Agus Morales
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1983 el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) |
| Director Revista 5W | |
| 2015 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
| Ocupador | Agència EFE Universitat Autònoma de Barcelona Médicos Sin Fronteras España Revista 5W |
| Premis | |
| |
| Lloc web | agusmorales.com |
Agus Morales (El Prat de Llobregat, 1983) és un periodista i escriptor català, especialitzat en la cobertura de migracions, conflictes i crisis humanitàries. És co-fundador i director de la revista 5W.[1]
Biografia
Es va llicenciar en Periodisme i es va doctorar en Llengua i Literatura per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi doctoral sobre l'autor indi Rabindranath Tagore. Actualment, compagina la seva tasca periodística amb la docència com a professor associat a la mateixa universitat.[2]
Inicià la seva carrera com a corresponsal de l'Agència EFE, tasca que va exercir durant sis anys (2007-2012) a l'Índia i al Pakistan. Posteriorment, va treballar durant tres anys per a l'organització Metges Sense Fronteres, cobrint emergències humanitàries a l'Àfrica i a l'Orient Pròxim.[2]
L'any 2015 va cofundar la revista 5W, centrada en el periodisme de llarga distància i la informació internacional. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació d'abast internacional com The New York Times, The Washington Post i la revista Gatopardo, així com en mitjans estatals com TV3, Catalunya Ràdio, RAC 1, RNE, La Sexta i la Cadena SER.[2]
Com a reporter, ha escrit sobre esdeveniments d'abast global com la mort d'Osama bin Laden, el retorn dels talibans al poder a Afganistan, l'èxode ucraïnès i la realitat de les persones refugiades.[2]
Obra literària
La seva obra se situa en la intersecció entre el periodisme i la literatura:
- No som refugiats (2017): Obra recomanada pel Festival Gabo i traduïda a l'anglès, italià i polonès.
- Cuando todo se derrumba (2021): Crònica sobre la pandèmia de COVID-19.
- Ya no somos amigos (2022): La seva primera novel·la.
- La hipocresía solidaria (2025): El seu darrer assaig.
Premis i reconeixements
- Premi Ortega y Gasset (2019) per la crònica «Los muertos que me habitan», publicada a 5W.[3]
- Premi Montserrat Roig de Periodisme Social (2020), com a part de l'equip guardonat.
- Premi de Periodisme Saliou Traoré (2022) pel seu treball sobre l'Àfrica.
- Premi Montserrat Roig a la recerca en drets socials (2023).
Referències
- ↑ «Agus Morales» (en castellà). Casa África, 22-07-2021. [Consulta: 22 març 2026].
- 1 2 3 4 «Agus Morales» (en espanyol europeu). CCCB, 2020. [Consulta: 22 març 2026].
- ↑ N, J. «El hombre que dignifica a los muertos en el Mediterráneo» (en castellà). El País [Madrid], 12-04-2019. ISSN: 1134-6582.