1960
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1960 (mcmlx) |
| Islàmic | 1380 – 1381 |
| Xinès | 4656 – 4657 |
| Hebreu | 5720 – 5721 |
| Calendaris hindús | 2015 – 2016 (Vikram Samvat) 1882 – 1883 (Shaka Samvat) 5061 – 5062 (Kali Yuga) |
| Persa | 1338 – 1339 |
| Armeni | 1409 |
| Rúnic | 2210 |
| Ab urbe condita | 2713 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990 | |
| Anys | |
| 1957 1958 1959 - 1960 - 1961 1962 1963 | |
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 19 de maig - Barcelona: s'hi esdevenen els Fets del Palau de la Música: la interpretació del Cant de la Senyera provoca mesures de repressió contra el catalanisme per part de les autoritats franquistes.[1]
- Resta del món
- 29 de febrer - Agadir: Un terratrèmol sacseja la ciutat marroquina, amb una magnitud de 5,9 a l'escala de Richter durant 15 segons, i provocà la mort d'un terç de la població de la ciutat, que tenia aleshores uns 45.000 habitants.[2]
- 5 de març
- Els Estats Units: llicencien de l'Armada Elvis Presley.
- L'Havana, Cubaː Alberto Korda fa la fotografia Guerrillero Heroico, un retrat del Che que esdevindria una imatge icònica del segle xx.[3]
- 4 d'abril
- Independència del Senegal.[4]
- Los Angeles, Califòrnia: Ben-hur guanya 11 estatuetes a la 32a Gala dels Oscars.[5]
- 21 d'abril - el Brasil: Brasília esdevé oficialment la capital del país i Rio de Janeiro ho deixa de ser.
- 22 de maig - Valdivia (Xile): s'hi esdevé el moviment sísmic més potent mai registrat: tingué una magnitud de 9,5 en l'escala de Richter i causà gairebé 5.000 morts; provocà un tsunami que recorregué el Pacífic i feu 138 morts al Japó, 61 a Hawaii, 32 a les Filipines i danys considerables a totes les costes d'aquest oceà.
- 30 de setembre - Estats Units: s'estrena la sèrie sèrie d'animació d'Els Picapedra (en anglès The Flintstones) de la productora Hanna Barbera Productions a la cadena estatunidenca ABC.
- 28 de novembre - Mauritània: aquest país s'independitza de França.
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
- Països Catalans
- 19 de gener - Roquetes, Tarragona: Mercè Lleixà i Chavarria, actriu catalana.[6]
- 26 de gener - Polinyà: Montserrat Boix Piqué, periodista i activista feminista catalana.
- 3 de març - Reus, Baix Camp: Dolors Murillo i Cabré, advocada i política catalana.[7]
- 7 de març - Barcelona: Mercè Lorente i Casafont, filòloga catalana, membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.[8]
- 10 de març - Artesa de Segre: Àngels Ponsa i Roca, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[9]
- 19 de març - Xàtiva, la Costera: Pep Gimeno «Botifarra», cantaor tradicional valencià.
- 9 d'abril - Barcelona: Isabel Coixet, directora de cinema.[10]
- 12 d'abril -
- Sant Feliu de Guíxols: Ester Xargay Melero, poeta, vídeo-artista i agitadora cultural (m. 2024).[11]
- Amposta: Lluïsa Lizarraga i Gisbert, mestra i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[12]
- 24 d'abril - El Vendrell: Carlota Baldrís i Rafecas, compositora i pedagoga musical.[13]
- 25 d'abril - Maçanet de la Selvaː Montse Assens i Borda, poetessa, pintora i fotògrafa catalana.[14]
- 11 de juny - València: Carme Manuel Cuenca, professora universitària de literatura, novel·lista, assagista, traductora i acadèmica de l'AVL.[15]
- 13 de juny - Mallorca: Magda González i Crespí, presidenta de Forum Musicae. Fundadora del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
- 18 de juliol - Lleidaː Dolors Miquel i Abellà, poeta catalana.[16]
- 19 de juliol - Sabadell: Anna Cabeza, periodista i escriptora catalana.[17]
- 3 d'agost - Casserres (Berguedà): Hermínia Mas, escriptora catalana.[18]
- 6 d'agost - Manresa, Bages: Rosa Maria Miró i Roig, matemàtica catalana.[19]
- 7 d'agost - Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana.
