11 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
L'11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 323 dies per a finalitzar l'any i 324 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 660 aC - Japó: fundació mítica del país pell llegendari emperador diví Jinmu. Aquesta data va ser fixada retrospectivament l'any 1872 pel govern Meiji inspirat per Occident en el calendari gregorià.
- 244 - Mesopotàmia (província romana): inici del regnat de l'emperador Pupiè després de l'assassinat de l'emperador Gordià III pel seu prefecte Filip l'Àrab.[1]
- 624 - La Meca: l'alquibla (direcció vers la qual els musulmans s'han de dirigir per resar) passa de Jerusalem a la Meca. Aquest fet marca l'adveniment de la religió islàmica a Aràbia i a partir d'aquest moment comença l'any 1 de l'hègira.[2]
- 1302 - regne de França: el rei Felip IV el Bell fa cremar la butlla pontifícia Ausculta fili que el reprovava perquè no havia obeït al papa en una butlla anterior.[3]
- 1419 - Andorra: el bisbe d'Urgell hi autoritza la creació del Consell General d'Andorra, conegut com a Consell de la Terra.
- 1443 - Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà): s'autoritza la instal·lació d'un Consolat de Mar a la ciutat.[4]
- 1531 - Regne d'Anglaterra: durant l'adveniment de l'anglicanisme el rei Enric VIII d'Anglaterra es proclama com cap suprem de l'església i del clergat d'Anglaterra.[5]
- 1543 - Regne d'Anglaterra: el rei Enric VIII signa una aliança amb l'emperador i rei de Castella i d'Aragó Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic contra el regne de França.[6]
- 1654 - regne de Suècia: la reina Cristina de Suècia abdica a favor del seu cosí germà Carles X Gustau de Suècia.[7]
- 1742 - Gran Bretanya: Robert Walpole dimiteix com a Primer Ministre del país.[8]
- 1798 - Roma: les tropes franceses dirigides pel general Louis-Alexandre Berthier conquesten la ciutat abans de crear la República Romana de 1798-1799 i revoquen el poder temporal del papa.[9]
- 1814 - Montmirail (Marne), França: les tropes de Napoleó Bonaparte vencen contra el Regne de Prússia i l'Imperi Rus a la batalla de Montmirail.[10]
- 1874 - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.[11]
- 1972 - Vandellòs (el Baix Camp): hi entra en funcionament la central nuclear Vandellòs I.[12]
- 1991 - Sant Joan Despí (Baix Llobregat): Televisió de Catalunya inicia les emissions del Club Super3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i nenes interaccionin i participin en aquest "club".[13] Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'àmbit televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja té 1.100.000 socis.
- 2007 - Viella (Túnel de Viella): Esfondrament de 100m de fals sostre del túnel, a la boca nord, es reobre cinc dies després.
- Resta del món
- 1858 - Lorda (França): primera aparició de la Mare de Déu a Bernadeta Sobirós en la gruta de Massavielha.
- 1869 - Madrid (Espanya): s'hi constitueixen les Corts Constituents després del derrocament d'Isabel II.
- 1873 - Madrid (Espanya): Es proclama la Primera República Espanyola.
- 1919 - Weimar (Alemanya): L'Assemblea Nacional de Weimar elegeix el fins llavors canceller del Reich, el socialdemòcrata Friedrich Ebert, primer president del Reich.
- 1929 - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà[14]
- 1979 - Teheran-(Iran):L'aiatol·là Ruhol·lah Khomeini proclama la República Islàmica de l'Iran després d'haver reduït els últims focus de resistència favorables al règim dictatorial del Sha
- 1990 - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island i altres presons.
- 2011 - Egipte, Hosni Mubarak renuncia com a president després de 30 anys de govern, conseqüència de la crisi social egípcia i la pressió de la comunitat internacional.
Invents, ciència i tecnologia
- 1854 - Washington DC, Estats Units d'Amèrica: els carrers de la capital estatunidenca són il·luminats per primera vegada amb fanals de gas de carbó.
