1983
| Tipus | any civil i any comú que comença en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1983 (mcmlxxxiii) |
| Islàmic | 1404 – 1405 |
| Xinès | 4679 – 4680 |
| Hebreu | 5743 – 5744 |
| Calendaris hindús | 2038 – 2039 (Vikram Samvat) 1905 – 1906 (Shaka Samvat) 5084 – 5085 (Kali Yuga) |
| Persa | 1361 – 1362 |
| Armeni | 1432 |
| Rúnic | 2233 |
| Ab urbe condita | 2736 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1980 1981 1982 - 1983 - 1984 1985 1986 | |
El 1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte. Ve després del 1982 i el seu final donà lloc a l'inici del 1984.
Esdeveniments
- 25 de gener, Vaticà: El papa Joan Pau II proclama el nou codi de dret canònic de l'Església Catòlica Romana.[1]
- El 23 de febrer un incendi destruí el Gran Teatre de La Passió d'Olesa de Montserrat.[2]
- El 25 de febrer entrà en vigor l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat; fou vigent fins al 2007.[3]
- El 27 de febrer es celebren les eleccions presidencials del Senegal.
- 1 de març, Espanya: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid.[4]
- 3 de març: El consell executiu de la Generalitat aprova el decret de segregació de Salt i Sarrià de Ter.[5]
- 6 de març es celebren les eleccions federals alemanyes.
- 20 de març es celebren les eleccions parlamentàries finlandeses.
- 6 d'abril el Parlament de Catalunya aprovà per unanimitat la primera llei de normalització lingüística.[6]
- 18 d'abril, Beirut, Líban: Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.[7]
- 24 d'abril es celebren les eleccions lesgislatives austríaques.
- 8 de maig: se celebraren les eleccions municipals espanyoles de 1983 —les segones després del franquisme—, les (primeres) eleccions a les Corts Valencianes de 1983, les eleccions a les Corts d'Aragó i les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983.
- 27 de juliol, Lisboa: Militants de l'Exèrcit Revolucionari Armeni assalten l'ambaixada turca, morint set persones, inclosos els cinc atacants.
- 25 d'octubre, illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.[8]
- 30 d'octubre, Argentina: Se celebren les primeres eleccions democràtiques, després de set anys de govern militar.[9]
- 15 de novembre, Xipre: l'exèrcit turc proclama la República Turca de Xipre del Nord.
- El 23 de novembre, les Corts Valencianes aprovaren la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Cinema i televisió
| M/d | Direcció | Títol | Gènere |
|---|---|---|---|
| Jaime Chávarri | Bearn o La sala de les nines | drama hist. | |
| 08/01 | Carles Mira | Que nos quiten lo bailao | comèdia |
| 04/29 | Shohei Imamura | La balada de Narayama | drama hist. |
- Morts
01/27
Louis de Funès ()
- 10 de setembre: primera emissió de Televisió de Catalunya, TV3
- Madrid, Espanya: el Congrés dels Diputats aprova la Llei del Tercer Canal de Televisió.
- Se celebra la 56a edició dels Premis Oscar.
- Se celebra la 38a edició dels Premis Nastri d'argento.
- Se celebra la 12a edició dels premis TP d'Or.
Pel·lícules estrenades
Còmics i literatura
- Isabel-Clara Simó publica la seua primera novel·la, Júlia, amb la Revolució del Petroli del 1873 com a rerefons.
- Marvel Comics estrenà la sèrie Alpha Flight, protagonitzada pel supergrup canadenc creat per John Byrne.
- Se celebra el 3r Saló Internacional del Còmic de Barcelona.
Dansa i deport
- L'equip d'Altea guanyà la primera Lliga a Llargues d'Alacant.
- Barcelona: es funda l'Esbart Espiga d'Or.[10]
- Se celebra el campionat del món d'atletisme a Hèlsinki.
- Es celebren els Jocs Mediterranis a Casablanca (Marroc).
- Itàlia guanya l'edició XXIII del Campionat d'Europa de bàsquet masculí celebrat a França.
Futbol
- L'Athletic Club guanya la Primera divisió espanyola de futbol 1982-1983.
- El FC Barcelona guanya la segona edició de la Supercopa d'Espanya de futbol.
- Es funda el Getafe Club de fútbol.
Motor
- Nelson Piquet guanya la temporada de Formula 1.
- Eddy Lejeune guanya el campionat del món de trial.
- Se celebra la 27a edició del Campionat del Món de motocròs.
- Hannu Mikkola guanya el Campionat mundial de Ral·lis.
Ciclisme
- Laurent Fignon guanya el Tour de França.
