AEGEE

Infotaula d'organitzacióAEGEE

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtAEGEE-Europe Modifica el valor a Wikidata
Tipusorganització juvenil
organització sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació internacional sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
Activitat
Membre deFòrum Europeu de la Joventut Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Indicadors econòmics
Ingressos totals339.777 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webaegee.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: aegee X: AEGEE_Europe Instagram: aegee_europe Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

L'AEGEE (en francès Association des États Généraux des Étudiants de l'Europe), també anomenada Fòrum d'Estudiants Europeus, és una de les organitzacions interdisciplinàries d'estudiants més grans d'Europa. El seu nom prové, d'una banda del mar Egeu, un dels llocs del naixement de la democràcia moderna, i de l'altra banda del primer parlament establert al principi de la Revolució Francesa, els Estats Generals (États Généraux en francès).

Descripció

L'organització es va fundar l'any 1985 i la formen uns 17.000 membres en 260 ciutats de 42 països europeus (dades del novembre del 2004).

AEGEE promociona una Europa unida, la cooperació, la comunicació i la integració sense fronteres a l'entorn acadèmic. No recolza cap partit polític i no té estructures nacionals, operant únicament a nivell local i europeu.

Història

1985

L'associació va néixer el 16 d'abril de 1985 com a resultat de la conferència EGEE 1 (États Généraux des Étudiants de l'Europe), quan va celebrar el seu primer esdeveniment a París: una assemblea d'estudiants de París, Leiden, Londres, Madrid, Milà i Múnic, organitzada pel president fundador Franck Biancheri en col·laboració amb cinc Grandes Écoles de París. Tenia l'objectiu de superar la paràlisi del procés d'integració europea en aquell moment. Franck Biancheri va liderar tot el procés i aviat tots els estudiants implicats van voler convertir la conferència EGEE en una organització que fos la plataforma per a joves europeus. L'objectiu dels fundadors era crear un espai perquè els joves europeus poguessin debatre sobre assumptes europeus i presentar les seves idees tant a les institucions europees com a les nacionals.

A causa de la singularitat de la idea en aquell moment, EGEE va poder estimular molts estudiants a establir antenes a les seves ciutats.

1986

Es van formar tres grups de treball de l'EGEE: Patrocinador, Pràctiques i Estudi d'Idiomes.

L'EGEE acull una conferència sobre desenvolupaments transfronterers a Nijmegen. Al començament de l'any acadèmic, EGEE-Europa té 26 antenes i 6.000 membres.
A l'inici del curs acadèmic, EGEE té 26 sucursals i 6.000 membres.
L'EGEE organitza a Heidelberg una conferència sobre les relacions entre l'Extrem Orient i Europa.
L'EGEE organitza a Tolosa el primer Cap de Setmana Espacial Europeu.
L'EGEE organitza a París una conferència sobre la indústria farmacèutica a Europa.
L'EGEE organitza a Múnic una conferència sobre el Sistema Monetari Europeu.
L'EGEE organitza, juntament amb el diari Le Monde, la Nit de les 7 ciutats europees, que emet debats polítics sobre el futur d'Europa entre estudiants i polítics d'alt nivell en set ciutats diferents.

1987

L'EGEE convenç el president francès François Mitterrand perquè doni suport al finançament del programa Erasmus, un programa d'intercanvi d'estudiants finançat per la Comissió Europea.[1]

Inspirar i desbloquejar el programa ERASMUS el 1987 es considera el principal assoliment d'AEGEE, tal com va explicar Domenico Lenarduzzi, cap d'Educació de la Comissió Europea en aquell moment (1984-87), en una entrevista:[2] La creació del programa Erasmus i el paper d'AEGEE.
L'EGEE organitza a Madrid una Setmana Europea per commemorar el primer aniversari de l'adhesió d'Espanya i Portugal a la Comunitat Europea.

1988

L'associació canvia el seu nom d'EGEE a AEGEE després d'una disputa sobre una marca registrada.

Es va llançar el Projecte Universitat d'Estiu. Permet als joves europeus tenir una experiència europea intensa en una ciutat d'Europa durant 2 setmanes, proporcionant-los una experiència intercultural real i obrint-los les portes a Europa.