- 10 d'agost, Almenarː Maria Dolors Coll Magrí, poeta catalana.[20]
- 24 d'agost,
- Inca: Caterina Valriu Llinàs, coneguda com a Catalina Contacontes, escriptora i filòloga.[21]
- València: César Cano Forrat, compositor i director d'orquestra valencià.
- 27 d'agost - Artesa de Segre: Conxita Marsol Riart, advocada i política al Principat d'Andorra, cònsol major d'Andorra la Vella.[22]
- 4 de setembre - L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Marta Balletbò-Coll, actriu, directora, productora i guionista de cinema.[23]
- 4 d'octubre - Barcelona: Ramon Pellicer i Colillas, periodista català.
- 11 de setembre - Barcelona: Albert Cuesta, periodista i activista digital català.
- 15 de setembre - Barcelona: Carme Conesa Hernández, actriu catalana.
- 28 de setembre - Barcelona: Carolina Kun Galofré, nedadora catalana, campiona de Catalunya i campiona d'Espanya.[24]
- 1 de novembre - Lleidaː Marta Alòs i López, escriptora i diputada catalana al Parlament.[25]
- 3 de novembre - Barcelona: Berta Veiga Vila, entrenadora i jutgessa internacional de gimnàstica rítmica.[26]
- 28 de novembre - Bétera (Camp de Túria): Vicent Partal i Montesinos, periodista valencià.[27]
- 1 de desembre - València: Concha Andrés Sanchis, farmacèutica i política valenciana, alcaldessa de Montcada i diputada a Corts.[28]
- 11 de desembre - Haslemere, Anglaterra: Rachel Portman, compositora de cinema que guanyà l'Oscar a la banda sonora per Emma.[29]
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M |
|---|---|---|---|---|
| 06/29 | Leslie Sternbergh | autora de còmics | pensilvana | 2019 |
- Resta del món
- 5 de gener, Prefectura de Shizuoka, Japó: Shinobu Ikeda, futbolista.
- 9 de febrer, Mount Ayr, Iowa, USA: Peggy Whitson, científica bioquímica, astronauta i Cap d'Astronautes de la NASA.[30]
- 1 de març, Madrid: María Ángela Nieto Toledano, bioquímica i biòloga molecular espanyola.[31]
- 14 de març, Califòrniaː Heidi Hammel, astrònoma planetària que ha estudiat àmpliament Neptú i Urà.[32]
- 16 de març, Šaľa, Eslovàquia: Attila Kaszás, actor hongarès.
- 19 de març, Oberland bernès, Suïssa: Maria Friedman, actriu britànica de teatre musical.[33]
- 21 de març, Ourense, Galícia: Elena Espinosa, economista i política gallega, ha estat Ministra d'Agricultura, Pesca i Alimentació.[34]
- 23 de març, Tòquio: Yōko Tawada, escriptora japonesa, doctora en literatura alemanya, viu a Alemanya, escriu en japonès i alemany.[35]
- 26 de març, Miami, Florida, Estats Units: Catherine Keener, actriu estatunidenca.[36]
- 29 de març, Madrid: Irene Garrido Valenzuela, economista i política espanyola, ha estat diputada al Congrés.[37]
- 31 de març, Santa Cruz de la Sierra: Eduardo Rózsa Flores, actor, productor de cinema, escriptor, poeta, publicista i soldat en guerres iugoslaves
- 4 d'abril,
- Burgos: Yolanda Barcina Angulo, farmacèutica i política espanyola, alcaldessa de Pamplona i presidenta del Govern de Navarra.[38]
- Lincoln, Lincolnshire: Jane Eaglen, soprano anglesa.
- 16 d'abril, Madrid, Espanya: Rafael Benítez Maudes, entrenador de futbol espanyol.
- 28 d'abril, Devínska Nová Ves, Txecoslovàquia: Peter Pišťanek escriptor eslovac.
- 7 de maig, Madrid: Almudena Grandes, escriptora espanyola.[39]
- 10 de maig, Dublín, Irlanda: Paul David Hewson (Bono), cantant irlandès de la formació U2.[40]
- 28 de juny, Ciutat de Mèxic: Busi Cortés, cineasta, guionista, documentalista i professora mexicana.[41]
- 29 de juny, Mons, Valònia: Carl Norac, escriptor de poesia i literatura infantil.
