanes es retiren cap al sud, a Septimània; una part separada probablement retrocedeix pel camí per on va passar originalment, a través dels Pirineus. Eudes d'Aquitània persegueix el principal exèrcit musulmà a través de La Marca, abans de tornar a Bordeus; Carles Martel es retira a territori franc a través d'Orleans i Auxerre, degradant els bisbes que considerava poc fiables. Abd al-Malik ibn Katan al-Fihri es converteix en el nou governador (valí) d'al-Àndalus; una força musulmana separada ataca la regió del Roine.[2]
Necrològiques
- Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí, valí de l'Àndalus.
Referències
- ↑ David Nicolle (2008). Poitiers AD 732, Charles Martel turns the Islamic tide (p. 45). ISBN 978-184603-230-1
- 1 2 David Nicolle (2008). Poitiers AD 732, Charles Martel turns the Islamic tide (p. 19). ISBN 978-184603-230-1
- ↑ David Nicolle (2008). Poitiers AD 732, Charles Martel turns the Islamic tide (p. 55). ISBN 978-184603-230-1
- ↑ David Nicolle (2008). Poitiers AD 732, Charles Martel turns the Islamic tide (p. 66). ISBN 978-184603-230-1
- ↑ Durant, Will, The Age of Faith. New York: Simon and Schuster (1950). OCLC 225699907. Page, 461. Originally published 1939. ISBN 978-0-671-41800-7