- 1922 - Toronto, Canadà: s'hi anuncia per primera vegada la descoberta de la insulina per Frederick Banting i Charles Best.
- 1939: un articlede la revista Nature de Lise Meitner i Otto Robert Frisch parla sobre el mecanisme de la Fissió nuclear. Leó Szilárd proposa que hi hagi un monogràfic sobre el tema en aquest exemplar de la revista.
- 1970 - Japó: és el quart país a posar un satèl·lit en òrbita, l'Ōsumi.
- 1984 - Cap Canaveral: el Transbordador espacial Challenger aterra a la Florida després d'una missió de 8 dies. Els astronautes Bruce McCandless II i Robert L. Steward foren els primers a sortir a l'espai fora d'una nau espacial.
- 2015:
- Unió Europea: l'Agència Espacial Europea llança una nau espacial.
- Es llança el satèl·lit espacial Deep Space Climate Observatory.
- 2016: els dos observatoris LIGO anuncien la primera detecció directa d'ones gravitacionals.
Economia, societat i medi ambient
- 1783 - Haití: enèsim terratrèmol registrat al país. S'hi registren tres terratrèmols.[15]
- 1786 - França: tortura i execució de l'última criminal francesa sotmesa a la tortura, Jeanne Delozanne.[16]
- 1869 - Canadà: Patrick J. Whelan és l'últim reu penjat públicament acusat de l'assassinat de Thomas d'Arcy McGee.
- 1882 - Illa de la Reunió, França: s'inaugura la primera línia de ferrocarril de la França ultramarina entre Saint-Denis i Saint-Benoît.
- 1937 - Estats Units d'Amèrica: la companyia d'automoció General Motors admet la representativitat del sindicat United Auto Workers després de quaranta-quatre dies de vaga en què s'havien ocupat les fàbriques.[17]
- 1950 - França: el ministre de treball Paul Bacon signa la llei que permet l'entrada en vigor el salari mínim interprofessional garantit.[18]
- 2006: l'aventurer estatunienc Steve Fossett realitza el rècord del vol més llarg de la història.[19]
- 2014 - Tamanràsset, Algèria: l'accident de l'avió Hercules Lockheed C-130 causa la mort de 77 persones i un ferit greu.[20]
- 2018 - Stepanovskoye, Óblast de Moscou: l'accident del vol Saratov Airlines 703 provoca 71 morts.[21]
Naixements
- Països Catalans
- 1921 - Santa Coloma de Farners: Rafael Anglada i Rubí, actor i autor de teatre català (m. 1993).[22]
- 1926 - Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (m. 2001).[23]
- 1927 - Figueres: Pere Portabella i Ràfols, cineasta i polític.
- 1928 - Barcelona: Pere Balsells i Jofre, empresari i mecenes.
- 1939 - Barcelona: Renata Muller von Rathlef, gimnasta catalana de gimnàstica artística (m. 2021).[24]
- 1949 - Barcelona: Lourdes Cirlot Valenzuela, teòrica de l'art, història de l'art i professora universitària catalana.[25]
- 1951 - Barcelona: Josep Manel Casanova i Capdevila, fou un futbolista català de la dècada del 1970, i més tard entrenador i director tècnic.