- 14 de juliol,
- Dolton, Illinois, Jane Lynch, actriu, cantant i comediant estatunidenca.[42]
- Moscou: Polina Dàixkova, popular escriptora russa de novel·la negra.[43]
- 24 de juliol, Orà, Algèria: Catherine Destivelle, escaladora i alpinista francesa.[44]
- 29 de juliol, Niça (França): Didier van Cauwelaert, escriptor i guionista francès d'origen belga. Premi Goncourt de l'any 1994.[45]
- 30 de juliol, Berna: Marcus Pfister il·lustrador suís de llibres infantils.
- 1 d'agost, Oviedo, Astúries: Cristina del Valle, cantant i activista espanyola en la lluita contra de la violència de gènere.[46]
- 3 d'agost, Sofia: Anna-Maria Ravnopolska-Dean, arpista búlgara i compositora.[47]
- 4 d'agost,
- Valladolid, Espanya: José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
- Chicago, Illinois: Deborah Voigt, soprano lírico-dramàtica estatunidenca.[48]
- 7 d'agost, Alboraia, Horta Nord: Rosana Pastor, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió.[49]
- 8 d'agost, Soest, Westfàlia: Ralf König, dibuixant de còmics de temàtica gai. És el creador dels primers còmics de temàtica homosexual llegits de manera massiva també per heterosexuals.
- 14 d'agost, Berkhampstead, Anglaterra: Sarah Brightman, cantant soprano de coloratura lírica, actriu i ballarina anglesa.[50]
- 16 d'agost, La Plata: María Claudia Falcone, estudiant i militant de drets estudiantils, desapareguda el 16 de setembre de 1976.[51]
- 19 d'agost, Roubaix, França: Luc Dormieux, funcionari, professor i investigador francès.
- 26 d'agost, Andorra la Vella: Roser Suñé Pascuet, mestra, filòloga i política andorrana, Síndica General d'Andorra.[52]
- 2 de setembre, Paramaribo: Ruth Jacott, cantant de soul surinamo neerlandesa, actriu de teatre musical.[53]
- 4 de setembre, Victòria, Austràlia: Jocelyn Moorhouse, directora de cinema i guionista australiana.[54]
- 5 de setembre, Somero, Finlàndia: Karita Mattila, soprano finlandesa, una de les grans exponents del cant líric de la seva generació.[55]
- 9 de setembre, Londres, Anglaterra: Hugh Grant, actor britànic.
- 10 de setembre, Lock Haven, Pennsilvània, Estats Units: Alison Bechdel, autora de còmics estatunidenca.[56]
- 11 de setembre, Filadèlfia: Annie Gosfield, compositora que treballa els límits entre la música notacional i la improvisada.[57]
- 14 de setembre, Nova York, Estats Units: Melissa Leo, actriu estatunidenca.[58]
- 18 de setembre, Madrid: Elena Valenciano Martínez-Orozco, política espanyola; ha estat diputada al Congrés i eurodiputada.[59]
- 19 de setembre, Lutsk: Oksana Zabujko, escriptora ucraïnesa.[60]
- 19 d'octubre, New Haven, Connecticut (EUA): Craig Cameron Mello, metge genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2006.
- 20 d'octubre, Gabela, Kwanza-Sud: Ana de Santana —o Ana Koluki—, escriptora angolesa.[61]
- 29 d'octubre, Mirzakent, RSS del Kazakhstan: Vladímir Kim, empresari i oligarca kazakh d'ascendència coreana.
- 30 de setembre, Salamanca: Ramón García Mateos, poeta i professor espanyol.
- 30 d'octubre, Buenos Aires, Argentina: Diego Armando Maradona “El Pibe”, futbolista argentí.