1989

Després de la caiguda del Mur de Berlín, l’Àgora de Salern obre AEGEE a antenes locals fora de la Comunitat Europea, convertint-la en una de les primeres organitzacions europees a expandir-se més enllà de l'antic Teló d'Acer.

Leipzig es converteix en la primera seu més enllà del Teló d'Acer.
AEGEE organitza el primer Concurs Europeu de Tribunals Simulats sobre drets humans per a estudiants de dret, on es formaran en casos de dret model i fomentaran les seves habilitats per al futur.
Franck Biancheri rep el premi de Membre Honorari d'AEGEE-Europa i esdevé president honorari.

1990

Les Anciens d'AEGEE-Europe es va fundar durant la reunió de l'EGEE VI a París.[3]

Es llança un nou logotip d'AEGEE que representa La teva clau per a Europa.

1991

S'organitza a Madrid la primera formació de l'Escola Europea 1.

1992

Istanbul s'ha unit a la xarxa com la primera antena turca.

L'AEGEE obté l'estatus consultiu a l'OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa).

1993

AEGEE obté l'estatus oficial d'ONG al Consell d'Europa (CoE).

Georgina von der Gablentz rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa pel seu treball amb el WG Est-Oest i les seves iniciatives per obrir AEGEE a l'Europa Central i Oriental.
Vittorio Dell'Aquila rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva contribució al desenvolupament del projecte Universitat d'Estiu.
Jeroen Hoogerwerf rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva àmplia contribució a la Xarxa a través de molts dels seus càrrecs.
Michael Merker rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva participació en l'expansió d'AEGEE cap a l'Est i la fundació de la primera organització local sobre el Teló d'Acer.

1994

AEGEE desenvolupa el seu primer lloc web.

1995

Ankara i més tard diverses altres antenes turques s'uneixen a la xarxa.

10è aniversari de la fundació d'AEGEE.
AEGEE defensa fermament la prohibició dels assajos nuclears a Europa.
Zsuzsa Kigyos rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa pel seu paper en l'establiment d'AEGEE a l'Europa Central i de l'Est, i per ser la primera dona presidenta d'AEGEE-Europa.

1996

Més de 1000 estudiants participen activament en el cicle de conferències Troba el teu camí... que explica què poden fer els estudiants en la societat civil emergent de l'Europa Central i Oriental.

AEGEE trasllada la seva seu central de Delft a Brussel·les.
Philipp von Klitzing rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la introducció de la planificació estratègica a la Xarxa i el seu suport incondicional en la gestió de la infraestructura informàtica.

1997

AEGEE organitza la seva primera visita a Xipre. Arran d'això, el 2001 es crea una antena a Famagusta.

AEGEE va dur a terme el seu Projecte Sòcrates contribuint a millorar totes les iniciatives de mobilitat estudiantil a Europa.
Llançament del projecte Europa i l'euro el 1997, que va donar a conèixer la nova moneda europea cinc anys abans de la seva introducció.
David Stulik es converteix en el primer Jove Europeu de l'Any, un premi atorgat per la Fundació Heinz-Schwarzkopf per la seva participació activa a AEGEE en la construcció d'una Europa millor a través de projectes de voluntariat.
AEGEE organitza el primer viatge d'estudi de cas a Moldàvia i a través de l'antiga Iugoslàvia.
AEGEE esdevé organització candidata a membre del Fòrum Europeu de la Joventut.

1998

AEGEE organitza un viatge d'estudi de cas a Transsilvània

AEGEE esdevé membre de ple dret de l'organització del Fòrum Europeu de la Joventut

1999

Fundació de l'Acadèmia AEGEE per a la formació i els recursos humans a Agora-Barcelona, impulsada pels preparatius per a l'Escola Europea de Gießen

AEGEE organitza la seva Acadèmia per la Pau que tracta temes de conflicte a Espanya, Irlanda del Nord, Kosovo, Sud-àfrica i Bòsnia i Hercegovina.
Stefan Recksiegel rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la innovació i el desenvolupament instrumental de la infraestructura informàtica d'AEGEE.

2000

Educació per a la Democràcia, un nou programa de beques que ajuda els estudiants de Kosovo, devastat per la guerra, a estudiar en universitats a l'estranger.

