1954
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1954 (mcmliv) |
| Islàmic | 1374 – 1375 |
| Xinès | 4650 – 4651 |
| Hebreu | 5714 – 5715 |
| Calendaris hindús | 2009 – 2010 (Vikram Samvat) 1876 – 1877 (Shaka Samvat) 5055 – 5056 (Kali Yuga) |
| Persa | 1332 – 1333 |
| Armeni | 1403 |
| Rúnic | 2204 |
| Ab urbe condita | 2707 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1951 1952 1953 - 1954 - 1955 1956 1957 | |
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1 de març, Figueres (Alt Empordà): Fundació de la revista Canigó, sobre temes polítics, socials i culturals, des d'una òptica independentista.[1]
- 2 d'abril, Barcelona: arriba al port el vaixell Semíramis procedent d'Odessa, amb 229 repatriats de la División Azul, però també amb 4 nens de la guerra i 15 republicans alumnes d'aviació.[2]
- Barcelona: es funda l'Esbart Sarrià.[3]
- Castellterçol: estrena dels gegants i nans
- Resta del món
- 17 de febrer, Suècia: Final de la Copa del Món d'Handbol.
- 4 de març, Boston, Massachusetts, EUA: l'hospital Peter Bent Brigham anuncia que ha fet el primer trasplantament de ronyó amb èxit.[4]
- 17 de març, Districte del Sud (Israel): Massacre de Ma'ale Akrabim
- 20 de maig, Taiwan: Chiang Kai-shek esdevé el president del país.[5]
- 31 de juliol, Karakoram, Pakistan: Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica.
- S'estrena la pel·lícula Barrio gris
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
| M/d | Nom i llinatges | Activitat | Origen | M. |
|---|---|---|---|---|
| Enric Banyuls | artiste | corberot | 2018 | |
| Llorenç Giménez | contacontes | alfafarenc | 2019 | |
| 06/09 | George Pérez | autor de còmics | novaiorqués |
- Països Catalans
- 1 de gener, Vinalesa, Horta Nord: Vicent Pardo Peris, escriptor valencià.
- 6 de gener, Sueca, Ribera Baixa: Emili Piera, periodista valencià.
- 11 de gener, Barcelona: Vicky Peña, actriu catalana.[6]
- 15 de febrer, Sitges, Garraf: Vinyet Panyella i Balcells, escriptora, gestora cultural i curadora d'exposicions.[7]
- 21 de febrer - Barcelona: Carles Vilarrubí i Carrió, esportista, empresari, banquer i alt càrrec català (n. 1054).[8]
- 6 de març, Nanjing, Jiangsu (Xina): Wang Anyi, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2000.[9]
- 26 de març, Pensacola, Florida: Katharine Jefferts, oceanògrafa i bisbessa estatunidenca.[10]
- 29 d'abril, Finestrat: Encarnación Llinares Cuesta, metgessa i política valenciana, ha estat diputada a les Corts Valencianes i senadora.[11]
- 4 de maig, Constantí, Tarragonès: Muntsa Alcañiz, actriu i professora d'interpretació.[12]
- 24 de maig, Barcelona: Francesc Martínez de Foix i Llorens fou activista social i president de la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (m. 2017)[13]
- 3 de juny - Barcelona: Quim Pelegrí i Pinyes, biòleg, editor i fundador de Terra Lliure (m. 2025)[14]
- 11 de juny, Barcelona: Aurora Chamorro i Gual, nedadora catalana, campiona de Catalunya i Espanya.[15]
- 20 de juny,
- Barcelona: Georgina Cisquella, periodista i guionista de documentals.[16]
- Barcelona: Anna-Rosa Cisquella, actriu i productora teatral.[16]
- 23 de juny, Barcelona: Carme Pinós i Desplat, arquitecta i professora universitària catalana.[17]
- 28 de juny, Girona: Anna Maria Birulés, política i directiva empresarial que fou Ministra de Ciència i Tecnologia.[18]
- 6 de juliol, la Floresta: Carme Capdevila i Palau, biòloga i política catalana que va ser consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.[19]
- 15 de juliol, Barcelona: Flora Vilalta i Sospedra, mestra i política catalana.[20]
- 16 de juliol, Girona, Carme Vidal i Xifré, pedagoga i política catalana.[21]
- 23 de juliol, Llardecans, Segrià: Agnès Pardell i Veà, advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII i IX legislatures.[22]
- 25 de juliol, Gijón: Mae de la Concha García-Mauriño, llibretera i política menorquina, que ha estat diputada estatal i balear i Consellera Insular.[23]
- 1 d'agost, Reus: Maria Lluïsa Amorós Corbella, novel·lista i professora catalana.[24]
- 1 de setembre, Barcelona: Núria Pradas i Andreu, escriptora catalana de literatura infantil i també de narrativa per a adults.[25]
- 14 de setembre, Burjassot: Maria Rosa Roca Castelló, metgessa i política valenciana.[26]
- 17 de setembre, Barcelona: Dolors Genovès i Morales, periodista i historiadora catalana, directora de documentals històrics.[27]
- 23 de setembre, Saidí, Baix Cinca: Mercè Ibarz, escriptora catalana.
