Rianxo

Plantilla:Infotaula geografia políticaRianxo
Imatge
Tipusmunicipi de Galícia Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 42° 38′ 56″ N, 8° 49′ 03″ O / 42.6489°N,8.8174°O / 42.6489; -8.8174
EstatEspanya
Comunitat autònomaGalícia
Provínciaprovíncia de la Corunya Modifica el valor a Wikidata
CapitalRianxo Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Asados (en) Tradueix
Isorna (en) Tradueix
Leiro (en) Tradueix
O Araño (en) Tradueix
Rianxo (en) Tradueix
Taragoña Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.758 (2025) Modifica el valor a Wikidata (182,96 hab./km²)
Predom. ling.gallec
Geografia
Part de
Superfície58,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJulián Bustelo Abuín Modifica el valor a Wikidata
Eleccions municipals a Rianxo Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal15920 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE15072 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrianxo.gal Modifica el valor a Wikidata

Rianxo és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la Comarca da Barbanza. El terme municipal limita amb Lousame i Rois al nord, amb Boiro a l’oest, amb Dodro i Catoira a l’est (a través del pont sobre el riu Ulla), i amb la ria d’Arousa al sud.

El topònim Rianxo podria derivar del llatí rivus angulus, amb el significat de «curvatura del riu», en referència a la desembocadura de l’Ulla i la seva connexió amb la ria.

És el lloc de naixement d’Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, una de les figures més importants de la literatura, la política i el pensament gallec contemporani. També és, juntament amb Carnota, el municipi amb l'hórreo més llarg de Galícia: el Hórreo de O Araño, de 37 metres de llargada.[1]

El poblament es distribueix en diverses parròquies tradicionals i nuclis disseminats, característica pròpia del model territorial gallec. L'economia ha estat històricament basada en la pesca, el marisqueig, l’agricultura de subsistència i petites activitats industrials i de serveis. En les darreres dècades, el sector serveis i el turisme vinculat a la ria d’Arousa han adquirit més pes a tots els municipis de les Rías Baixas.

Evolució demogràfica
19001930195019812004200920152025
8.2779.46111.12012.71511.58211.76911.38610.758
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Parròquies

  • O Araño (Santa Baia)
  • Asados (Santa María)
  • Isorna (Santa María)
  • Leiro (Santa María)
  • Rianxo (Santa Comba)
  • Taragoña (San Salvador)

Festes populars

A les famoses Festes de la Verge de la Guadalupe, hem d'afegir-li altra important referència en el calendari festiu de la vila, és la Festa de la Verge del Carmen, important per ser la patrona dels mariners. I en una vila com aquesta dedicada al mar, referent obligada. Són el dia 16 de juliol i antigament es portava a terme una processó marítima, com la portada a terme per les Festes de la Verge de la Guadalupe. Una altra de les grans festes són les festes de la vila són les festes de Taragoña que són a l'agost.

Activitat Econòmica

La seva principal activitat econòmica és la derivada de l'explotació del mar, sent una important base per als vaixells dedicats al cultiu del musclo a la Ria d'Arousa. Una altra activitat important és la sembra i recol·lecció, ja sigui per terra o des de barques, de cloïssa i escopinya de gallet que majoritàriament són destinats a la indústria conservera local i perifèrica, sobretot l'escopinya de gallet. A part del marisc, la vila també compta amb crassanes de Ribera per a la construcció i reparació de la flota present en el port.

La seva activitat turística s'ha vist incrementada en els últims anys, encara que es tracta d'un poble tranquil i fora de la rutes tradicionals. És un bon punt de partida per a fer excursions als llocs turístics més importants de Galícia, a no més de dues hores de cotxe de distància. Santiago de Compostel·la i la seva catedral amb la tomba de l'Apòstol Santiago i lloc de pelegrinatge des de l'edat mitjana, la ruta Xacobea marítima, Pontevedra, Vigo, la Costa da Morte famosa pels seus abruptes penya-segats, ...

Rianxeiros famosos

Vegeu també

Galeria d'imatges

Referències

  1. ↑ «Rianxo» (en castellà). [Consulta: 19 juny 2026].