ACT Nova Zelanda
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | ACT | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | liberalisme clàssic llibertarisme de dreta conservadorisme llibertarià | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1994 | ||||
| Fundador | Roger Douglas (en) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | David Seymour (2014–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | act.org.nz | ||||
ACT Nova Zelanda (en anglès: ACT New Zealand) és un partit polític neozelandès amb representació parlamentària. És un partit d'ideologia liberal clàssica i llibertària.
Història
Va ser fundat el 1994 per Roger Douglas i Derek Quigley després de la fundació d'un grup anomenat Associació de Consumidors i Pagadors d'Impostos (Association of Consumers and Taxpayers; ACT).
El partit ha tingut escons a la Cambra de Representants des de les eleccions de 1996 quan aquest guanyà vuit escons.
A les eleccions generals neozelandeses de 2008 el Partit Nacional va guanyar el 45% del vot i 58 dels 122 escons al parlament, i va aconseguir el suport dels partits ACT Nova Zelanda, Futur Unit i Partit Maori per formar un govern en minoria encapçalat per John Key.[1] El Partit Nacional repetí l'aliança encapçalada per John Key amb ACT Nova Zelanda, Futur Unit i el Partit Maori després de les eleccions generals neozelandeses de 2011.[2] En 2011 ACT Nova Zelanda tenia tan sols un escó, aquest escó essent ocupat pel seu líder John Banks. El 3 d'octubre de 2014, Jamie Whyte va dimitir com a líder del partit en no aconseguir escó a les eleccions generals neozelandeses de 2014, i el va rellevar l'únic diputat del partit, David Seymour,[3] escollit a a la circumscripció d'Epsom.
A les eleccions generals de Nova Zelanda de 2017, el partit polític ACT Nova Zelanda va obtenir el 0,5% dels vots nacionals i va mantenir el seu únic escó al Parlament. Malgrat comptar amb un sol diputat, Seymour va aconseguir un fort impacte mediàtic i polític gràcies a les iniciatives per a la Llei d'Eutanàsia, aconseguint aprovar-la al Parlament i ratificar-la en un referèndum paral·lel a les eleccions de 2020, i l'oposició al control de l'armament.
A les eleccions generals neozelandeses de 2020 va incrementar notablement el suport electoral aprofitant la crisi del Partit Nacional de Nova Zelanda.[4]
ACT es va convertir en membre minoritari des de les eleccions generals neozelandeses de 2023 del govern de coalició del Partit Nacional de Nova Zelanda i Nova Zelanda Primer encapçalat per Christopher Luxon, amb un acord que va incloure la reescriptura de la legislació sobre armes, mesures de seguretat i contenció del delicte, així com la reversió de la deducció d'interessos per a habitatges de lloguer. Atès que el partit creu que el Tractat de Waitangi ha donat lloc a una societat en què els maorís han rebut diferents drets i privilegis als no maorís a Nova Zelanda, presentant una proposta de llei que fou derrotada per 112 a 11 en abril de 2025.[5] El 31 de maig de 2025, David Seymour es va convertir en vicepresident del govern de Luxon, rellevant Winston Peters de Nova Zelanda Primer tal com s'havia acordat en el pacte de govern.[6]
Resultats electorals
| Any | Candidats | Escons | Vots | % | Pos. | Govern | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Elect. | Llista | ||||||
| 1996[7] | 65 | 56 | 8 / 120 |
126,442 | 6.10 | 5è | Oposició |
| 1999[8] | 61 | 65 | 9 / 120 |
145,493 | 7.04 | 4t | Oposició |
| 2002[9] | 56 | 60 | 9 / 120 |
145,078 | 7.14 | 4t | |
| 2005[10] | 56 | 59 | 2 / 121 |
34,469 | 1.50 | 7è | |
| 2008[11] | 58 | 61 | 5 / 122 |
85,496 | 3.65 | 4t | Suport extern |
| 2011[12] | 50 | 55 | 1 / 121 |
23,889 | 1.07 | 7è | |
| 2014[13] | 39 | 41 | 1 / 121 |
16,689 | 0.69 | 6è | |
| 2017[14] | 36 | 39 | 1 / 120 |
13,075 | 0.50 | 5è | Oposició |
| 2020[15] | 57 | 57[16] | 10 / 120 |
219,030 | 7.58 | 4t | Oposició |
| 2023 | TDB | TDB | 11 / 121 |
202,664 | 8.98 | 4t | Coalició (PNZ, ACT, NZP) |
Líders
| Líder | Imatge | Termini | |
|---|---|---|---|
| 1 | ![]() | ||
| 2 | ![]() | ||
| 3 | |||
| 4 | ![]() | ||
| 5 | ![]() | ||
| 6 | Jamie Whyte | ![]() |
2014 |
| 7 | David Seymour | ![]() |
2014-Present |
Presidents
| Nom | Termini |
|---|---|
| Rodney Hide | 1994-1996 |
| Roger Douglas | 1996-2001 |
| Catherine Isaac | 2001-2006 |
| Garry Mallett | 2006-2009 |
| Michael Crozier | 2009-2010 |
| Chris Simmons | 2010-2013 |
| John Boscawen | 2013-2014 |
| John Thompson | 2014–2017 |
| Ruwan Premathilaka | 2017–2019 |
| Tim Jago | 2019–2023 |
| Henry Lynch | 2023-Present |
Referències
- ↑ Fleming, Grant. «John Key announces he has numbers to govern» (en anglès). New Zealand Herald, 16 novembre 2008. [Consulta: 6 juny 2025].
- ↑ «National and Maori Party back in business together» (en anglès). Television New Zealand, 11 desembre 2011. Arxivat de l'original el 2025-01-19. [Consulta: 23 gener 2013].
- ↑ «Jamie Whyte resigns as leader of ACT» (en anglès). RNZ, 3 octubre 2014. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ Wade, Amelia. «Election 2020: Act's record election result 'bittersweet' says leader David Seymour» (en anglès). Herald, 17 octubre 2020. [Consulta: 7 maig 2025].
- ↑ Symons, Todd. «New Zealand politicians sing as bill that sparked massive protests is ‘annihilated’» (en anglès). CNN, 10 abril 2025. [Consulta: 10 abril 2025].
- ↑ «Coalition deal: Peters to be deputy prime minister first, followed by Seymour» (en anglès). 1 News, 24 novembre 2023. [Consulta: 5 juny 2025].
- ↑ «Part I: Summary of Party List and Electorate Candidate Seats». New Zealand Chief Electoral Office, 2007. Arxivat de l'original el 22 maig 2010. [Consulta: 27 juliol 2013].
- ↑ «Election Results 1999: Summary of Overall Results». Electionresults.govt.nz. New Zealand Electoral Commission. [Consulta: 2 maig 2014].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status». Electoral Commission. [Consulta: 7 agost 2013].
- ↑ «Election Results 2005: Official Count Results – Overall Status». Electionresults.govt.nz. New Zealand Electoral Commission. [Consulta: 2 maig 2014].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Official Count Results – Overall Status» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «2017 General Election – Official Result» (en New Zealand English). Electoral Commission. Arxivat de l'original el 17 gener 2020. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «2020 General Election and Referendums – Preliminary Count» (en New Zealand English). Electoral Commission. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Candidates» (en New Zealand English). ACT. Arxivat de l'original el 2020-06-29. [Consulta: 15 octubre 2023].