- Giusseppe Saronni guanya el Giro d'Itàlia.
- Es celebren a Altenrhein (Suïssa) els campionats del món de ciclisme en ruta.
- Josep Recio guanya la Volta a Catalunya.
- Giusseppe Saronni guanya la Milà-Sanremo.
- Hennie Kuiper guanya la París-Roubaix.
- Jan Raas guanya el Tour de Flandes.
- Sean Kelly guanya la París-Niça.
- Alberto Fernández Blanco guanya la Setmana Catalana.
- Sean Kelly guanya la Volta a Llombardia.
- Roberto Visentini guanya la Tirrena-Adriàtica.
- Se celebra a Zúric (Suïssa) el Campionat del món de ciclisme en pista.
- Se celebra a Birmingham, West Midlands, Anglaterra els Campionats del món de ciclocròs.
- Steven Rooks guanya la Lieja-Bastogne-Lieja.
Tennis
- Mats Wilander guanya el torneig Compte de Godó.
Música i ràdio
- Se celebra la trentena edició dels Premis Ondas.
| M/d | Artistes | Títol | Estil |
|---|---|---|---|
| Elèctrica Dharma | Catalluna | jazz folk | |
| 08/22 | Depeche Mode | Construction Time Again | synthpop |
| 08/08 | Billy Joel | An Innocent Man | pop |
| 07/25 | Metallica | Kill 'Em All | thrash metal |
| 05/27 | Mike Oldfield | Crises | pop |
| 03/04 | Orchestral Manoeuvres in the Dark | Dazzle Ships | synthpop |
| 10/11 | Lionel Richie | Can't Slow Down | R&B |
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | |
|---|---|---|---|---|
| 02/15 | Sílvia Pérez Cruz | cantant | palafrugellenca | |
| 05/22 | Lina Ben Mhenni (لينا بن مهني) | ciberactivista | tunisiana | 2020 |
| 09/01 | José Antonio Reyes Calderón | futboliste | andalús | 2019 |
Les persones nascudes el 1983 faran 43 anys durant 2026.
Països Catalans
- 1 de gener, Barcelona: Daniel Jarque i González, futbolista català (m. 2009).
- 20 de febrer, Girona: Anna Comet, atleta, entrenadora, traductora i periodista catalana, especialitzada en curses de muntanya.[12]
- 4 de març, Calella: Laia Noguera i Clofent, filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana.[13]
- 13 de març, Barcelona: Àxel Torres Xirau, periodista esportiu català.
- 21 de març, Sabadell: Lucila Pascua, jugadora catalana de bàsquet, que juga en la posició de pivot.[14]
- 22 de març, Borbotó: Ana Belén Giner Fácila, jugadora de raspall, galotxa i One wall, referent i pionera en el món de la pilota.[15]
- 7 d'abril, Valls: Andrea Fuentes i Fache, nedadora de sincronitzada catalana.[16]
- 9 d'abril, València: Carmina Verdú, gimnasta rítmica espanyola, membre de la selecció.[17]
- 9 de juny, Barcelona: Sergio Garcia, futbolista professional.
- 21 de juny, Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió.[18]
- 29 de juny, Barcelona: Anna Villar Argente, ciclista catalana, especialitzada en el ciclisme de muntanya.[19]
- 4 de juliol, Tarragona: Alba Juncosa Ciurana, jugadora de corfol.[20]
- 17 d'agost, Barcelona: Isaura Sanjuan Morigosa, jugadora d'escacs catalana, campiona de Catalunya de 2005.[21]
- 3 de setembre, Barcelona: Aida Oset, actriu de televisió, cinema i teatre catalana.[22]
- 19 de setembre, Vinaròs, Baix Maestrat: Blanca Gil Sorli, jugadora de waterpolo mallorquina, d'origen valencià.[23]
- Barcelona: Lola Lasurt, artista.
- 28 de setembre, Malgrat de Mar: David Verdaguer, actor.
S. Pérez Cruz
L. Ben Mhenni (m. 2020)
J. A. Reyes (m. 2019)
Resta del món
- 7 de gener, San Fernando (Cadis), Espanya: Juan José Collantes Guerrero, futbolista
- 20 de gener, Kioto: Nanae Aoyama, escriptora.
- 26 de febrer, Maceió, Brasil: Pepe (Képler Laveran), futbolista
- 3 de març, Vitòria: Beatriz Nogales González, gimnasta rítmica espanyola que va ser campiona del món.[24]
- 21 de març, Trondheim: Marit Bjørgen, esquiadora de fons noruega, una de les més destacades de la dècada del 2000.[25]
- 2 de maig - Nova York: Gaius Charles, actor estatunidenc.
