Satureja
 Sajolida silvestre  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | esquizocarp |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Subfamília | Nepetoideae |
| Gènere | Satureja L., 1753 Satureja |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Euhesperida Argantoniella
|
Satureja és un gènere de plantes amb flor de la família de les labiades. Són plantes natives de regions de clima temperat càlid, incloent-hi els Països Catalans, i poden ser plantes anuals o bé plantes perennes. Són plantes herbàcies o arbustives que poden arribar a fer uns 50 cm. El número d'espècies varia depenent del tractament taxonòmic que se'n faci. Moltes d'elles són plantes aromàtiques més o menys abundants, pròpies de la regió mediterrània.[1]
Usos
Algunes espècies, com la sajolida, s'han utilitzat tradicionalment per a adobar olives.
Per a adobar olives, primer es posen les olives en aigua una desena de dies, canviant l'aigua sovint, i després es posen amb aigua i sal i la sajolida.[2]
Com a mínim n'hi ha dues varietats:
La sajolida de jardí[3] (Satureja hortensis) és una planta anual i conreada als Països Catalans.
La sajolida de bosc,[3] herba de les olives o senyorida[4] (Satureja montana) és una espècie silvestre de distribució exclusiva als països del nord del Mediterrani (no es troba a l'Àfrica). Creix com una petita mata de 20 a 40 cm, llenyosa a la base. Les flors són blanques o violàcies i floreix d'agost a setembre. A les seves petites fulles hi ha glàndules amb essència. El seu sabor és una mica picant. Se n'ha descrit diverses subespècies que hom prefereix separar com a espècies diferents:
Les subespècies montana i la innota viuen principalment a l'interior de Catalunya i nord del País Valencià.
La subespècie obovata és la que la Flora dels països Catalans afirma que és "l'herba de les olives", però només es troba al centre i sud del País Valencià en contrades poc plujoses. Viu des del nivell de la mar fins als 1.000 metres, aproximadament.[3]
El poniol, una planta que també té usos medicinals i que a la Flora dels Països Catalans anomenen Satureja fruticosa, avui en dia tendeix a anomenar-se Micromeria fruticosa o bé Clinopodium serpyllifolium subsp. fruticosum.[3]
Taxonomia
Depenent de la bibliografia consultada hi ha diferents versions d'aquest gènere:
Segons Plants of the World Online hi ha 45 espècies acceptades, majoritàriament pròpies de la Mediterrània oriental[5] que es poden consultar en les bases de dades online que existeixen o en aquesta pàgina: Llista completa d'espècies del gènere Satureja. A Flora Iberica només en surten 6 d'aquestes (i encara una d'elles la mouen a un altre gènere (Argantoniella salzmannii (Kuntze) G.López & R.Morales)[1]
En canvi, a la Flora dels Països Catalans (que està inclosa en gran part a l'àmbit geogràfic de Flora Iberica) curiosament en descriuen 23 taxons. L'explicació rau en el fet que Bolòs i J.Vigo van considerar incloure dins del gènere Satureja a totes les espècies que altres posaven als gèneres Acinos, Calamintha, Clinopodium i Micromeria.[3]
Si seguíssim aquest mateix criteri, sumant totes les espècies d'aquests gèneres, a Plants of the World Online sortirien prop de 350 espècies repartides en els gèneres Satureja, Micromeria i Clinopodium. A Flora Iberica hi hauria al voltant de 25 taxons (incloent algunes notoespècies) repartides entre els gèneres Satureja, Acinos, Calamintha, Clinopodium, Micromeria i Argantoniella
De les espècies que surten a la Flora dels Països Catalans, aquestes segueixen sent considerades majoritàriament com integrants del gènere Satureja:
- Satureja montana L. ssp cuneifolia (Ten) Bolòs et Vigo (=Satureja cuneifolia) Ten.
- Satureja hortensis L.
- Satureja montana L ssp innota (Pau) Font Quer (=Satureja innota (Pau) Font Quer)
- Satureja montana L ssp obovata (Lag.) Bolòs et Vigo (=Satureja intricata Lange)
- Satureja montana L.
Aquestes, en canvi, es posen majoritàriament dins del gènere Micromeria (algú també hi posa Satureja fruticosa, el poniol):
- Satureja microphylla ssp filiformis (Ait.) Bolòs et Vigo (=Micromeria filiformis (Aiton) Benth.)
- Satureja graeca ssp graeca (L.) Benth. ex Rchb. (=Micromeria graeca (L.) Benth. ex Rchb.)
- Satureja barceloi (Willk.) Pau (=Micromeria inodora (Desf.) Benth.)
- Satureja microphylla (d'Urv.) Guss. (=Micromeria microphylla (d'Urv.) Benth.)
- Satureja graeca subsp. nervosa (Desf.) Bolòs et Vigo (=Micromeria nervosa (Desf.) Benth.)
- Satureja microphylla ssp rodriguezii (Freyn et Janka) Bolòs et Vigo (=Micromeria rodriguezii Freyn & Janka)
Finalment, moltes de les espècies que estaven a Satureja han anat a parar a Clinopodium:
- Satureja acinos (L.) Clinopodium acinos (L.) Kuntze
- Satureja alpina (L.) Scheele Clinopodium alpinum (L.) Kuntze
- Satureja acinos ssp meridionalis (Nyman) Bolòs et Vigo Clinopodium alpinum subsp. meridionale (Nyman) Govaerts
- Satureja grandiflora (L.) Scheele Clinopodium grandiflorum (L.) Kuntze
- Satureja rotundifolius (Pers.) Briq. Clinopodium graveolens subsp. rotundifolium (Pers.) Govaerts
- Satureja calamintha subsp. sylvatica (Bromf.) Briq. Clinopodium menthifolium (Host) Merino
- Satureja calamintha subsp. ascendens (Jord.) Briq. Clinopodium menthifolium subsp. ascendens (Jord.)
- Satureja calamintha (L.) Scheele Clinopodium nepeta (L.) Kuntze
- Satureja calamintha subsp. glandulosa (Req.) Gams Clinopodium nepeta subsp. spruneri)
- Satureja rouyana Briq. Clinopodium rouyanum (Briq.) Govaerts
- Satureja fruticosa (L.) Bég Clinopodium serpyllifolium subsp. fruticosum (L.) Bräuchler
- Satureja vulgaris (L.) Frisch Clinopodium vulgare L.
Referències
- 1 2 Ramón Morales Valverde. «Satureja L.» (en castellà). Flora Ibérica. [Consulta: 26 maig 2026].
- ↑ «sajolida». eixarcolant. [Consulta: 20 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.294-307. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III).
- ↑ «Satureja». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Satureja L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens, Kew. [Consulta: 18 maig 2025].