- 5 de novembre,
- Londres: Tilda Swinton, actriu de teatre i cinema i productora britànica.[62]
- Gaza: Khalil al-Hayya, polític i líder de Hamàs.[63]
- 11 de novembre, Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina: Hedina Sijerčić, periodista i poetessa romaní, que escriu en el dialecte gurbeti.[64]
- 18 de novembre,
- Madrid: Mercedes Pérez Merino, sindicalista i política espanyola.[65]
- Sarighamish (Turquia): Yeşim Ustaoğlu, guionista i directora de cinema turca.[66]
- 27 de novembre, Dnipropetrovsk, Ucraïna Soviètica: Iúlia Timoixenko, política ucraïnesa, dos cops primera ministra d'Ucraïna.[67]
- 3 de desembre,
- Chicago: Daryl Hannah, actriu estatunidenca.[68]
- Fort Bragg, Carolina del Nord: Julie Anne Smith, més coneguda com a Julianne Moore, actriu estatunidenca.[69]
- 8 de desembre, Ankara, Turquia: Zehra İnci Özdil, directora d'orquestra turca.[70]
- 13 de desembre, Lefkoşa: Sibel Siber, política turcoxipriota, la primera dona Primera Ministra de la Rep. Turca de Xipre del Nord.[71]
- 14 de desembre,
- Weißenfels, Romy Saalfeld, remadora alemanya que competí amb l'RDA, medalla d'or als JJOO de Moscou.[72]
- Charleston: Catherine Coleman, química estatunidenca i astronauta de la NASA.[73]
- 18 de desembre, Peraleda del Zaucejo, Extremadura: María Antonia Trujillo, política espanyola, ha estat Ministra d'Habitatge.[74]
- 22 de desembre, Nova York (EUA): Jean-Michel Basquiat, fou un pintor nord-americà (m. 1988)[75]
- 29 de desembre, Shizuoka, Japó: Kayoko Kishimoto, actriu, escriptora i cantant japonesa.[76]
- Yerevan, Armènia: Ashot Shiroian, productor i compositor de vídeos
- Madrid: Marta María Pastor, periodista i poeta.
Necrològiques
- Països Catalans
- 3 de gener - Barcelona: Marta Fàbregas i Berenguer, directora de doblatge, escriptora i dramaturga catalana (n. 1920)[77]
- 5 de gener - Sant Celoni (Vallès Oriental): Francesc Sabaté Llopart, conegut com a Quico Sabaté, militant anarquista i maqui, mort per la Guàrdia Civil.
- 12 de gener - Madrid: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (n. 1900).
- 16 de febrer - Tolosa: Nativitat Yarza, primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya elegida democràticament (n. 1872).
- 26 de març - Barcelona, Barcelonès: Teresa Amatller i Cros, empresària i mecenes catalana (n. 1873).[78]
- 29 de març - Manresa: Antònia Guitart Orriols, col·laboradora activa de la resistència antifranquista del maquis.
- 30 de març - Atenes, Grècia: Eleni Lambiri, compositora i directora d'orquestra grega (n. 1889).[79]
- 28 de juny - Lió (França): Jaume Vicens i Vives, historiador, escriptor, catedràtic i editor català.
- 24 d'agost:
- Sabadell (Vallès Occidental): Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc.
- Palamósː Maria Trias Joan, empresària hotelera catalana (n. 1892).[80]
- 5 de setembre - Maizières-lès-Metz: Marjory Warren, metgessa considerada la mare de la medicina geriàtrica (n. 1897).[81]
- 24 de setembre - Sway, Hampshire, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa (n. 1871).
- 15 d'octubre - Barcelona: Leonor Ferrer Girabau, primera dona delineant d'Espanya.[82]
- 21 d'octubre - Barcelona: Ferran Casablancas i Planell, empresari català, que va revolucionar la indústria cotonera al primer quart del segle xx (n. 1874).
- 20 de novembre, Barcelona: Maria Pi Ferrer, mestra, activista política, escriptora catalana.[83]
- 22 de novembre - Barcelona: Josefina Solsona i Querol, escriptora catalana (n. 1907).
- 28 de desembre - Sabadell: Vicenç Renom i Costa, arqueòleg català (n. 1881).
- Resta del món
- 4 de gener - Villeblevin (França): Albert Camus, escriptor (n. 1913).[85]
- 7 de gener - Kensington, RU, Dorothea Douglass Lambert Chambers, tennista britànica, guanyadora en set ocasions del Torneig de Wimbledon (n. 1878).[86]
- 18 de gener - Los Angeles: Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues.[87]
- 4 de març -Nova York (EUA): Leonard Warren, baríton estatunidenc.(n. 1911)[88]
- 16 de març, Barcelona: Francesc Gallart i Monés, digestòleg català (n. 1880).[89]
- 22 de març, Cambridge: Agnes Arber, botànica i historiadora de la ciència britànica (n. 1879).[90]
- 24 de març, Vílnius, Lituània: Elena Laumenskienė, pianista, professora i compositora lituana (n. 1880).[91]
- 27 de març - Madrid (Espanya): Gregorio Marañón y Posadillo, metge, escriptor i polític espanyol.