Durant la tardor, els membres d'AEGEE-Beograd van participar en l'assemblea pública en què es va conèixer la derrota de Milosevic.
AEGEE llança EURECA, una contribució al disseny d'un nou programa educatiu per a la Unió Europea en ampliació.

2001

AEGEE organitza uns quants projectes importants centrats en la pau i l'estabilitat al sud-est d'Europa i la regió mediterrània en el marc del projecte Educació per a la Democràcia.

Oana Daciana guanya el premi Jove Europeu de l'Any de la Fundació Heinz-Schwarzkopf pel seu compromís en apropar Europa als joves dels països de l'Europa de l'Est.
Markus Schonherr rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per les seves activitats a l'Europa Central i Oriental, els seus viatges d'estudi de casos a Moldàvia i la seva tasca per abolir els visats a Europa.

2002

AEGEE llança un dels projectes més grans i reeixits: el Diàleg Cívic Turco-Grec entre el 2002 i el 2005. Amb l'establiment de les delegacions locals d'AEGEE a Turquia a la dècada del 1990, AEGEE es va adonar de la necessitat d'establir un diàleg entre els veïns en conflicte. Basant-se en la seva pròpia experiència i les tenses relacions entre els membres turcs i grecs d'AEGEE en aquells primers dies, AEGEE va centrar les seves activitats en la construcció de la pau entre els dos països com a organització que actua per la pau i l'estabilitat, demostrant a escala d'AEGEE que la cooperació era possible i que el diàleg entre les persones pot produir-se molt més fàcilment que el diàleg en l'àmbit polític.

Llançament d’AEGEE-Television per part d’AEGEE-Eindhoven.[4]
Michiel Van Hees rep el premi de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva llarga contribució a AEGEE i el seu paper en els projectes Find Your Way i Europe and the Euro.

2003

AEGEE llança el projecte Discussing Bologna Process, preparant-se per a l'inici de l'harmonització de l'educació superior a Europa i aportant-hi una forta perspectiva estudiantil. Primer viatge d'estudis d'AEGEE al Caucas.[5]

AEGEE organitza la primera conferència internacional d'estudiants a la zona de protecció de Xipre.[6]
AEGEE llança el seu projecte UE i Europa.
AEGEE esdevé membre formal del Moviment Europeu Internacional (EMI).

2004

AEGEE inicia un diàleg amb els nous veïns de la UE ampliada en el seu projecte Europa i UE, dut a terme pel Grup de Treball de Política Internacional.

AEGEE obre la seva primera sucursal local a Geòrgia, a Tbilisi.
Anan Jahangirl guanya el premi Jove Europeu de l'Any, atorgat per la Fundació Heinz-Schwarzkopf, pel seu compromís d'apropar el procés d'integració europea als joves de l'Azerbaidjan.

2005

AEGEE celebra el seu 20è aniversari a Praga i publica una edició especial de la seva Key to Europe.[7]

AEGEE és una de les ONG fundadores i esdevé organització membre de la Plataforma d'Aprenentatge Permanent (LLLP).
Olivier Genking rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva implicació en el projecte EU & Europe, el seu paper en l'establiment de moltes noves comunitats locals, la creació de nous projectes i el suport constant a la Xarxa.

2006

L'AEGEE inicia una campanya per incloure la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) al Tractat de Lisboa i duu a terme diverses missions d'observació electoral com a part del seu projecte insígnia Take Control!: camins cap a la democràcia a Europa.

AEGEE llança el seu projecte Youth Globalization, que apropa els joves als marcs globals de la joventut, la cooperació i el desenvolupament.
AEGEE llança el seu projecte The BRIDGE- Connecting Mobility and Disability, que tracta el problema de mobilitat dels joves amb discapacitat.
AEGEE llança el seu projecte Take Control, organitzant una sèrie d'esdeveniments de formació, conferències, campanyes polítiques, activitats educatives i mediàtiques, totes destinades a augmentar la participació i el compromís dels joves en el procés polític (europeu).
Burcu Bercemen va rebre el premi al Jove Europeu de l'Any, atorgat per la Fundació Heinz-Schwarzkopf, pel seu compromís amb el Diàleg Cívic Turco-Grec de l'AEGEE.
Gunnar Erth rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva contribució al desenvolupament de les publicacions anuals d'AEGEE.

