A Message from Charity

A Message from Charity

(en) A Message From Charity
Sèrie	La dimensió desconeguda
Temporada	The Twilight Zone, season 1 (en)
Número d'episodi	15
Anterior	Examination Day
Següent	Teacher's Aide (en)
Estrena	1r novembre 1985
Director	Paul Lynch
Guionista	Alan Brennert
Idioma original	anglès

"A Message from Charity" és el segon segment del sisè episodi de la primera temporada (1985-86), de la sèrie de televisió La dimensió desconeguda. Es va emetre originalment l'1 de novembre de 1985 a CBS. En aquest segment, una parella d'adolescents, un del 1700 i un altre del 1985, comparteixen un vincle mental a través del temps.

Dos adolescents, Peter Wood, un solitari acadèmicament sobresalient del 1985, i Charity Payne, una puritana del Massachusetts colonial del 1700, entren en contacte telepàtic quan tenen febre alta a causa de la mateixa infecció bacteriana. Després que Peter convenç Charity que no està assetjada, descobreixen que gaudeixen de la conversa mútua i es mantenen en contacte freqüent durant el dia. En Peter s'anima d'haver fet almenys un amic, mentre que la Charity està intrigada pels esdeveniments futurs i les tecnologies dels quals li parla.

Davant la insinuació d'en Peter, la Charity explica als seus veïns algunes de les seves "visions futures", inclosa la Revolució Americana. La idea que les Tretze Colònies finalment es revoltaran contra el seu govern és controvertida, i un grup liderat pel senyor Jonas Hacker visita la casa de la Charity per fer un seguiment de les sospites que és una bruixa. Quan Hacker intenta examinar la Charity per detectar una marca de bruixa, ella tem que tingui la intenció d'abusar-ne sexualment i fuig.

En Peter li diu a la Charity que es refugiï en una regió menys afectada pel pànic per la bruixeria, però ella es nega a sortir de casa seva, així que ell busca als registres de la biblioteca els judicis de bruixes per veure si serà jutjada si surt del seu amagatall. En canvi, es troba amb una entrada biogràfica sobre Hacker, que va ser condemnat pòstumament per un doble homicidi. Al judici, Charity afirma que les seves visions no provenen de la bruixeria, sinó d'una segona vista donada per Déu, i utilitza el seu coneixement dels assassinats per fer xantatge Hacker perquè doni suport a les seves afirmacions. Després de la seva absolució, Charity trenca la seva relació amb Peter per no arriscar-se a ficar-se en problemes de nou.

Un any més tard, Peter rep una última trucada telepàtica de Charity. Ella li ha deixat un missatge en un punt de referència local conegut com Bear Rock. Peter troba el missatge de Charity: gravades a Bear Rock hi ha les inicials "CP + PW" dins d'una forma de cor.

• Kerry Noonan com a Charity Payne
• (Robert) Duncan McNeill com a Peter Wood
• Vanessa Brown com a tieta Beulah
• Gerald Hiken com a Squire Jonas Hacker
• James Cromwell com a Obadiah Payne
• Michael Fox com a Tom Carter
• Jennifer Parsons com a Ursula Miller
• Jack Wells com a Dr. Maxwell
• Phil Proctor com a Sr. Wood
• Barbara Lindsay com a Sra. Wood

"A Message from Charity" està basat en el conte del mateix nom de William M. Lee. La història es va publicar per primera vegada a The Magazine of Fantasy and Science Fiction (novembre de 1967).^[1] En el conte original, Peter Wood té 16 anys mentre que Charity Payne en té 11. El guionista de l'episodi, Alan Brennert, estava preocupat que això pogués semblar inapropiat i va fer que els personatges tinguessin la mateixa edat.^[2] També va canviar Peter per un solitari que surt de la seva closca gràcies a la seva relació amb Charity; tanmateix, es va resistir al suggeriment dels productors que modernitzés la història fent que Peter introduís Charity a elements de la cultura pop específica dels anys vuitanta.^[2]

Robert MacNaughton, conegut pel seu paper com a germà d'Elliott, Michael, a la pel·lícula de 1982 E.T. l'extraterrestre, va ser inicialment escollit per al paper de Peter Wood, però va abandonar poc abans que comencés el rodatge. Els productors van programar ràpidament una convocatòria de càsting per trobar un substitut, i a Robert Duncan McNeill li van oferir el paper i el van portar a Los Angeles el dia després de la seva audició, que havia tingut lloc a Nova York.^[3][4]

L'actriu Kerry Noonan va fer una audició original per al paper d'Ursula Miller, però després de llegir el guió, va implorar als directors de càsting que també la deixessin llegir per al paper principal de Charity Payne.^[2] Finalment, Noonan va ser rebutjada per a tots dos papers, i el paper de Charity Payne va ser donat a Justine Bateman,^[5] que no havia fet l'audició però havia estat escollida gràcies als seus papers principals en una comèdia de situació popular de l'època i un telefilm. Segons Brennert, Bateman (a qui no va anomenar) va tenir dificultats amb l’argot purità i es va negar a acceptar instruccions durant els dos primers dies de rodatge, que es van dedicar a rodar les escenes del segle XX, amb Bateman parlant amb McNeill fora de càmera.^[2] A causa de l'abast dels problemes amb Bateman, Brennert va pensar que la millor solució era reescollir el paper, tot i que era divendres i el rodatge de les escenes de Charity estava previst que comencés dilluns. El director de càsting va recordar que Noonan havia fet una bona lectura per a Charity, i per suggeriment seu la van cridar per a una altra audició.^[2] Noonan va dir que el paper li va sortir molt natural, ja que era una àvida lectora de ficció històrica, havia interpretat diversos drames històrics a l'institut i fins i tot solia interpretar el paper d'una puritana quan era petita.^[2]

Tot i que els plans de Charity i els de Peter es van filmar majoritàriament per separat, l'escena en què Peter renta el seu cotxe mentre els jardins de Charity es va filmar amb Robert Duncan McNeill posicionat a la vora del camp on actuava Kerry Noonan; els actors instintivament es cridaven les seves línies els uns als altres fins que se'ls va indicar que parlessin a un volum més baix.^[2]

Els avions volaven per sobre durant el rodatge de l'escena del judici, de manera que tots els diàlegs d'aquella escena havien de ser doblats posteriorment.^[2]