- 24 d'abril - Berlín (Alemanya): Max von Laue, físic alemany, Premi Nobel de Física 1914 (n. 1879).[92]
- 28 d'abril - Santiago de Xile (Xile): Carlos Ibáñez del Campo,militar, polític i dictador xilè. Va ser President de la República en dues ocasions. (n. 1877)[93]
- 14 de maig - Nova York (EUA): Lucrezia Bori, cèlebre cantant valenciana d'òpera, soprano lírica (n. 1887).
- 27 de maig - Saragossa: Jenara Vicenta Arnal Yarza, primera doctora en Ciències Químiques d'Espanya (n. 1902).[94]
- 29 de maig - Sofia, Bulgària: Dimitrana Ivanova, reformista educativa, sufragista i activista dels drets de les dones (n. 1881).[95]
- 30 de maig - Peredelkino, URSS: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (n. 1890).[96]
- 31 de maig -Anvers (Bèlgica): Willem Elsschot, escriptor i empresari belga (n. 1882).[97]
- 14 de juny, Bucarest: Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (n. 1893).[98]
- 21 de juny, Pembroke, Massachusetts: Mary Foster, bioquímica, investigadora i pedagoga estatunidenca (n. 1865).[99]
- 26 de juliol, Leamington: Maud Menten, metgessa canadenca, feu importants contribucions a la cinètica enzimàtica i la histologia (m. 1960).[100]
- 9 d'agost - Oyster Bay, Nova York, EUA: Evelyn Pierce, actriu cinematogràfica estatunidenca.[101]
- 24 d'agost, Itàlia: Roberto Draghetti, Actor de veu italià († 2020)
- 29 d'agost - Hollywood, Califòrnia: Vicki Baum, escriptora austríaca (n. 1888).[102]
- 13 de setembre -
- Budapest, Hongria: Leó Weiner, compositor i professor hongarès (n. 1885).[103]
- Kaiserswerth: Hedda Eulenberg, traductora alemanya.[104]
- 22 de setembre - Londres: Melanie Klein, psicoanalista britànica d'origen austríac (n. 1882).[105]
- 27 de setembre - Addis Abeba: Sylvia Pankhurst, artista pintora, política feminista i sufragista britànica (n. 1882).[106]
- 7 d'octubre - Londres (Regne Unit): William Dennis Elcock, filòleg romanista i professor universitari britànic, especialitzat en l'estudi de les llengües romàniques de França i dels Pirineus.
- 20 d'octubre -Tenterden, Kentː Christabel Marshall, activista britànica pel sufragi femení, dramaturga i escriptora (n. 1871).[107]
- 2 de novembre - Hamburg: Anni Holdmann, atleta alemanya, medallista olímpica l'any 1928 (n.1900).[108]
- 25 de novembre - Ojo de Agua, República Dominicana: Les germanes Mirabal, en un accident de trànsit provocat per agents de Trujillo.[109]
- 7 de desembre - Brussel·les: Clara Haskil, pianista romanesa.[110]
Referències
- ↑ «fets del Palau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Laafou, Soraya Aybar. «Cómo las lecciones del terremoto de 1960 han ayudado a Agadir a resistir al seísmo de Marruecos» (en castellà), 12-09-2023. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ «Che as revolutionary and icon» (en anglès). A Word To Win. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Història del Senegal» (en francès). Govern del Senegal. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «The 32nd Academy Awards | 1960» (en anglès). Premis Oscar. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Vives, Toni «Mercè Lleixà. In memoriam». Assaig de Teatre, 72., 7-2009, p. 241-244.
- ↑ «Dolors Murillo Cabré». Govern.cat. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Mercè Lorente i Casafont». Institut d'Estudis Catalans. Membres. [Consulta: 8 gener 2025].
- ↑ «Diputats que han accedit al ple exercici de la condició de parlamentari. Biografies» p. 68. Parlament de Catalunya. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Isabel Coixet i Castillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Ester Xargay i Melero | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ «Mª Luisa Lizarraga Gisbert - VIII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 13 febrer 2024].