2007

AEGEE va organitzar la simulació Model European Union a les instal·lacions del Parlament Europeu a Estrasburg.

AEGEE presideix la Presidència de l'IFISO i organitza una reunió de les parts interessades amb la Comissió Europea. Neix l'Escola d'Estiu de Lideratge (LSS).
AEGEE juga un paper fonamental en l'ampliació del programa Erasmus a Turquia, gràcies a la feina de 7 generacions diferents a AEGEE-Ankara.

2008

AEGEE llança Y Vote 2009 – European Youth Choice per fomentar el vot dels joves.

2009

AEGEE guanya el primer premi al Premi Europeu Carlemany de la Joventut pel seu projecte YOUrope Needs YOU!!!

Y Vote 2009 guanya el Premi Europeu Carlemany de la Joventut per a Grècia a nivell nacional.
AEGEE presenta les Fires d'Estudi i Ocupació durant l’Àgora de les Assemblees Generals.
Silvia Baita rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa, per ser un exemple primordial de lideratge femení durant molts anys.
Kamala Schutze rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva llarga dedicació al projecte de la Universitat d'Estiu d'AEGEE.
AEGEE adopta Beyond Europe: Perspectives for Tomorrow's World com a projecte insígnia per al 2009-11, amb viatges d'estudi de casos a l'Índia i Sud-àfrica i un enfocament en el paper d'Europa en els reptes globals, amb especial atenció als Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

L'AEGEE organitza la Conferència de les Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en el marc del projecte Perspectives més enllà d'Europa per al món de demà.

AEGEE esdevé organització sòcia de BEST (Board of European Students of Technology).[8]
AEGEE llança el projecte Where Does Europe End.
AEGEE llança el seu Projecte contra l'Atur Juvenil.
L'AEGEE participa en el procés de diàleg estructurat sobre la joventut de la Unió Europea.

2011

AEGEE inicia el Projecte de l'Associació Oriental per donar veu als joves i enfortir la societat civil als països veïns.

Es llança AEGEEan,[9] la revista en línia d'AEGEE-Europa.
L'AEGEE és una de les organitzacions fundadores de l’Aliança de l'Any Europeu del Voluntariat 2011.
AEGEE llança juntament amb YEU (Youth for Exchange and Understanding) el projecte New Media Summer School (NMSS) que connecta els joves amb la conferència EuroDIG i el tema de la governança d'Internet.
L'AEGEE redefineix el concepte de reunió de juntes europees com una conferència temàtica.

2012

AEGEE llança el seu projecte Europe on Track, enviant ambaixadors amb tren per tot Europa per recollir l'opinió dels joves europeus sobre el futur que volen per al continent.

AEGEE llança el seu projecte Health 4 Youth amb l'objectiu de proporcionar informació sobre salut als estudiants per permetre'ls prendre decisions informades sobre el seu estil de vida.
AEGEE llança el seu projecte Europe in Exchange amb l'objectiu de millorar les possibilitats de mobilitat dels joves europeus.
AEGEE llança el seu projecte euroàrab, creant ponts entre joves d'Europa i els països àrabs.
AEGEE i YEU (Youth for Exchange and Understanding) llancen el projecte COY (Certificació de Competències dels Treballadors Juvenils), finançat per la Comissió Europea.
L'AEGEE contribueix a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible amb una delegació encapçalada per Andrea Carafa, creant una aportació al Document de Compilació de Rio+20[10][11] i defensant l'establiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i una major cooperació amb les organitzacions de la societat civil juvenil més enllà de Rio+20.[12][13]
AEGEE duu a terme una gran campanya de sensibilització amb altres ONG juvenils i el Fòrum Europeu de la Joventut per al nou programa d'Educació, Joventut i Esport de la Comissió Europea (Erasmus+).
AEGEE és elegida per a la Junta del Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ).
Burcu Bercemen rep el títol de Membre Honorari d'AEGEE-Europa per la seva dedicació a la xarxa AEGEE i la seva extraordinària actuació amb el projecte de Diàleg Cívic Turco-Grec.

