Alain Orsoni
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Alain André Orsoni  27 setembre 1954 Ajaccio (Còrsega) |
| Mort | 12 gener 2026 (71 anys) Vero (França) |
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
| Líder d'una organització Moviment per l'Autodeterminació | |
| 1990 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Panteó-Assas |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, executiu futbolístic |
| Partit | Moviment per l'Autodeterminació (1990–) |
| Membre de | |
| Esport | futbol |
| Família | |
| Fills | Guy Orsoni |
| Pares | André Orsoni i Marinette Catherine Orsoni |
| Germans | Guy Orsoni |
Alain Orsoni (Ajaccio, 27 de setembre de 1954 - Vero, 12 de gener de 2026) fou un polític cors, dirigent del Moviment per l'Autodeterminació. El juliol de 2008 fou nomenat president de l'AC Ajaccio.
Biografia
Estudià a Assas, on milità durant un temps al Groupe Union Défense, grup estudiantil d'extrema dreta. El 1975, però, es va unir amb el seu germà Guy al grup dirigit per Edmond Simeoni que protagonitzà el Fets d'Aleria.
L'agost de 1980 fou arrestat amb sis militants nacionalistes més acusats de metrallar l'ambaixada de l'Iran el 14 de maig, i que provocà 4 ferits. Fou condemnat a 4 anys de presó pel Tribunal de Seguretat de l'Estat, però fou alliberat el desembre de 1981 després d'una vaga de fam. El 2 de març de 1982 es beneficià d'una amnistia.
El 1983, el seu germà Guy Orsoni fou assassinat.[1] Alain Orsoni va afirmar que no va voler participar en el comando que s'encarregà de les represàlies per a «donar a l'afer una dimensió essencialment política», ja que el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega semblava decidit a no participar en una venjança familiar. Després d'aquesta acció, fou condemnat el 1984 per apologia de l'assassinat, amb Leo Battesti.
El 1986, fou elegit diputat a l'Assemblea de Còrsega a les files del Moviment Cors per l'Autodeterminació (MCA). El 1990 protagonitzà una escissió, i amb antics membres dirigents de l'FLNC va fundar el Moviment per l'Autodeterminació (MPA).
A les eleccions de 1992 es presentà dins les llistes de Corsica Nazione/MPA, però no va poder ocupar l'escó per una transgressió de les normes de finançament de la campanya electoral. L'MPA es va dissoldre enmig de les guerres internes entre el FLNC-Canal Habitual i el FLNC-Canal Històric.
Marxà cap a Nicaragua, a finals dels anys 1990 on va fer nombroses inversions fins que es va veure implicat en un afer judicial[2] i fou objecte d'un procés d'extradició.
A la mort del seu antic aliat polític i amic Michel Moretti, i després d'haver-ne estat discretament vicepresident, Alain Orsoni fou nomenat president de l'AC Ajaccio el juliol de 2008.[3]
El 2026, Orsini va ser assassinat a trets en l'enterrament de la seva mare. Segons fonts judicials, Orsoni, de setanta-un anys, havia rebut un únic tret d'arma de foc fet des d'una certa distància quan sortia del recinte funerari i l'agressor havia fugit immediatament del lloc dels fets.[4]
Referències
- ↑ L'Humanité - Alain Orsoni est il si pauvre qu'on le dit ? http://www.humanite.fr/1998-12-15_Politique_Orsoni-est-il-si-pauvre-qu-il-le-dit Arxivat 2008-10-04 a Wayback Machine.
- ↑ L'Express - Corses en cavale http://www.lexpress.fr/info/france/dossier/corse/dossier.asp?ida=390641&p=4 Arxivat 2006-12-10 a Wayback Machine.
- ↑ Web oficial de la LFP: http://www.lfp.fr/club/organigramme.asp?no_affil_fff=500765
- ↑ «El dirigent històric del sobiranisme cors Alain Orsoni, assassinat a trets en l’enterrament de la seva mare». Vilaweb, 12-01-2026. [Consulta: 13 gener 2026].