- ↑ «Sardanes i música per a cobla. Obres compostes per Baldris i Rafecas, Carlota». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «La catalana Montse Assens guanya el V Premi de Poesia Torre de Piles» (en castellà). Safor Guia, 08-08-2022. [Consulta: 15 febrer 2025].
- ↑ «Carme Manuel Cuenca». Autors a les Aules, Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 27 juny 2021].
- ↑ «Dolors Miquel i Abellà | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 maig 2025].
- ↑ «Anna Maria Cabeza». Ajuntament de Sabadell, 01-10-2002. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Hermínia Mas i Marssenyac | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 juny 2025].
- ↑ «Rosa Maria Miró i Roig, matemática» (en castellà). Mujeres con ciencia, 06-08-2017. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Morera, Pius. «Maria Dolors Coll Magrí...». Aparador de poesia.
- ↑ «1960». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Conxita Marsol, fora de la política». Bondia-ad, 11-12-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Marta Balletbò-Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Carolina Kun Galofré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ PARLAMENT DE CATALUNYA, 30 ANYS. 1980-2010. ALÒS LÓPEZ, Marta. Parlament de Catalunya, juliol del 2010, pàg. 43.
- ↑ «Berta Veiga Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Vicent Partal i Montesinos | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ GVA, Generalitat Valenciana Oberta. Documents: Titulació de Llicenciatura de Farmàcia de Concepción Andrés Sanchís
- ↑ «Rachel Portman» (en anglès). Radio Swiss Classic, 21-08-2018. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Lekuona, Izaskun; San Martín, Javier. «Peggy Whitson: “No hay nada que no se pueda arreglar con alambre y unos alicates, ni siquiera en la Estación Espacial”» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-10-2016. [Consulta: 1r gener 2025].
- ↑ Ors, Miquel. «Nieto Toledano, María Ángela». Memoria ddigital de Elche. Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche, 11-02-2020. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Heidi Hammel» (en anglès). Alchetron, The Free Social Encyclopedia, 18-08-2017. [Consulta: 28 febrer 2025].
- ↑ «Maria Friedman» (en anglès). M Broadway. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ «Nova cartera a Medi Ambient, Medi Rural i Marí per a Elena Espinosa». 324cat, 12-04-2008. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Authors: Tawada Yōko». SFE: The Encyclopedia of Science Fiction. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ SensaCine. «Catherine Keener». [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Garrido Valenzuela, Irene». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Barcina Angulo, Yolanda» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ «Almudena Grandes Hernández | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Bono | Irish singer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Busi Cortés». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Landau, Jennifer. Jane Lynch: Actress and Activist (en anglès). The Rosen Publishing Group, Inc, 2014-12-15. ISBN 978-1-4777-7902-6.
- ↑ «Polina Dashkova». Goodreads. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ Kwasny, Dariusz. Rock Climbing (en alemany). Ebozon Verlag, 2018-09-17. ISBN 978-3-95963-514-1.
- ↑ «Didier Van Cauwelaert» (en francès), 13-06-2005. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ «Cristina del Valle». Sociedad General de Autores y Editores (SGAE). Canción con todos. Arxivat de l'original el 2020-08-07. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ «Sofia Music Weeks-Calend'Art». Arxivat de l'original el 2020-04-28. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Dramatic Soprano Deborah Voigt» (en anglès americà). Opera wire, 04-08-2018. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «XII Legislatura (2016-2019). Pastor Muñoz, Rosana». Congrés dels Diputats. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Sarah Brightman». Redteatral. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Causa 13/84: Caso María Claudia Falcone.». Equipo Nizkor. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Roser Suñé i Pascuet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Velasco, Javier. «Países Bajos - 1993». Eurovision Spain, 01-09-2013. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Moorhouse, Jocelyn» (en anglès australià). [Consulta: 27 desembre 2024].
- ↑ del Rosario, Luísa. «En la intimidad. Recital de Karita Mattila» (en castellà). Mundo Clássico, 07-01-2012. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Ray, Michael. «Alison Bechdel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ Kijas, Anna E. «Gosfield, Annie» (en anglès). Grove Music Olnline. Oxford University Press. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Martínez, Claudia Regina «Melissa Leo, una veterana a por la estatuilla». La Vanguardia, 01-02-2009.
