A Rianxeira

Plantilla:Infotaula obra musicalA Rianxeira
Forma musicalcançó
cançó popular Modifica el valor a Wikidata
CompositorAnxo Romero Loxo Modifica el valor a Wikidata
Llenguagallec Modifica el valor a Wikidata
Publicació1947 Modifica el valor a Wikidata

A Rianxeira és una cançó popular galega, convertida en un dels símbols culturals de Galícia i particularment representativa del col·lectiu d'emigrants o diàspora.[1]

Origen

Fon composta, en un principi, a Buenos Aires el 1947 a proposta d'Anxo Romero Loxo, que compongué la música, a una reunió del Centro Rianxo i Xesús Freiro Dourado "Pinciñas" va compondre la lletra. Fon estrenada un any després pel Coro Castelao a la ciutat de Buenos Aires, malgrat que l'estrena oficial data de l'any 1950, amb motiu de la recepció de Castelao al port de Buenos Aires.[1]

El text té el seu origen en diverses variants de cants tradicionals d'acompanyament a les processons d'adoració a la Virxe de Guadalupe (patrona de Rianxo) del segle xix, que es realitzen a la vila de Rianxo. El gentilici femení d'aquesta vila és la que bateja la cançó, que en un principi tenia el títol «Ondiñas da nosa ría».[2]

El primer disc on ix la cançó el va editar la casa RCA Victor.[1] A la segona meitat del segle xx una de les versions de Rianxeira fou popularitzada per músics de Rianxo i pels emigrants a l'Argentina i Cuba, mentre que fou als anys 1950 quan es va enregistrar la versió que es popularitzaria entre el gran públic gràcies a la ràdio.

Malgrat el seu origen, el text no és de caràcter religiós, si bé se serveix de la figura metafòrica de la Verge per a realitzar una evocació a la figura de la dona gallega treballadora de la mar.

A Rianxeira és cantada a celebracions i festivitats de caràcter privat, i en particular per a celebrar l'èxit dels clubs gallecs de futbol (principalment el Celta de Vigo) durant els anys 1990 a les manifestacions públiques esportives.[1][3]

A Rianxeira, escultura de Manuel García de Buciños a Rianxo

Lletra

«
A virxe de Guadalupe
cando vai pola ribeira,
descalciña pola area
parece unha rianxeira. (bis)

(tornada):

Ondiñas veñen
ondiñas veñen e van
non te embarques rianxeira
que te vas a marear. (bis)
A virxe de Guadalupe
cando veu para Rianxo,
a barquiña que a trouxo
era de pau de laranxo. (bis)
A virxe de Guadalupe
quen a fixo moreniña,
foi un raíño de sol
que entrou pola ventaíña. (bis)
»

Referències