2013

AEGEE presenta una nova identitat visual amb el logotip actual.
AEGEE guanya el primer premi al Premi Europeu Carlemany de la Joventut pel seu projecte Europe on Track
AEGEE esdevé una organització acreditada pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient[14]
AEGEE llança el projecte EurStory que tracta de l'anàlisi dels llibres de text d'història d'arreu d'Europa
AEGEE llança la campanya Y Vote 2014 per animar els estudiants a anar a votar a les eleccions al Parlament Europeu del 2014.

2014

AEGEE organitza les seves dues primeres missions d'observació electoral a Bòsnia i Hercegovina i Moldàvia.[15]

2018

Entre el 8 i el 12 de març de 2018, AEGEE Erevan va acollir la Reunió de Planificació Europea (EPM). L'EPM Erevan 2018 va ser el major esdeveniment juvenil europeu organitzat mai a Armènia. També va ser la primera vegada que es va celebrar una reunió d'AEGEE al Caucas Sud.[16] Els temes van incloure la cooperació entre Armènia i la UE, les relacions de la UE amb els membres de l'Associació Oriental, els viatges sense visat dins de l’espai Schengen i la participació dels joves en el programa Erasmus.[17] L'eslògan de l'EPM Erevan 2018 va ser Europa sense fronteres.

Activitats

AEGEE actua de plataforma per a millorar la comunicació europea universitària i motivar el debat sobre les realitats humanes, culturals i polítiques de les distintes societats. Així s'organitzen cursos, debats, congressos, conferències, seminaris i més de 100 universitats d'estiu (normalment anomenades SU per les seves sigles en anglès) repartides en les diferents ciutats en les quals està representada l'associació. Les conferències i seminaris tenen motius tan diversos com l'ampliació de la UE, el conflicte d'Orient Mitjà o el multiculturalisme a Amsterdam.

AEGEE va impulsar l'aparició del programa Erasmus amb François Mitterrand al març del 1987.

Estructura

L'AEGEE té una junta europea elegida anualment, el Comité Director[18] amb seu central a Brussel·les, i diversos grups de treball a nivell europeu.[19] Hi ha una àmplia xarxa de grups locals autònoms, les antenes. Els membres actius es reuneixen dues vegades a l'any, a la primavera i a la tardor, en una assemblea general anomenada Àgora, organitzada cada vegada per una antena diferent. La majoria dels candidats a càrrecs a nivell europeu són elegits a l’Àgora, que també ratifica l'establiment o la supressió d'antenes, grups de treball i projectes. També hi ha una Reunió de Planificació Europea (EPM) anual més petita, destinada a desenvolupar projectes i campanyes i que normalment se celebra a finals d'hivern: Durant l'EPM, l'AEGEE també treballa en el desenvolupament del seu Pla Estratègic en una Agenda d'Acció per a tota la xarxa AEGEE.

L'associació no té nivell nacional i no reconeix les fronteres nacionals actuals dins d'Europa.

Les antenes compten amb el suport de la Comissió de Xarxa, un grup de membres experimentats elegits per l’Àgora per ajudar la xarxa a créixer i desenvolupar-se. Ofereixen assessorament, formació i ajuda pràctica, especialment pel que fa als recursos humans locals i a l'organització d'esdeveniments. Cada Comissionat de Xarxa és responsable d'un nombre d'entitats locals a través de diverses fronteres nacionals, que es poden reorganitzar a cada Àgora per evitar la creació de qualsevol divisió nacional o regional fixa.

Cada antena de ciutat és una persona jurídica independent segons la seva pròpia legislació local, no sota el control directe del Comitè Director. Tanmateix, per formar part de la xarxa AEGEE, les possibles antenes han d'incloure els principis dels estatuts d'AEGEE dins dels seus propis estatuts i fer-los aprovar pel Comitè Director i la Comissió Jurídica. Signen un contracte anomenat Convention d'Adhésion que permet a AEGEE tenir una antena enrotllada en cas d'inactivitat o mala conducta greu.

La pertinença a una antena està generalment oberta a qualsevol persona menor de 35 anys que visqui a la zona, prèviament al pagament d'una quota de soci establerta per la junta local. Moltes antenes concentren les seves activitats promocionals en estudiants de la seva universitat d'origen i no són gaire visibles per a la gent de fora.