- 7 de maig, Sofia: Dimitr Rànguelov, futbolista búlgar.
- 9 de maig, Schifflange: Gilles Müller, tennista.
- 16 de maig, Kaunas, RSS de Lituània: Mindaugas Katelynas, jugador de bàsquet lituà.
- 19 de maig, Minsk: Siarhei Azàrau, jugador d'escacs.
- 4 de juny, La Roda: Guillermo Garcia López, tennista.
- 8 de juny, Bilzen, Bèlgica: Kim Clijsters, jugadora de tennis professional que fou número 1 del rànquing mundial de la WTA.[26]
- 16 de juny, Madrid: Verónica Echegui, actriu espanyola (m. 2025).[27]
- 21 de juny, Wilmington (Carolina del Nord): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM
- 24 de juliol, Roma: Daniele De Rossi, futbolista.
- 8 d'agost, Tòquio: Hitomi Kanehara, escriptora japonesa.
- 14 d'agost, Kíiv, URSS: Mila Kunis, actriu estatunidenca.
- 23 d'agost, Teheran: Athena Farrokhzad, poetessa, dramaturga, traductora i crítica literària sueca.
- 14 de setembre, Londres: Amy Winehouse, artista cantant i compositora anglesa d'estil soul (m. 2011).[28]
- 18 de setembre, Prefectura de Kanagawa: Yuzo Kurihara, futbolista
- 21 de setembre, Roma: Anna Favella, actriu.
- 21 de setembre, Blackwater, Austràlia: Anna Meares, ciclista.
- 5 d'octubre, Nova York: Jesse Eisenberg, actor estatunidenc.
- 16 d'octubre, Augsburg, Alemanya Occidental: Philipp Kohlschreiber: tennista.
- 29 d'octubre, Luxeuil-les-Bains, França: Jérémy Mathieu, futbolista.
- 8 de novembre, Split, Iugoslàvia: Blanka Vlašić, atleta croata.
- 15 de novembre, Alphen aan den Rijn: John Heitinga, futbolista neerlandès.
- 18 de novembre, París: Julia Ducournau, directora de cinema francesa.[29]
- 28 de novembre, Gennevilliers, Illa de França: Édouard Roger-Vasselin, tennista.
- 13 de desembre, Moscou: Marina Deviàtova, artista.
- Teheran: Sahar Delijani, novel·lista iraniana.
- 21 de desembre - Seül: Steven Yeun, Actor sud-coreà i actor de veu.
Necrològiques
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | E. |
|---|---|---|---|---|
| 12/28 | Dennis Wilson | músic de pop | californià | 39 |
Països Catalans
- 10 de gener - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (n. 1914).
- 18 de febrer - València: Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora, política i oradora valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (n. 1894).[30]
- 23 de gener - Picanya (l'Horta Oest): Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (n. 1907).[31]
- 15 de març, Barcelona: Josep Lluís Sert, arquitecte.
- 13 d'abril - Girona: Mercè Rodoreda, escriptora catalana (n. 1908).[32]
- 25 de març - Lleida: Antònia Mir i Argilaguet, pintora catalana.[33]
- 12 de juny - Mont-real, Quebec: Norma Shearer, actriu quebequesa.[34]
- 11 de juliol - els Monjos, Alt Penedès: Xavier Romeu i Juvé, escriptor, professor i polític independentista i marxista català.
- 26 de juliol - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).
- 15 d'agost - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg català.
- 12 de novembre - Barcelona: Joan Sales, escriptor, traductor i editor català, autor dIncerta glòria (n. 1912).
- 27 de novembre - Madrid: Rosa Sabater i Parera, pianista i pedagoga catalana (n. 1927).[35]
- 23 de desembre - la Galera el (Montsià): Isidre Nadal Baqués, Llum de la Selva, seguidor de la no-violència, naturista, ecologista, vegetarià i crudívor català.
- 25 de desembre: Joan Miró i Ferrà, pintor (n. 1893).[36]
- 28 de desembre: Francesc Ramos i Molins, polític.
- Resta del món
- 27 de gener - Nantes, França: Louis de Funès, còmic francès (n. 1914)
- 28 de gener - Louisiana: Emma Barrett, pianista i cantant de jazz estatunidenca (n.1897).[37]
- 30 de gener - Vença: Élise Freinet, artista, pedagoga, reformadora educacional francesa.[38]
- 4 de febrer - Downey, Califòrnia, EUA: Karen Carpenter, cantant i bateria estatunidenca, de The Carpenters (n. 1950).[39]
- 5 de febrer - Silver Spring, Maryland, EUA: Margaret Oakley Dayhoff, fisicoquímica pionera de la bioinformática (n. 1925).[40]
- 25 de febrer - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911).