- ↑ «Valenciano Martínez-Orozco, María Elena» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Robert Stech, Marco. «Zabuzhko, Oksana». Enciclopèdia d'Ucraïna, 1998. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «ANA KOLUKI – Uma intelectual mundamba de Gabela» (en portuguès). Wizi-Kongo.com, 06-10-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Tilda Swinton | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Khalil al-Hayya» (en anglès). All For Palestine. [Consulta: 19 octubre 2024].
- ↑ «La gitana Hedina Sijercic» (en castellà), 26-02-2009. [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «XIII Legislatura (2019-2019). Pérez Merino, Mercedes». Congrés dels Diputats. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Yeşim Ustaoğlu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Julija Volodýmyrivna Tymošenko | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Daryl Hannah: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 09-03-2016. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Julianne Moore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Zehra İnci Özdil kimdir? (Qui és Zehra İnci Özdil?)» (en turkish). İhlas Gazetecilik. Turkiye 50 yil, 23-06-2018. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «KKTC’ye 2 aylığına kadın başbakan». Hürriyet, 12 juny 2013. [Consulta: 8 novembre 2015].
- ↑ «Romy SAALFELD» (en anglès). Olympic.org. The International Olympic Committee, 15-06-2016. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Astronaut Biography: Catherine Coleman». Space Facts. Biographies of U.S. Astronauts. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Trujillo Rincón, María Antonia». Congrés dels Diputats. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Jean-Michel Basquiat | American artist» (en anglès). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Kayoko Kishimoto». Artium. Catàleg. Arxivat de l'original el 2020-11-03. [Consulta: 29 octubre 2020].
- ↑ «Marta Fàbregas i Berenguer | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ «Edición del martes, 29 marzo 1960, página 25 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 1r març 2022].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century. McFarland, 2016-08-04, p. 95. ISBN 978-1-4766-2361-0.
- ↑ Exposició dones d'empresa. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 12 agost 2013].
- ↑ «Marjory Warren» (en anglès). British Geriatrics Society. [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑ «Registre de defuncions. Any 1960. Registre núm.680. Jutjat núm.1. (pdf pàg.39)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 15-10-1960.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 30-11-1960, p. 34.
- ↑ Creus Verni, Jordi «Biografies de dones targarines del segle xx». Urtx: revista cultural de l’Urgell [en línia], Núm. 32, 2018, pàg 25-32.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Dorothea Lambert Chambers» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Cuando Harlem hizo vibrar al mundo. Capítulo II: Gladys Alberta Bentley» (en castellà). Publicación Negrxs. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Gallart i Monés, Francesc». Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2018].
- ↑ «Agnes Arber». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ Medišauskienė, Danguolė «Elena Laumenskienė». Visuotinė lietuvių enciklopedija (Enciclopèdia Lituana Universal), 31-01-2007 [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ «Max von Laue. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Arnal Yarza, Jenara Vicenta JAE educa. Diccionario de profesores de instituto vinculados a la JAE (1907-1936) Consulta 6 de desembre del 2016
- ↑ de Haan, Francisca; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, p. 182-184. ISBN 978-963-7326-39-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1958» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfons de Ridder dit Willem Elsschot» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Ana Pauker | Jewish Women's Archive». [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Foster, Mary Louise». Smithipedia, 2015. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ Rogers, Kara. «Maud Leonora Menten». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Katchmer, George A. A Biographical Dictionary of Silent Film Western Actors and Actresses (en anglès). McFarland, 2015-05-20, p. 307. ISBN 978-1-4766-0905-8.
- ↑ «Vicky Baum | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Leó Weiner (1885-1960)» (en anglès). Hyperion Records. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Biografie Herbert Eulenberg». Haus Freiheit. Herbert und Hedda Eulenberg. Arxivat de l'original el 2020-09-25. [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ «Melanie Klein» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Jeffrey, James «How suffragette Sylvia Pankhurst became an 'honorary Ethiopian'» (en anglès). BBC News, 18-06-2016.
- ↑ «Christabel Marshall (Christopher Marie St John)» (en anglès). Spartacus educational. [Consulta: 5 setembre 2025].
- ↑ «Anni HOLDMANN - Olympic Athletics | Germany» (en anglès), 14-06-2016. [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Patria, Minerva y María Teresa Mirabal Reyes» (en castellà). Marcano.com. [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ Böckenhoff, Ludger. «Clara Haskil (piano)» (en anglès). Audite. [Consulta: 3 novembre 2020].