- 1972 - Premià de Mar: Marina Ferragut Castillo, jugadora de bàsquet catalana.[26]
- Resta del món
- 1380 - Terranuova Bracciolini, actual Toscana: Poggio Bracciolini, humanista italià, filòsof, historiador, traductor, erudit i escriptor en llatí.[27]
- 1466 - Londres: Elisabet de York, reina d'Anglaterra (m. 1503).[28]
- 1568 - Marsella: Honoré d'Urfé, noble cortesà i escriptor francès, autor de la novel·la pastoral Astrea.[29]
- 1624 - Amsterdam, Províncies Unides: Lambert Doomer, pintor i dissenyador neerlandès del barroc, deixeble de Rembrandt van Rijn.[30]
- 1657 - Rouen - Regne de França: Bernard le Bovier de Fontenelle, poeta, dramaturg, filòsof, matemàtic, advocat, dramaturg, astrònom i assagista francés del classicisme.[31]
- 1695 - Nancy: Françoise de Graffigny, novel·lista, dramaturga i salonnière francesa (m. 1758).[32]
- 1699 - Sant-Maloù, Bretanya: Bertrand-François Mahé de La Bourdonnais, almirall francès, administrador al servei de la Companyia Francesa de les Índies Orientals que exercí d'administrador colonial francès com a governador de Maurici i la Reunió.[33]
- 1725 - Saint-Étienne-de-Saint-Geoirs: Louis Mandrin, criminal i contrabandista francès (m. 1755).[34]
- 1735 - París: Adrien-Nicolas Piédefer, marquès de La Salle i comte d'Offemont, militar, escriptor, dramaturg, compositor i compositor d'òpera francès.[35]
- 1745 - districte de Yamabe, Japó: Inō Tadataka, mercader, geòmetra i cartògraf japonès (m. 1818).[36]
- 1764 - Constantinoble: Marie-Joseph Chénier, polític, poeta, dramaturg, traductor i escriptor francès en llengua francesa, 74è president de la Convenció Nacional de França que va participar a la Revolució Francesa (m. 1811).[37]
- 1780 - Karlsruhe: Karoline von Günderrode, escriptora romàntica alemanya (m. 1806).[38]
- 1799 - Laigné-en-Belin, Primera República Francesa: Basile Moreau, clergue catòlic francès, fundador de la Congregació de Santa Creu i de les Marianies de Santa Creu, considerat beat per l'església catòlica (m. 1873).[39]
- 1800 - Dorset, Anglaterra: William Henry Fox Talbot, inventor anglès, i pioner de la fotografia, que va inventar el calotip, un precursor dels processos fotogràfics dels segles XIX i XX. Talbot també era arqueòleg, botànic, filòsof, filòleg, matemàtic, i membre del Parlament britànic (m. 1877).[40]
- 1847 - Milan (Ohio), EUA: Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc.
- 1860 - Lo Chasteu de Perigòrd: Rachilde, escriptora i editora de premsa francesa (m. 1953).[41]
- 1869 - Elberfeld, avui Wuppertal, Alemanya: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya (m. 1945).[42]
- 1874 - Estocolm: Elsa Beskow, autora i il·lustradora de llibres infantils sueca (m. 1953).[43]
- 1903 - Kíev, Imperi Rus: Irène Némirovsky, escriptora ucraïnesa en llengua francesa (m. 1942).[44]
- 1904 - Alès: Lucile Randon, supercentenària occitana (m. 2023).
- 1918 - Lillehammer (Noruega): Anne Stine Ingstad, arqueòloga que descobrí un assentament viking a l'Amèrica del Nord (m. 1997).[45]
- 1925 -
- Madrid: María Amparo Rivelles, actriu espanyola (m. 2013).[46]
- Springfield: Virginia Eshelman Johnson, va ser una sexòloga nord-americana pionera (m. 2013).[47]
- 1926 - Regina, Saskatchewan (Canadà): Leslie Nielsen, actor i humorista canadenc (m. 2010).[48]
- 1934
- Londres: Mary Quant, dissenyadora de moda britànica, inventora de la minifaldilla.[49]
- Ciutat de Panamà, Panamà: Manuel Antonio Noriega Moreno, militar i polític panameny, dictador del país des de 1983 fins a 1989.
- Tatsfield - Surrey, Anglaterra: John Surtees va ser un pilot anglès que va arribar a disputar curses de Fórmula 1 i del Campionat Mundial de motociclisme.
