Gösta Nystroem

Plantilla:Infotaula personaGösta Nystroem
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 octubre 1890 Modifica el valor a Wikidata
Silvberg (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1966 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, pintor, artista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVincent d'Indy, Andreas Hallén, Camille Chevillard, Lennart Lundberg, Aron Bergenson i Adolf Wiklund Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGladys Heyman (1921–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoy Zandén, Liliane Nystroem Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0638876 Spotify: 2itqFljTCk0lAQxi5SGvWQ Musicbrainz: 57da8c42-e0f8-43cc-9421-4f846f0cc5a1 Lieder.net (compositor): 5212 Discogs: 1765783 IMSLP: Category:Nystroem,_Gösta Modifica el valor a Wikidata

Gösta Nystroem (Silvberg, 13 d'octubre de 1890 - 9 d'agost de 1966) va ser un compositor i crític musical suec.

Biografia

Gösta Nystroem era fill del director de l'escola Karl Johan Nyström i d'Amanda Sofia, de soltera Nilsson. Els pares eren tots dos de Rytterne, a Västmanland, però Gösta, el seu germà gran i la seva germana petita van néixer a Silvberg, on els pares van viure durant uns anys i on el seu pare era professor a l'escola d'Ulvshyttan. Quan Gösta Nystroem era petit, però, la família es va traslladar a Österhaninge, a Södermanland, i va viure a l'escola del costat de l'església, on també va néixer el seu germà petit.[1] Durant la infància de Nystroem, la família va patir una tragèdia quan el fill gran Ture, a l'hivern de 1902, es va disparar accidentalment i va morir durant una excursió d’esquí amb Gösta.[2][1] L'any següent[3] la seva casa, l'escola, es va incendiar.[2]

De jove, Nystroem també va ser artista plàstic i un dels primers cubistes suecs. Però va decidir dedicar-se a la composició i es va formar primer al Musikkonservatoriet de Estocolm entre 1913 i 1914, i després amb el professor Liebermann a Copenhaguen, on també va residir entre 1916 i 1920. A París, on va viure del 1920 al 1932, va estudiar inicialment composició amb Vincent d'Indy i direcció amb Camille Chevillard, i durant els darrers anys parisencs va estudiar composició amb Leonid Sabanéiev.

A París va rebre una forta influència de Claude Debussy i Ígor Stravinski, cosa que es reflecteix, entre altres obres, a la suite per a piano Regrets (1924) i al poema simfònic Ishavet (1925), i més endavant també d’Arthur Honegger. Després d’haver viscut a França durant diversos anys, a la primera meitat de la dècada de 1930 es va traslladar a Göteborg, on entre 1932 i 1947 va treballar com a crític musical al Göteborgs Handels- och Sjöfarts Tidning.

Posteriorment es va establir a Särö, a la costa oest de Suècia, al sud de Göteborg. Tant com a persona com a compositor, depenia de viure a prop del mar. Va ser elegit membre de la Musikaliska akademien el 1941, i va rebre el títol de doctor honoris causa en filosofia per la Universitat de Göteborg el 1958. Nystroem va ser membre del Publicistklubben i de la Svenska journalistföreningen. Va ser nomenat cavaller de l'Vasaorden el 1946[4] i també membre de la Musikaliska akademien (1941).[5]

L’any 1958, Nystroem va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Göteborg.[6]

Gösta Nystroem va estar casat des de 1921 amb l’escultora Gladys Heyman (1891–1946) i, a partir de 1950, amb Helen Lyon (1897–1990), en el segon matrimoni d’aquesta. Amb la seva primera esposa va tenir tres filles: la dissenyadora tèxtil Joy Zandén (1922–2017), l’artista plàstica Liliane Nystroem (1924–1987) i Mona Batt (nascuda el 1927). Va ser avi matern dels actors Philip i Jessica Zandén.

És enterrat al cementiri superior de Hanhals.[7] Els seus textos autobiogràfics pòstums es van publicar el 1968, amb il·lustracions seves, sota el títol Allt jag minns är lust och ljus.