- 3 de març - Brussel·les (Bèlgica): Hergé, autor de còmics belga, creador de Tintin (n. 1907).
- 7 de març - Antibes (la Provença): Igor Markèvitx, director d'orquestra i compositor italià d'origen ucraïnès (n. 1912).[41]
- 8 de març - Ischia (Itàlia): William Walton, compositor anglès (n. 1902).[41]
- 9 de març - Estocolm, Suècia: Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1970 (n. 1905).[42]
- 15 de març - Londres: Rebecca West, escriptora, periodista i crítica literària britànica (n. 1892).[43]
- 17 de març - Fallston, Maryland (EUA): Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (n. 1903).[44]
- 22 de març - North Attleborough (Massachusetts)ː Cynthia Westcott, patòloga, autora i experta en roses (n. 1898).[45]
- 31 de març - Cagnes-sur-Mer (Alps-Maritimes)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (n. 1900).[46]
- 4 d'abril -
- 11 d'abril - Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Dolores del Río, actriu de cinema mexicana (n. 1904).[49]
- 26 d'abril - Thun, Suïssa: Ruth von Wild, mestra i activista suïsa (n. 1912).[50]
- 11 de maig - Madrid: Blanquita Suárez, cupletista que triomfà a l'Paral·lel de Barcelona (n. 1894).[51]
- 22 de maig - Brussel·les (Bèlgica): Albert Claude, biòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1974 (n. 1898).[52]
- 31 de maig - Nova York (EUA): William Harrison Dempsey més conegut com a Jack Dempsey, boxejador estatunidenc (n. 1895).[53]
- 22 d'abril - Zúric: Gunta Stölzl, artista tèxtil alemanya, alumna i professora del taller de teixit de l'escola Bauhaus (n. 1897).[54]
- 1 de juny - Berlín Est: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial (n. 1900).[55]
- 18 de juny - Kirchberg (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (n. 1893).[56]
- 23 de juny -Pequín (Xina): Liang Shuming (xinès: 梁漱溟),també conegut com a Liang Sou-ming fou un filòsof, pedagog, professor i reformista xinès, considerat “el darrer confucià” (n. 1893).[57]
- 25 de juny - Ginebra: Alberto Evaristo Ginastera, compositor de música clàssica argentí, d'ascendència catalana (n. 1916).[58]
- 10 de juliol - Inning (Alemanya): Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany (n. 1901).[59]
- 15 de juliol - Las Vegas, Nevada (EUA): Harry James, trompetista i director d'orquestra nord-americà (n. 1916).[60]
- 29 de juliol - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema aragonès (n. 1900).
- 12 d'agost - Siena: Artemio Franchi, dirigent futbolístic italià.
- 21 d'agost - Manila (Filipines): Benigno Aquino Jr., periodista i polític filipí (n. 1932).[61]
- 28 d'agost - Hondarribia (Guipúscoa): José Bergamín Gutiérrez, escriptor espanyol (n. 1895).
- 8 de setembre - Khartum (Sudan): Ibrahim Abbud, militar comandant de l'exèrcit i president sudanès (n. 1900).[62]
- 10 de setembre - Zúric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
- 21 de setembre - Madrid: Xavier Zubiri, filòsof basc (n. 1898).
- 26 de setembre, Madrid, María Bernaldo de Quirós, primera dona pilot a Espanya.[63]
- 10 d'octubre -
- Londres (Anglaterra): Ralph Richardson, actor anglès (n. 1902).[64]
- San José, Costa Rica: Ángela Acuña Braun, primera advocada a l'Amèrica Central (n. 1888).[65]
- 7 de novembre - París: Germaine Tailleferre, compositora pertanyent al corrent del neoclassicisme musical (n. 1892).[41]
- 17 de desembre - Hamilton (Ontario), Canadà: Edith Mary Wightman, historiadora i arqueòloga escocesa (n. 1938).[66]
- Thun: Ruth von Wild, mestra.
Referències
- ↑ Revista jurídica de Catalunya. Volum 83. Col·legi d'Advocats de Barcelona, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, 1984, p. 264.
- ↑ «Destruido por un incendio el teatro de 'La Passio' d'Olesa de Montserrat» (en castellà). El País, 24-02-1983. [Consulta: 6 maig 2015].