- 1936 - Lansing, Michigan (EUA): Burt Reynolds, actor, director i productor de cinema estatunidenc (m. 2018).[50]
- 1937 - Guadalupe: Maryse Condé, escriptora francesa, feminista i activista difusora de la història i la cultura africana al Carib.[51]
- 1938 - Lucerna: Edith Mathis, soprano suïssa.[52]
- 1955 - Lapua, Finlàndia: Anneli Jäätteenmäki, primera ministra de Finlàndia; primer cop que aquest càrrec era ocupat per una dona.[53]
- 1964 - Sandpoint, Idaho: Sarah Palin, política estatunidenca, membre del Partit Republicà.[54]
- 1969 - Sherman Oaks, Califòrnia, Estats Units: Jennifer Aniston, actriu de cinema estatunidenca.
- 1970 - Rosario (Argentina): Jana Rodriguez Hertz, matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana.[55]
- 1977 - Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Mike Shinoda, vocalista, guitarrista, teclista i raper de Linkin Park.
- 1982 - Reading: Natalie Dormer, actriu anglesa, coneguda pel seu paper com a Margaery Tyrell a la sèrie Joc de Trons.[56]
- 1985 - Gaza, Palestina: Abu Obaida, activista polític palestí, portaveu de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam.
- 1986 - Punta Arenas, Xile: Gabriel Boric Font, polític xilè d'ascendència catalana, president de la República de Xile des de 2022.[57]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Joan Baptista Codina i Formosa, filòleg i eclesiàstic català.
- 1950 - Vilanova i la Geltrú: Amadeu Hurtado i Miró, advocat i polític català (n.1875).
- 1994 - Barcelonaː Mercè Comaposada i Guillén, militant feminista i anarquista catalana, escriptora i advocada (n. 1901).[58]
- 1998:
- París (França): Manuel Viusà, pintor i patriota català.
- París (França): Gertrudis Galí Mallofré, escultora catalana, exiliada a França (n. 1912).[59]
- 2000 - ?: Margarita Brender Rubira, arquitecta catalana (n. 1919).[60]
- 2003 - Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià): Alfred Ayza Roca, filòleg i escriptor valencià.
- 2006 - Barcelona: Rosa Almagro i Ribera de Presas, compositora catalana (n. 1920).[61]
- 2024 - Barcelona: Gabriel Ferraté Pascual, enginyer industrial i perit agrícola català (m. 2024).[62]
- Resta del món
- 55 - Roma: Claudi Tiberi Germànic Britànnic, mor assassinat per Neró mitjançant enverinament. Era fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina i era l'hereu de l'imperi (n. 41).[63]
- 244 - Mesopotàmia (província romana): mor assassinat pel futur emperador Filip l'Àrab l'emperador Gordià III.[1]
- 641 - Constantinoble: Heracli, emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort (n. vers 575).[64]
- 731 - Roma: Gregori II, papa entre el 715 i el 731, (n. 669).[65]
- 824 - Roma: sant Pasqual I, Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824. Fou canonitzat sant.[66]
- 1141 - París: Hug de Sant Víctor, agustí i professor.
- 1250 - (o 18 de febrer) Mansura (Egipte): Guillem de Sonnac, Gran Mestre de l'Orde del Temple entre el 1247 i el 1250.[67]
- 1503 - Londres: Elisabet de York, reina d'Anglaterra (n. 1466).[28]
- 1617 - Bolonya: Giovanni Antonio Magini, astrònom i matemàtic italià a començaments del segle xvii, conegut per la seva oposició a les teories copernicanes (n. 1555).[68]
- 1626 - Bolonya: Pietro Cataldi, matemàtic italià professor de la Universitat de Bolonya a començaments del segle xvii. És conegut pel test de primalitat, l'algorisme per a obtenir l'arrel quadrada i pels nombres perfectes. (n. 1552)[69]
- 1633 - Badr: Safi al-Din Muhammad ibn Fahd al-Makrami, daï ismaïlita al Iemen.
- 1650 - Estocolm (Suècia): René Descartes, filòsof i matemàtic francès.
