Ahmad II ibn Ali
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 abril 1862  La Marsa | ||
| Mort | 19 juny 1942 (80 anys) La Marsa | ||
| Sepultura | Tourbet El Bey | ||
 Bei de Tunis | |||
| 11 febrer 1929 – 19 juny 1942 ← Muhammad VI al-Habib – Muhammad VII al-Munsif → | |||
| Dades personals | |||
| Altres noms | Ahmed Bey, àrab أحمد باي بن علي باي | ||
| Es coneix per | bei de Tunis | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Família | |||
| Família | Husaynita de Tunísia | ||
| Pare | Ali Muddat ibn al-Husayn | ||
| Germans | Muhammad IV al-Hadi | ||
| Premis | |||
Àhmad II ibn Alí o Ahmed Bey (àrab: أحمد باي بن علي باي, Aḥmad Bāy b. ʿAlī Bāy) (La Marsa, 13 d'abril de 1862 - 19 de juny de 1942) fou bei de Tunis, de la dinastia hussaynita de Tunísia, del 1929 al 1942. Era fill d'Ali Muddat ibn al-Husayn.
Fou declarat príncep hereu del seu cosí Muhammad VI al-Habib el 14 de gener de 1928 i el va succeir quan aquest va morir l'11 de febrer de 1929. El corrent nacionalista del país estava representat pel moviment Destur, però els seus dirigents eren d'avançada edat i poc decidits. El 1934 a la reunió de Ksar Lehlel, el Destur es va dividir en dos fraccions: el Destur i el Neo Destur, aquest darrer dirigit per Habib Burguiba.
L'11 de juliol de 1940 es va establir a París el govern del general Henri Philippe Pétain i el 26 de juliol Jean Pierre Esteva era nomenat resident a Tunísia. El 24 de setembre de 1941 Charles de Gaulle establí el seu govern a l'exili a Londres. Els nacionalistes tunisians es van dividir entre col·laboracionistes i gaullistes; el vell Destur va donar suport a les noves autoritats de Vichy, mentre Burguiba donava suport a de Gaulle.
Àhmad II va morir el 19 de juny de 1942. El va succeir el seu cosí Muhammad VII al-Munsif, fill de Muhammad V al-Nasir. Va deixar deu fills i vuit filles. Entre els fills, el setè, el príncep Sidi Muhammad al-Taib (El Taïeb), fou cap de la casa reial del 1964 (o 1969) fins a la seva mort a Cartago el 29 d'abril de 1989.
Bibliografia
- El Mokhtar Bey, Les Beys de Tunis 1705-1957. Tunis, 2002.