- ↑ «Estatut d'Autonomia de les Illes Balears | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid
- ↑ «3 de març, cronologia d'una independència». Arxiu Municipal de Salt, 17-06-2013. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ «llei de Normalització Lingüística a Catalunya | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ Baer, Robert, See No Evil: The True Story of a Ground Soldier in the CIA's War on Terrorism, Crown Publishers, 2002, p.66
- ↑ Cooper, Tom. «Grenada, 1983: Operation 'Urgent Fury'» (en anglès). Air Combat Information Group, 01-09-2003. Arxivat de l'original el 2007-04-03. [Consulta: 8 abril 2007].
- ↑ Press, Europa. «30 d'octubre de 1983, el día que el pueblo argentino retornó a la democracia», 30-10-2017. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Esbart Espiga d'Or | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 166. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Palou Niubó, Elisenda. «Anna Comet: Si vull guanyar, haig de ser polivalent». Revista Vértex, núm. 274. FEEC | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Laia Noguera». Elixir. Festival Poètic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Lucila Pascua Suárez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Fitxa, al web PilotaViu». Arxivat de l'original el 2021-01-25. [Consulta: 23 febrer 2019].
- ↑ «Andrea Fuentes i Fache | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Carmina Verdú». Olympedia. [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Carlota Olcina - L'actriu sabadellenca amb dues grans passions: actuar i viatjar». Vallesos. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Anna Villar Argente | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Alba Juncosa Ciurana | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Isaura Sanjuán Morigosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ SensaCine. «Aida Oset» (en castellà). [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Blanca Gil Sorli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ «Juegos Olímpicos. Deportistas. Gimnasia rítmica» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ «Marit Bjørgen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Kim Clijsters | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Boix, Arnau. «Ha mort l'actriu Verónica Echegui, als 42 anys». [Consulta: 25 agost 2025].
- ↑ «Amy Jade Winehouse | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Julia Ducournau» (en francès). Semaine de la Critique. Cannes. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Lacueva Lorenz, Maria. «Vicenta Matalí Bayona». Memoria Valencianista. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Abel Mus i Sanahuja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Mercè Rodoreda i Gurguí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «XVI Premi de Pintura, homenatge a Antònia Mir» pàg. 63. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 15, 01-09-2000. Arxivat de l'original el 2023-01-15. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Norma Shearer» (en anglès). Norma Shearer. Arxivat de l'original el 2023-04-26. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ Soria, Antonio. «Un ángel del piano admirada mundialmente» (en castellà). La Tribuna d'Albacete, 29-08-2021. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ «Joan Miró i Ferrà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Emma “Sweet Emma or Bell Gal” Barrett (1897-1983)...» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «Élise Freinet». Dictionnaire biographique du mouvement ouvrier, social. Le Maitron, Editions de l'Atelier. [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ «Karen Carpenter (1950-1983) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 gener 2025].
- ↑ «Professor Margaret Dayhoff». What is biotechnology? Biotechmet. [Consulta: 7 març 2020].
- 1 2 3 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Ulf von Euler» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rebecca West | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Keffer Hartline. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Horst, R K «Pioneer Leaders in Plant Pathology: Cynthia Westcott, Plant Doctor» (en anglès). Annual Review of Phytopathology, 22, 1, 9-1984, p. 21–26. DOI: 10.1146/annurev.py.22.090184.000321. ISSN: 0066-4286.
- ↑ «SUZY SOLIDOR» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 15 gener 2023].
- ↑ «Gloria Swanson | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). Enciclopedia Britannica. [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ «Jacqueline Logan (1902-1983) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2026].
- ↑ «Dolores del Río» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2022. [Consulta: 11 febrer 2023].
- ↑ «Nachlass Ruth von Wild (1912-1983) - Collections Search - United States Holocaust Memorial Museum». [Consulta: 12 abril 2021].
- ↑ «Ha muerto Blanquita Suárez». ABC, 16-05-1983.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1974» (en anglès). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Jack Dempsey | Biography, Record, & Facts» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Red Digital de Colecciones de Museos d'España - Museos» (en castellà). Museo Digital d'Artes Decorativas. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2022].
- ↑ Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Alberto Evaristo Ginastera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Werner Egk | German composer» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Harry James | American musician» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ibrāhīm ʿAbbūd | Sudanese general» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Orellana Palomares, Almudena «María Bernaldo de Quirós: primera aviadora española». Asparkía, 27, 2015, p. 147-161. Arxivat de l'original el 2023-07-28. ISSN: 1132-8231 [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ «Ralph Richardson | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ Cervantes, Erika. «Ángela Acuña Braun» (en castellà). Cimacnoticias, 30-11-2011. [Consulta: 1r setembre 2022].
- ↑ «WIGHTMAN, Edith Mary». [Consulta: 30 juny 2021].