- 1680 - Herford: Elisabet del Palatinat, aristòcrata alemanya, filòsofa i religiosa calvinista (n. 1618).[70]
- 1786 - Reims: Jeanne Delozanne, criminal francesa, última dona penjada en públic (n. 1736).[71]
- 1850 - París: Charles-Marie de Feletz, clergue, acadèmic, periodista, crític literari i conservador de la biblioteca Mazarina francès (n. 1767).[72]
- 1868 - París: Léon Foucault, físic francès conegut per haver demostrat experimentalment la rotació de la Terra mitjançant un enorme pèndol (el pèndol de Foucault) (n. 1819).[73]
- 1884 - Edimburg, Escòcia: John Hutton Balfour, botànic escocès, i professor universitari, col·leccionista, editor, cirurgià i briòleg (n. 1808).[74]
- 1886:
- París: Adolphe Desbarrolles, comte d'Hautencort, escriptor i artista francès, adepte a les ciències ocultes, particularment, a la quiromància (n. 1801).[75]
- Uppsala, Suècia: Carl Johan Malmsten, matemàtic i polític suec, conegut per les seves descobertes en anàlisi complexa (n. 1814).[76]
- 1901 - Madrid: Ramón de Campoamor, poeta romàntic asturià (n. 1817).
- 1948 - Moscou (URSS): Sergei Eisenstein, director de cinema soviètic.
- 1955 - Canes, França: Olga Khokhlova, ballarina russa-ucraïnesa, primera dona de Pablo Picasso i mare del seu fill Paulo (n. 1891).[77]
- 1962 - Ciutat de Mèxic (Mèxic): Indalecio Prieto Tuero, polític socialista espanyol (n. 1883).[78]
- 1963 - Londres (Regne Unit): Sylvia Plath, escriptora estatunidenca (n. 1932).[79]
- 1972 - Chapel Hill: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (n. 1886).[80]
- 1973 - Heidelberg (Alemanya): Johannes Hans Jensen, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1907).
- 1978 - Estocolm (Suècia): Harry Martinson, poeta suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (n. 1904).
- 1981 - Los Angeles: Ketti Frings, escriptora i guionista estatunidenca (n. 1909).[81]
- 1982 - Beverly Hills, Los Angeles, Califòrnia: Eleanor Powell, actriu de cinema estatunidenca i reconeguda ballarina de claqué (n. 1912).[82]
- 1993 - Los Gatos, Califòrnia (EUA): Robert W. Holley, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1968 (n. 1922).
- 2003 - Madrid: Ángeles Chamorro, soprano d'òpera i sarsuela castellana (n. 1937).[83]
- 2004 - Stevenage, Regne Unit: Vera Broido, escriptora cronista de la revolució russa (n. 1907).[84]
- 2005 - Hampton, Virgínia: Mary Jackson, matemàtica i enginyera aeroespacial nord-americana (n. 1921).[85]
- 2007 - Österskär, Suècia: Marianne Fredriksson, escriptora i periodista sueca (n. 1927).[86]
- 2012 - Beverly Hills (EUA): Whitney Houston cantant nord-americana.[87]
Festes i commemoracions
- Festa local d'Esparreguera, a la comarca del Baix Llobregat
- Dia de la Victòria de la Revolució, a l'Iran
- Kenkikukinen no Hi (Dia Nacional de la Fundació), al Japó
- Onomàstica: Lorda (prenom).
Santoral[88]
- Església Catòlica
- [89]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Mare de Déu de Lorda;
- Sotera de Roma, màrtir (304);
- Màrtirs de Nicomèdia (304);
- Castrense de Sessa, bisbe (s. V);
- Severí d'Agaunum, abat (507);
- Secundí de la Pulla, bisbe (s. VI);
- Gregori II, papap (731);
- Pasqual I, papa (824);
- Ardani de Tournus, abat (1066);
- Pedro Maldonado Lucero, prevere màrtir (1927);
- Tobías Borras Romeu, monjo màrtir (1937).