Llista cronològica d’obres

  • 1917, revisada el 1924: Rondo capriccioso per a violí i orquestra
  • 1924: Regrets, 6 peces per a piano sol
  • 1924–25: Oceà Àrtic (Ishavet o La mer arctique), poema simfònic a partir d’un ballet inacabat
  • 1925: La torre de Babel, poema simfònic
  • 1929–30: Concert per a cordes núm. 1
  • 1929–31: Sinfonia breve (Simfonia núm. 1)
  • 1932–35, revisada el 1937: Sinfonia espressiva (Simfonia núm. 2)
  • 1934: La tempesta, música incidental per a Shakespeare
  • 1936: El mercader de Venècia (Suite teatral núm. 4)
  • 1940: Concert per a viola «Hommage à la France»
  • 1940–44, revisada el 1951–52: Sinfonia concertante per a violoncel i orquestra
  • 1942: Cançons del mar, cinc cançons per a veu amb orquestra o piano
  • 1945: Obertura simfònica
  • 1946–48: Sinfonia del mare (Simfonia núm. 3), sobre textos d’Ebba Lindqvist, per a soprano i orquestra
  • 1948: A l’escull, per a veu i piano
  • 1950: Ànima i paisatge, tres poemes d’Ebba Lindqvist per a soprano i piano
  • 1952: Sinfonia shakespeariana (Simfonia núm. 4)
  • 1952: Ungersvennen och de sex prinsessorna, ballet
  • 1953: Partita per a flauta, orquestra de corda i arpa
  • 1954–57: Concert per a violí
  • 1955: Concert per a cordes núm. 2
  • 1956: Quartet de corda
  • 1956: Tre havsvisioner, cicle en tres parts per a cor mixt a vuit veus
  • 1958: Herr Arnes penningar, òpera basada en una novel·la de Selma Lagerlöf[8]
  • 1959: Concert per a piano «Concerto ricercante»
  • 195?: Somni de mig estiu, sobre textos de Martinson, per a soprano i piano
  • 1962–63: Sinfonia seria (Simfonia núm. 5)
  • 1963: Sinfonia di lontano
  • 1964: Sommarmusik per a soprano i orquestra
  • 1965: Sinfonia tramontana (Simfonia núm. 6)

Referències

  1. 1 2 Sveriges befolkning 1900, CD-ROM, Sveriges Släktforskarförbund/Riksarkivet
  2. 1 2 Nystroem, Gösta, 1968: Allt jag minns är lust och ljus
  3. ↑ Runqvist, Harry, 1961: Om Österhaninge kyrka och kyrkbygdenError: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Arkiverade kopian. Arxivat de l'original el 2014-09-03.
  4. ↑ Sveriges statskalender för året 1950, [amb annex], publicada per disposició reial de l’Acadèmia de Ciències, Uppsala i Estocolm 1950, ISSN 0347-7223, secció 976
  5. ↑ Sveriges statskalender för året 1945, [amb annex], publicada per disposició reial de l’Acadèmia de Ciències, Uppsala i Estocolm 1945, ISSN 0347-7223, secció 846
  6. ↑ Olsson, Claes-Olof. Hedersdoktorer vid Göteborgs universitet under 100 år: 1907–2007 (en suec). Göteborg: Göteborgs universitet, 2007, p. 41. ISBN 978-91-7360-354-6.
  7. ↑ Begravda i Sverige, CD-ROM versió 1.00, Sveriges Släktforskarförbund, 2008
  8. ↑ Smith, Niklas. «[(https://seenandheard-international.com/2022/02/gosta-nystroems-herr-arnes-penningar-sir-arnes-treasure-is-a-stunning-ensemble-achievement/) Gösta Nystroem's Herr Arnes penningar (Sir Arne's Treasure) is a stunning ensemble achievement – Seen and Heard International]». Seen and Heard International, 10-05-2022. [Consulta: 4 desembre 2025].