Adolf Wiklund
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1879 |
| Mort | 2 abril 1950 Kungsholm (Suècia) |
| Sepultura | Cementiri del Nord d'Estocolm, Kvarter: 10C Gravplats: 00152 (1950–) 59° 21′ 25″ N, 18° 01′ 45″ E / 59.3569°N,18.02923°E |
| Formació | Conservatori Reial d'Estocolm |
| Activitat | |
| Ocupació | director d'orquestra, pianista, compositor, organista |
| Gènere | Simfonia |
| Professors | Richard Andersson i Johan Lindegren |
| Alumnes | Gösta Nystroem |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Germans | Victor Wiklund |
Adolf Wiklund (5 de juny de 1879 - Kungsholm, 2 d'abril de 1950), fou un compositor, director d'orquestra i pianista suec. Era germà de Victor Wiklund.
Alumne del Conservatori d'Estocolm, en acabar la carrera guanyà el premi Jenny Lind per a perfeccionament d'estudis a l'estranger, residint diversos anys a Alemanya, França i Itàlia. Es distingí com a pianista i compositor. El seu estil es trobava principalment influït per Schumann i Brahms, pertanyent per tant, a l'escola neoromàntica. Fou director de la Societat Filharmònica d'Estocolm. Va escriure força música de cambra i simfònica, destacant-se en la seva producció: dues sonates per a violí, dos concerts per a piano, un quartet per a instruments d'arc, peces per a piano, lieder i diverses obres corals.[1]
Concerts per a piano
- Concert per a piano en mi menor, op. 10
- Concert per a piano en si menor, op. 17
Referències
- ↑ Bertil Wikland, "Adolf Wiklund". The New Grove Dictionary of Music and Musicians. London: Macmillan, 2001.
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 1-2 ISBN 84-239-4570-7