- Sants i beats que no figuren al Martirologi:
- Sant Calòcer de Ravenna, bisbe (ca. 130);
- Sants Sadurní, Datiu, Fèlix, Ampeli i companys màrtirs (304);
- Sant Luci d'Adrianòpolis, màrtir (350);
- Sant Jonàs el Jardiner, eremita (segle iv);
- Sant Llàtzer de Milà, bisbe (450);
- Sant Simplici de Viena, bisbe (s. V);
- Sant Context de Bayeux, bisbe (513);
- Sant Igneuc de Jugon, eremita (s. VII);
- Sant Cædmon, poeta (680);
- Sant Gaudí de Soissons, bisbe i màrtir (707-720);
- Santa Eloïsa de Coulombs, eremita (ca. 1060); Enric de Vitskøl, abat (s. XII);
- Sant Adolf d'Osnabrück, bisbe (1224) (festa fins al 1969).
- Beats Català Fabri i Pere Pasqual, màrtirs (1321).
- Venerable Teodora, emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient (867);
- Venerable Anselm de Rot an der Rot, abat (1162);
- Venerable Teobert de Tholey, monjo (s. XII);
- Venerable Maria Fidelis Weiss, monja (1923);
- Venerable Theodor Babilon, empresari (1945).
- Venerats a la família benedictina: sant Benet d'Aniana, abat benedictí (821).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bartolomé de Olmedo, frare (1524).
- Església Copta
- 4 Meixir: Àgab, apòstol màrtir.
- Església Apostòlica Armènia
- 22 Arac': Ignasi d'Antioquia; Nèofit, màrtir; Pàpies i Mavre, soldats màrtirs; Sabinià i Saver, màrtirs; Vanakan, teòleg; Valeri de Trèveris, bisbe; Gregori de Karin, bisbe (1321).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 24 de febrer del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 29 de gener del calendari julià.
- translació de les relíquies de sant Ignasi d'Antioquia (117);
- Sants Romà, Jaume, Filoteu, Hiperiqui, Habib, Julià i Paregori de Samòsata, màrtirs (297);
- Sants Silvà, Lluc i Muci d'Emesa, màrtirs (312); Afràates de Pèrsia, monjo (370);
- Sant Llorenç de Petxersk, eremita i bisbe de Turov (1194);
- Sant Ignasi de Smolensk, bisbe i taumaturg (1210);
- Sant Andrei Rublev, pintor d'icones (1430);
- Sant Gueràssim del Gran Perm, bisbe (1441);
- Sant Pitirim del Gran Perm, bisbe (1455);
- Sant Jonàs del Gran Perm, bisbe (1470);
- Sant Demetri de Quios, màrtir (1802);
- Sants Ivan, Leontij, Konstantin i cinc companys màrtirs (1920);
- Sant Tafeul.
- Església Ortodoxa Grega
- Sants Barsimeu d'Edessa, bisbe, i Sarvel i Vevea, màrtirs (110);
- Ascepsim, monjo.
- Església Ortodoxa de Geòrgia
- Sant Asoci I el Gran, curopalat i gran duc (830).
- Església Evangèlica d'Alemanya
- Hug de Sant Víctor, professor;
- Sant Benjamin Schmolck, prevere i poeta.
Referències
- 1 2 «Gordià III | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «11 février 624 - Mahomet rompt avec les juifs de Médine - Herodote.net». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Ausculta fili - Wikisource» (en llatí). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Es crea el consolat de mar de Sant Feliu de Guíxols | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Tanner, Tudor Constitutional Documents, CUP, p. 17 cita: « el seu únic protector, el seu únic senyor i, segons la llei de Crist li permett, el seu cap suprem».
- ↑ Adolphe de Chesnel, Jules Duvaux Dictionnaire des armées de terre et de mer, encyclopédie militaire et maritime, éditions A. Le Chevalier, 1864.
