Al-Karmil
| ||||
| Tipus | vila  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| País | Estat de Palestina | |||
| Regió geogràfica | Cisjordània | |||
| Governacions | Governació d'Hebron | |||
| Població humana | ||||
| Població | 146 (1961) | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 822 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | P737 | |||
| Lloc web | alkarmil.ps | |||
al-Karmil (àrab: خربة الكرمل, Ḫirbat al-Karmil) és una vila palestina de la governació d'Hebron, a Cisjordània, situada 12 kilòmetres al sud d'Hebron, l'Àrea A sota control total palestí.[1] Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 4.940 habitants el 2016.[2] Les instal·lacions d'atenció primària de salut del poble són designades pel Ministeri de Salut com a nivell 2.[3]
Història
Hi ha tres referències a al-Karmil en la Bíblia. "Carmel" és mencionada com a ciutat del Regne de Judà, també com el lloc on Saül erigí un monument després de l'expedició contra els Amalek i on residia Nabal el carmelita.[4][5][6][7]
A l'era de l'Imperi Romà d'Orient al voltant del segle vi o VII, s'hi va construir una església, al costat oest de les restes. Al segle xix, es va descriure que tenia tres espitlleres de casamata al costat est.[8][9][10] Es van descobrir esbossos d'altres dues esglésies a l'immediat nord i sud.[11]
Al-Muqaddasi la descriu en 985 com "un poble en els límits més llargs del territori d'Hebron, al Jund Filastin. Aquest és el Carmel esmentat a Josuè xv.55."[12] Era esmenada en fonts croades de 1172/3,[13][14] com el lloc on el rei Amalric I de Jerusalem va reunir el seu exèrcit.[10]
En 1838 Edward Robinson va assenyalar-hi les restes d'una antiga torre i una antiga església.[15] L'explorador francès Victor Guérin va visitar el lloc el 1863, i va assenyalar les restes d'una antiga església.[16]
En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) del Fons per a l'Exploració de Palestina hi va trobar nombroses ruïnes i un dipòsit ple d'aigua. També s'hi trobaren restes d'un castell, potser de l'època de les croades, i una església.[17] El SWP també va descobrir restes d'uan antiga carretera de Jerusalem a Al-Karmil.[18]
La població de la vila era de 146 habitants el 1961.[19] En un cens realitzat per Israel després d'haver ocupat Cisjordània després de la Guerra dels Sis Dies es va informar que el poble tenia 76 residents a 17 llars.[20]
El lloc conté un antic embassament, el Birket Al-Karmel, que s'ha transformat en una gran àrea de recreació, amb una piscina. Gideon Levy escriu:
| « | Les terrasses, el paisatgisme decoratiu, les pedres d'Hebron, els banys i una font que s'agafa de la roca al costat de la piscina, fan d'aquest un dels llocs més espectaculars a l'aire lliure a Cisjordània.[1] | » |
Dues vegades, el 2015, els turistes colonitzadors sota la guàrdia de Forces de Defensa d'Israel, van fer incursions al parc, després que l'exèrcit va obligar els nens locals a sortir de la piscina i els va deixar un racó mentre els colons gaudien de la piscina i del lloc.[1]
Referències
- 1 2 3 Gideon Levy and Alex Levac, 'Bitter waters: Settlers invade ancient pool under Palestinian control,' Haaretz 12 juny 2015
- ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2017-10-10 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ «West Bank Health care». Arxivat de l'original el 2006-03-13. [Consulta: 25 octubre 2017].
- ↑ Joshua ch xv verse 55, 1 Samuel ch xv verse 12 and 1 Samuel ch xxv
- ↑ Nabal and Abigail
- ↑ Calmet's Dictionary of the Holy Bible, 1832. p 280
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 312
- ↑ Rey, 1871, pp. 102-104
- ↑ Mader, 1918, pp. 177-185
- 1 2 Pringle, 1997, p. 61
- ↑ Doron Bar, 'The Christianisation of Rural Palestine during_Late Antiquity,' Journal of Ecclesiastical History, Vol. 54, No. 3 juliol 2003 pp.401-421 p.413.
- ↑ Le Strange, 1890, pp. 487-8
- ↑ Guérin, 1869, p. 170
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 372
- ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 2, pp. 196-197
- ↑ Guérin, 1869, pp. 166-170
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 372-4
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 317
- ↑ Govern de Jordan, Departament d'Estadística, 1964, p. 23
- ↑ Israel Central Bureau of Statistics. «The 1967 Census of the West Bank and Gaza Strip: A Digitized Version». Levy Economics Institute of Bard College, 2011–2012, 1967–1970.
Bibliografia
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1883.
- Govern de Jordan, Departament d'Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1890.
- Mader, Andreas. Altchristliche Basiliken und Lokaltraditionen in Südjudäa. Archäologische und topographische Untersuchungen (en alemany). Paderborn: F. Schöningh, 1918.
- Murphy-O'Connor, J. The Holy Land: An Oxford Archaeological Guide from Earliest Times to 1700. Oxford University Press, 2008. ISBN 0-19-923666-6. (p. 351)
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881. (p. 403)
- Pringle, Denys. Secular buildings in the Crusader Kingdom of Jerusalem: an archaeological Gazetter. Cambridge University Press, 1997. ISBN 0521 46010 7.
- Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 2. Boston: Crocker & Brewster, 1841.
- Rey, E. G. (Emmanuel Guillaume). Etude sur les monuments de l'architecture militaire des croisés en Syrie et dans l'île de Chypre (en francès). París: L'Imprimerie Nationale, 1871.
