Acinos
 Acinos arvensis  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Subfamília | Nepetoideae |
| Gènere | Acinos Mill., 1754 Acinos |
Acinos és un gènere de la família de les labiades que contenia entre 7 o 10 espècies de plantes anuals o perennes, natives del sud d'Europa o de l'oest d'Àsia, Malgrat que algunes obres, com Flora Iberica, encara el considerin un gènere acceptat, avui en dia sembla que caldria posar aquestes espècies dins del gènere Clinopodium.[1]
Descripció
Algunes són petites mates, més o menys llenyoses a la base, que arriben als 10 - 45 centímetres d'altura, però d'altres són herbes anuals efímeres. Solen tenir tiges més o menys peludes i aromàtiques. Les fulles són simples, habitualment dentades i les flors es reuneixen en inflorescències en forma d'espiga, al capdamunt de les tiges. El calze té dos llavis amb les dents triangulars i ciliades (el superior amb 3 petites dents i l'inferior amb 2 dents més grans), amb 13 nervis i està més o menys engruixit a la part inferior. Les flors tenen un tub més o menys llarg. El llavi superior de la corol·la és més curt que l'inferior, és arrodonit, erecte i emarginat. El llavi inferior té 3 lòbuls, el del mig més o menys arrodonit. L'androceu està format per quatre estams que sobresurten poc o molt de la corol·la. L'ovari acaba en un estigma bífid, amb dues branques desiguals.[1]
Particularitats
El seu nom ve del grec, aquesta paraula akinos, és el nom d'una petita planta aromàtica que va descriure Plini.
Algunes espècies de flors tenen com a epítet específic alguna variant del nom acinos, acinifolia, acinoides... que faria referència precisament a l'aspecte semblant d'aquestes espècies amb espècies del gènere Calamintha, o Acinos.[2]
Taxonomia
Anteriorment hom havia situat als representants d'aquest gènere dins de Satureja o Calamintha.[3] Sembla que avui en dia està més acceptat que les espècies d'aquest gènere van dins de Clinopodium.[4]
Espècies principals
Totes aquestes espècies, segons el criteri de Plants of the World Online, avui en dia es consideren part del gènere Clinopodium:[5]
- Acinos alpinus mata perenne que es pot trobar als Pirineus
- Acinos arvensis (=Satureja acinos) herba anual o perennant comuna als PPCC
- Acinos corsicus endemisme de Còrsega
- Acinos granatensis (=Satureja acinos ssp meridionalis) és una mata dels matollars secs del sud de la península Ibèrica, present al P.Valencià.
- Acinos rotundifolius mala herba dels camps, rara als PPCC
- Acinos suaveolens mata del Mediterrani Oriental (Itàlia, Grècia, Turquia...)
Enllaços externs
Referències
- 1 2 Morales Valverde, Ramón. «Acinos Mill.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «Dictionary of Botanical Epithets» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.294. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «Acinos Mill.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].
- ↑ «Clinopodium L.» (en anglès). Plants of the World Online. [Consulta: 26 març 2026].