- ↑ Erik Gustaf Geijer, Histoire de Suède, éditeur Desbarres, 1839.
- ↑ «Robert Walpole, 1st earl of Orford | 1st Earl of Orford, Prime Minister of Great Britain | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2026-01-28 [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Bernard Gainot et Virginie Martin, « L'honneur et la solde. L'insurrection des capitaines à Rome (février-mars 1798 », Annales historiques de la Révolution française, no 401, 2020, p. 21-58 (ISBN 9782200933210)
- ↑ «11 février 1814, la bataille de Montmirail | Conseil départemental de l'Aisne» (en francès), 16-05-2023. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Duarte, Angel. Pere Coromines: del republicanisme als cercles llibertaris (1888-1896). L'Abadia de Montserrat, 1988, p. 28.
- ↑ «TAL DIA COM AVUI es posava en funcionament aquesta central nuclear». [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ «Tots som súpers! L’exposició dels 25 anys de Super3». Time Out Barcelona. Arxivat de l'original el 2024-12-01 [Consulta: 10 febrer 2026].
- ↑ Kertzer, David I. Prisoner of the Vatican: The Popes' Secret Plot To Capture Rome From The New Italian State (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2006, p.292. ISBN 0618619194.
- ↑ «7140.100.- Désastres naturels: Cyclones et Ouragans » Haiti-Référence» (en francès canadenc). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Une page d'histoire : les affaires criminelles de la Marne et des Ardennes - ICI» (en francès), 02-04-2013. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Le rôle clé du puissant syndicat UAW, Le Figaro, 2 juin 2009, page 19.
- ↑ «Loi n° 50-205 du 11 février 1950 relative aux conventions collectives et aux procédures de règlement des conflits collectifs de travail - Légifrance» (en francès). Arxivat de l'original el 2024-02-29. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Tout ce qu'il faut savoir sur l'actrice Jennifer Aniston - ICI» (en francès), 11-02-2021. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ à 07h58, Par Le 13 février 2014. «VIDEOS. Crash en Algérie : la boîte noire retrouvée en «bon état»» (en francès), 13-02-2014. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Figaro, Le. «Aucun survivant dans le crash d'un avion de ligne près de Moscou» (en francès), 11-02-2018. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Rafael Anglada - IMDb». [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ «Pascual i Xufré, Griselda». Galería de Científics Catalans. Arxivat de l'original el 2021-03-04. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Renata Muller von Rathlef | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 desembre 2023].
- ↑ «Cirlot Valenzuela, Lourdes». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans [Consulta: 11 juny 2021].
- ↑ «Marina Ferragut Castillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Poggio Bracciolini | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- 1 2 «Elizabeth of York. 1466-1503». English Monarchs. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Honoré d’Urfé | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Doomer, Lambert - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Bernard Le Bovier de Fontenelle | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Grafigny, Mme de (Françoise d'Issembourg d'Happoncourt), 1695-1758 | Archives at Yale» (en anglès). Archives at Yale. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ «Bertrand-François Mahé count de la Bourdonnais | Naval Commander, Military Strategist | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-13 [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Mandrin, Louis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 29. Madrid: Espasa-Calpe, 1991, p. 906. ISBN 978-84-239-4529-0.
- ↑ «Cartographier le Japon du début du XIXe siècle, le projet fou d’Inô Tadataka» (en francès), 12-06-2020. [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Marie-Joseph de Chénier | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Duda, Sibylle. «Karoline von Günderrode». Fembio. Frauen. Biographieforschung. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Bienheureux Basile Moreau» (en francès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «William Henry Fox Talbot | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Pivert, Benoît. «Madame Rachilde, homme de lettres et reine des décadents» (en francès). Revue d'art et de littérature, musique - nº 73-74, juillet-août 2011. Arxivat de l'original el 2011-09-06. [Consulta: 22 desembre 2024].
