Akletos

Infotaula d'ésser viuAkletos Modifica el valor a Wikidata

Formiguer de Goeldii Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThamnophilidae
SubfamíliaThamnophilinae
GènereAkletos Modifica el valor a Wikidata
Andrzej Dunajewski, 1948 Akletos Modifica el valor a Wikidata

Akletos és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae)[1][2] i agrupa dues espècies d'Amèrica del Sud. Les espècies d'aquest gènere se les coneix com "formiguer".[3]

Descripció

Akletos melanoceps ♂
Akletos melanoceps ♀

Les espècies d'aquest gènere són formiguers força grossos, mesuren al voltant de 18 cm de longitud.[4] Presenten dimorfisme sexual, Els mascles són negres; les femelles són marrons o negres; ambdós sexes no presenten taques a les plomes cobertores de les ales com altres espècies semblants. L'espècie melanoceps presenta una petita àrea periorbital de pell nua de color blau apagat i blanc al plec de l'ala (d'on prové el nom comú "d'espatlles blanques"), que és difícil de veure, mentre goeldii virtualment no presenta àrea periorbital nua ni blanc al plec de l'ala. Difereixen de les espècies de Hafferia, parents properes, per tenir la cua més curta i les ales més llargues.[4][5]

Habiten al dens sotabosc de boscos de plana al·luvial, estacionalment inundables, boscos de ribera (de marges de rius) i boscos de terra ferma de transició. Espigolen en terra i als substrats baixos fins a 1 a 2 m del sòl i acompanyen amb alguna regularitat ràtzies de formigues legionàries.[5][4]

Distribució i hàbitat

Les dues espècies es distribueixen a la regió amazònica occidental. L'espècie melanoceps des del sud-est de Colòmbia, per l'est de l'Equador, fins al nord-est del Perú i l'oest de l'Amazònia brasilera; i goeldii des del sud-est del Perú fins a l'extrem nord-oest de Bolívia i extrem sud-oest de l'Amazònia brasilera.[6]

Taxonomia i sistemàtica

El gènere Akletos va ser descrit per primer cop l'any 1948 per l'ornitòleg polonès Andrzej Dunajewski amb Akletos peruvianus (Dunajewki, 1848; = A. melanoceps) com a espècie tipus.[7]

Les dues espècies es van col·locar anteriorment al gènere Myrmeciza. La història del gènere Myrmeciza es caracteritza per dècades de controvèrsies i incerteses. Autors més recents van expressar dubtes consistents en relació amb la monofília del grup, però no hi havia cap revisió disponible que realment provés la monofília del grup.[8]

L'estudi d'Isler et al. 2013 va presentar resultats de filogènia molecular d'un dens conjunt de tàxons de la família Thamnophilidae (218 de 224 espècies).[5] Aquestes dades van subministrar un fort suport a la tesi que Myrmeciza no era monofilètic i que els seus membres estan distribuïts en tres de les cinc tribus de la subfamília Thamnophilinae proposades per Moyle et al. 2009.[9] També es van comparar les característiques morfològiques, comportamentals i ecològiques de les espècies de Myrmeciza amb els parents propers dins de cada tribu, amb l'objectiu de determinar els límits genèrics.[5]

Com a resultat d'aquestes anàlisis, els autors van proposar que les espècies llavors situades a Myrmeciza fossin reassignades al mateix gènere i a onze més, cinc dels quals van ser ressuscitats: Akletos, Myrmelastes, Myrmoderus, Myrmophylax i Sipia, i sis dels quals van ser descrits per primera vegada: Ammonastes, Ampelornis, Aprositornis, Hafferia, Poliocrania, i Sciaphylax.[8]

Específicament en relació amb les llavors anomenades Myrmeciza melanoceps i M. goeldii, Isler et al. 2013 van demostrar l'afinitat entre elles i que formaven part d'un gran clade, amb Myrmeciza longipes a la base i incloent-hi el gènere Myrmoborus juntament amb Percnostola lophotes, els gèneres Gymnocichla, Pyriglena i la resta de Percnostola, i un subclade format per Myrmeciza fortis, M. zeledoni i M. immaculata; a aquest complex grup el van anomenar clade "longipes", dins d'una tribu Pyriglenini. Per a resoldre aquesta qüestió taxonòmica, van proposar agrupar les dues espècies llistades més amunt en un nou gènere. Com que no hi havia cap nom anterior disponible, van proposar el nom Inundicola.[5]

Tanmateix, posteriorment, els mateixos autors, a Isler et al., 2014, van descobrir l'existència d'un nom anterior que tenia prioritat: Akletos, amb la qual cosa Inundicola va passar a ser un sinònim posterior.[10] En la Proposta Núm. 628 al (SACC), es va aprovar aquest canvi, juntament amb tots els altres que implicaven el gènere Myrmeciza.[8]

Etimologia

El nom genèric Akletos deriva del grec antic «ακλητος/aklētos» que significa “sense cridar”, “sense demanar” paraula composta pel prefix negatiu «α-/a-» i «κλητος/klētos», “cridat”, “triat” derivada de «καλεω/kaleō», “per convocar”.[11]

Espècies

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.2, 2026) aquest gènere està format per dues espècies:[12]

Referències

  1. ↑ «Akletos» (en anglès). Avibase. [Consulta: 3 agost 2026].
  2. ↑ «Akletos». GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 3 agost 2026].
  3. ↑ «Akletos». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 30 juliol 2026].(català)
  4. 1 2 3 Ridgely, Robert; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Mildred Wyatt-World series in ornithology (en anglès). Austin: University of Texas Press, 2009, p. 367, làmines 32(4-5). ISBN 978-0-292-71748-0.
  5. 1 2 3 4 5 Isler, Morton L.; Bravo, Gustavo A.; Brumfield, Robb T. «Taxonomic revision of Myrmeciza (Aves: Passeriformes: Thamnophilidae) into 12 genera based on phylogenetic, morphological, behavioral, and ecological data». Zootaxa, 3717, 4, 01-10-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3717.4.3. ISSN: 1175-5334.
  6. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 3 agost 2026].
  7. ↑ Dunajewski, Andrzej «Akletos, new genus» (en anglès). Bulletin of the British Ornithologists' Club, v.68, 1947-1948, p. 131. Arxivat de l'original el 2025-05-29. ISSN: 0007-1595.
  8. 1 2 3 «Proposal #628: Reassign species currently placed in Myrmeciza into 12 genera». South American Classification Committe. [Consulta: 3 agost 2026].
  9. ↑ Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Marchese, Daniel J. «Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)» (en anglès). Cladistics, 25, 4, 8-2009, p. 386–405. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00259.x. ISSN: 0748-3007.
  10. ↑ Isler, Morton L.; Bravo, Gustavo A.; Brumfield, Robb T. «Inundicola Bravo, Isler, and Brumfield 2013 is a junior synonym of Akletos Dunajewski 1948 (Aves: Passeriformes: Thamnophilidae)». Zootaxa, 3779, 3, 17-03-2014. DOI: 10.11646/zootaxa.3779.3.10. ISSN: 1175-5334.
  11. ↑ «The Key to Scientific Names: Akletos» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 3 agost 2026].
  12. ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 3 agost 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.