La majoria dels esdeveniments d'AEGEE estan oberts a no membres, però això tendeix a ser poc promocionat excepte per als estudiants locals. És força comú que tots els participants siguin de la ciutat amfitriona o d'altres antenes d'AEGEE. Algunes activitats, sobretot les Agorae i les EPM estatutàries i el projecte de la Universitat d'Estiu, estan explícitament restringides als membres d'AEGEE que han de ser aprovats per la junta de la seva antena d'origen.

AEGEE es va fundar a França i encara utilitza diversos termes francesos, però la principal llengua de treball a nivell europeu és ara l'anglès, que també es defineix com la llengua oficial de l’Àgora. La majoria d'antenes utilitzen la seva pròpia llengua local per a les seves activitats locals, però els membres de la junta local generalment necessiten un coneixement pràctic de l'anglès.

La seva junta actual està formada per cinc persones. Els càrrecs estatutaris del sisè i setè a la junta romanen vacants fins que la propera junta prengui possessió del càrrec.

Organització

Les seus d'AEGEE reben el nom d'antenes i n'hi ha un total de 270 en diferents ciutats Europees. No estan organitzades per països sinó per regions geogràfiques (AEGEE-Barcelona correspon a la Far-West Region).

Les antenes funcionen de manera independent encara que sempre dintre dels Estatuts aprovats per AEGEE-Europa.

Cada sis mesos hi ha una assemblea estatutària anomenada Agora, a la qual totes les antenes defineixen les línies d'actuació de l'associació a nivell europeu.

Finançament

Les fonts d'ingressos d'AEGEE són les quotes dels socis i, sobretot, les subvencions de l'administració (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Unió Europea…) i les universitats (UB, UPC, UAB…).

Referències

  1. ↑ Kruitwagen, Bart. «AEGEE, the failed European Students' Forum» (en anglès britànic). Newropeans Magazine, 29 gener 2018. Arxivat de l'original el 2023-04-10. [Consulta: 24 maig 2019].
  2. ↑ «The creation of the Erasmus Programme, and the role of AEGEE». [Consulta: 24 maig 2019].
  3. ↑ «Les Anciens d'AEGEE». Arxivat de l'original el 2 desembre 2019. [Consulta: 24 maig 2019].
  4. ↑ «AEGEE Television – History AEGEE.tv». Arxivat de l'original el 2 desembre 2007. [Consulta: 6 novembre 2007].
  5. ↑ «AEGEE Caucasus Case Study Trip 2003». projects.aegee.org. [Consulta: 24 maig 2019].
  6. ↑ «Cyprus News Agency: News in English, 03-09-08». hri.org. Arxivat de l'original el 2022-05-06. [Consulta: 24 maig 2019].
  7. ↑ «Key to Europe 2004/2005» (en anglès). Issuu, 30 setembre 2003. Arxivat de l'original el 2022-05-06. [Consulta: 24 maig 2019].
  8. ↑ «BEST: Board of European Students of Technology» (en anglès). best.eu.org. [Consulta: 24 maig 2019].
  9. ↑ «The AEGEEan – AEGEE's online magazine – AEGEE-Europe» (en anglès britànic). [Consulta: 24 maig 2019].
  10. ↑ «UN Rio+20 Compilation Document».
  11. ↑ «Because We Care About Our Future – AEGEE».
  12. ↑ «United Nations Rio+20 – List of Official Side Events». Arxivat de l'original el 2012-09-04. [Consulta: 7 abril 2026].
  13. ↑ «Beyond Rio+20». Arxivat de l'original el 6 maig 2022. [Consulta: 28 maig 2019].
  14. ↑ «United Nations Environment – List of Accredited Organizations», 26 abril 2018.
  15. ↑ «Missions», 29 novembre 2014.
  16. ↑ «AEGEE-Europe: EPM Yerevan 2018 – Bridging Europe». EMI. Arxivat de l'original el 2022-10-24. [Consulta: 7 abril 2026].
  17. ↑ Erth, Gunnar. «AEGEE-Yerevan About the EPM: "We Dream Big"», 30-11-2017.
  18. ↑ «AEGEE Europe: Contact» (en anglès americà). aegee.org. Arxivat de l'original el 2018-10-17. [Consulta: 24 maig 2019].
  19. ↑ «AEGEE Europe: Working Groups» (en anglès americà). aegee.org. Arxivat de l'original el 10 octubre 2012. [Consulta: 24 maig 2019].

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.