- ↑ «Else Lasker-Schüler». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Olsen Haugen, Morten. «Elsa Beskow» (en suec). Store norske lexikon, actualització 1 agost 2023. [Consulta: desembre 2023].
- ↑ «Irène Némirovsky». Viena Edicions. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Solberg, Bergljot. «Anne Stine Ingstad». Norsk biografisk leksikon, 13-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Fallece la actriz Amparo Rivelles» (en castellà). Público, 07-11-2013.
- ↑ «Virginia Johnson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2021].
- ↑ «Leslie Nielsen». filmportal.de. [Consulta: 5 febrer 2026].
- ↑ «Mary Quant». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Burt Reynolds finally reveals he was born in Lansing» (en anglès). Detroit Free Press.
- ↑ Dictionnaire de la littérature francaise du XXe siècle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Edith Mathis (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Miniterin Tediotː Jäätteenmäki, Anneli Tuulikki» (en finès). Valtioneuvosto (Consell d'Estat. Govern de Finlàndia). Arxivat de l'original el 2009-05-03. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Sarah Heath Palin». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «María Alejandra (Jana) Rodríguez Hertz». Autores.uy. La base de datos de autores de Uruguay. Arxivat de l'original el 2020-02-22. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Natalie Dormer». IMDb. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gabriel Boric Font derrota l'extrema dreta i serà el nou president de Xile». Vilaweb. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Comaposada Guillen, Mercedes». Maitron. Dictionnaire des anarchistes. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Álvarez, Ana Fernández «Núria Rius Vernet; Imma Gibert Jané; Gemma Rufach Noval. Manuel Viusa i Gertrudis Galí. Una parella d'artistes catalans que es van quedar a l'exili». Terme, 2010, p. 297–299. ISSN: 2014-9670.
- ↑ «Margarita Brender, la primera col·legiada». Dones, núm.15, 6-2004, p. 8.
- ↑ «Almagro i Ribera de Presas, Rosa». Músics per la Cobla. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ ARA. «Mor Gabriel Ferraté, fundador de la UOC i exrector de la UPC», 11-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ «Tiberi Claudi Cèsar Britànic | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Heracli I | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Gregori II | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Pasqual I | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Demurger, Alain. Les templiers: une chevalerie chrétienne au Moyen âge. Nouvelle éd. refondue. París: Éd. du Seuil, 2008, p. 611. ISBN 978-2-7578-1122-1.
- ↑ «Magini, Giovanni Antonio - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Pietro Cataldi - Biography» (en anglès). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Shapiro, Lisa. «Elisabeth, Princess of Bohemia» (en anglès). The Stanford Encyclopedia of Philosophy, tardor 2021. [Consulta: novembre 2023].
- ↑ Fleury, Henri. La Chronique de Champagne (en francès). Techener, 1838.
- ↑ «Charles-Marie-Dorimond de FÉLETZ | Académie française». [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Arenas, Concepció. Exactitud que fa funcionar el món, L’. Edicions Universitat Barcelona, 2015-06-03, p. 26. ISBN 978-84-475-4200-0.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Balfour, John Hutton - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Desbarolles, Adolphe - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Malmsten, Carl Johan - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 11 febrer 2026].
- ↑ «Olga Khokhlova». Russia-InfoCentre. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ «Sylvia Plath». Encyclopaedia Britannica, 07-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gulsoy, Joseph; Solà-Solé, Josep M. Catalan studies: volume in memory of Josephine de Boer / Estudis sobre el català: volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Borràs Edicions, 1977, p. 304 pàg. (Lacetania, 4). ISBN 84-7413-961-9.
- ↑ «Ketti Frings» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-06. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ «Eleanor Powell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ «Ángeles Chamorro Facúndez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «Vera Markovna Broido Cohn (1907-2004) - Find A...» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «Mary Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ Larsson, Lisbeth. «Lillemor Marianne Fredriksson» (en suec). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 8 gener 2022].
- ↑ «Whitney Houston». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 11. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]., les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.