Ado Kyrou

Plantilla:Infotaula personaAdo Kyrou
Biografia
Naixement(fr) Adonis Kyrou Modifica el valor a Wikidata
18 octubre 1923 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
13è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócrític de cinema, cineasta, periodista, editor, realitzador, periodista d'opinió, guionista, escriptor, director de cinema, arqueòleg Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamille Kyrou (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMireille Chamass-Kyrou Modifica el valor a Wikidata
FillsAriel Kyrou Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0477506 TMDB (persona): 1079968 Allmovie (artista): p227259 Modifica el valor a Wikidata

Ado Kyrou, nom artístic d'Adonis A. Kyrou, és un escriptor i director de cinema francès d'origen grec, nascut el 18 d'octubre de 1923 a Atenes (Grècia) i mort el 4 de novembre de 1985 a París.[1] És net d'Adonis Kyrou, propietari del diari nacional grec Estía.

Biografia

Ado Kyrou va estudiar dret a Atenes, abans d'implicar-se activament en la Resistència grega. Durant la guerra civil, va ser ferit i va marxar de Grècia per establir-se a París el 1946 com a refugiat polític[2] i per estudiar literatura a la Sorbona. Va conèixer André Breton, va freqüentar el grup surrealista i va col·laborar a la revista Le Surréalisme même. El 1950, va crear amb Robert Benayoun, Gérard Legrand i Georges Goldfayn, la revista L'Âge du cinéma, després va escriure, a partir de 1952, a la revista de cinema Positif.[3]

Escriptor de cinema, va escriure Le Surréalisme au cinéma (1953) i Amour-érotisme et cinéma (1958), Ado Kyrou va fer diversos curtmetratges a partir de 1957, abans de rodar dos llargmetratges, Bloko el 1965 i Le Moine el 1972.

Publicacions

  • Le Surréalisme au cinéma, Arcanes, Paris, 1953 (reedició Ramsay, 1985/2005 amb un prefaci del seu fill Ariel Kyrou).
  • Amour-érotisme et cinéma, Éric Losfeld, Paris, 1958
  • Manuel du parfait petit spectateur, dessins de Siné, Le Terrain Vague, Paris, 1959
  • Luis Buñuel, Seghers, Paris, 1962
  • Un honnête homme, Le Terrain Vague, Paris, 1964
  • Revue Positif N° 61-62-63, juin-août 1964: Numéro spécial érotisme. Contributions : Ado Kyrou, Nelly Kaplan, G. Legrand, R. Borde
  • L'Âge d'or de la carte postale, Balland, Paris, 1966
  • Immalie et l'homme en noir, Éric Losfeld, Paris, 1971

Filmografia

Curtmetratge
  • 1957 : La Déroute
  • 1958 : Porte océane
  • 1958 : Le Palais idéal, sur le Palais idéal de Ferdinand Cheval
  • 1959 : Le Havre
  • 1959 : Parfois le dimanche (coréalisateur : Raoul Sangla)
  • 1960 : La Chevelure
  • 1962 : Combat de coqs, de Louis Seguin (supervisor de direcció)
  • 1962 : Une mauvaise nuit, de Louis Seguin (supervisor de direcció)
  • 1962 : Le Temps des assassins
  • 1962 : La Paix et la Vie
  • 1963 : Les Immortelles
  • 1964 : Un honnête homme
Llargmetratges
Sèries de televisió
  • 1969 : Allô police, episodi Au diable la malice
  • 1969 : Sial IV, sèrie suïssa de ciència-ficció,[4] amb Henri Gilabert, Marcel Dalio, Claude Cerval
  • 1971 : Face aux Lancaster, sèrie de televisió

Notes i referències

  1. ↑ Acte de décès (avec date et lieu de naissance) à Paris 13e, n° 2604, vue 2/31.
  2. ↑ Ioanna Papaspyridou, « Ado Kyrou, l'éternel révolté », Mélusine, « Le cinéma des surréalistes », études réunies par Henri Béhar, numéro XXIV, 2004, p. 70
  3. ↑ «Ado Kyrou».
  4. ↑ Fiches Séries Télé

Bibliografia

  • 157 cinéastes français, Cahiers du cinéma n° 187, février 1967
  • Ioanna Papaspyridou. «Ado Kyrou, l'éternel révolté». A: Le cinéma des surréalistes. L'Age d'homme, p. 69-78 (Mélusine). ISBN 978-2-8251-1861-0. 

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.