- 6 d'octubre, Huelva: Manuela de Madre Ortega, política catalana.[28]
- 13 d'octubre, Granollers, Vallès Oriental: Josep Mayoral i Antigas, economista i polític català, actual alcalde de Granollers des de 2004.
- 7 de novembre, Alacant: Llum Quiñonero, periodista, activista i política valenciana.[29]
- 3 de desembre, Logronyo: Anna Montero i Bosch, poeta i traductora valenciana.[30]
- 9 de desembre, Barcelona: Cèlia Sànchez-Mústich, escriptora catalana.[31]
- 17 de desembre, Benicarló, Baix Maestrat: Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi Alonso, futbolista valencià; entrenador i comentarista de TV.
- Mallorca: Bartomeu Carrió i Trujillano, historiador.
- Banyoles: Núria Duran Llinàs, dissenyadora gràfica.
- Sabadell: Càndida Bracons i Rubio, pintora.[32]
- Barcelona: Anna Calvera Sagué, dissenyadora gràfica i historiadora del disseny (m. 2018).[33]
Enric Banyuls
George Pérez
- Resta del món
- 11 de gener, Vidisha, Madhya Pradesh (Índia): Kailash Satyarthi, activista indi, Premi Nobel de la Pau de l'any 2014.
- 27 de febrer, Brooklyn: JoAnn Falletta, directora d'orquestra estatunidenca, entre les millors del món.[34]
- 6 de març, Nanjing, Jiangsu (Xina): Wang Anyi, escriptora xinesa, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2000.[9]
- 8 de març, Flums, Suïssa: Marie-Theres Nadig, esquiadora alpina suïssa.[35]
- 9 de març, Newtown Abbey, Irlanda del Nord: Bobby Sands, pres de l'IRA Provisional, membre electe del Parlament britànic i líder de la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord.(m. 1981)[36]
- 17 de març, Lorda, França: Terèsa Pambrun-Lavit, escriptora en occità.[37]
- 19 de març, Nova York: Jill Abramson, periodista estatunidenca, editora a The New York Times.[38]
- 22 de març, Saigòn (Vietnam): Pascale Roze, escriptora francesa, Premi Goncourt 1996.[39]
- 28 de març, Bombai, Índia: Anuradha Ghandy, política i dirigent revolucionària comunista (m. 2008).
- 2 d'abril, Prefectura de Hokkaido: Yuji Kishioku, futbolista
- 7 d'abril, Gíger: Louisa Hanoune, política algeriana; primera dona a concórrer a les eleccions presidencials algerianes.[40]
- 9 d'abril: Dennis Quaid, actor estatunidenc.[41]
- 12 d'abril, Bến Tre, Vietnam: Nguyễn Thị Kim Ngân, líder comunista vietnamita.
- 14 de maig, Alger: Monique Canto-Sperber, filòsofa francesa.[42]
- 22 de maig, Ikata, Ehime, Japó: Shuji Nakamura, enginyer electrònic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2014.[43]
- 4 de juny, Montevideo: María Simón, enginyera, política i ministra uruguaiana.[44]
- 9 de juny, Nibbiano, Piacenza: Milena Gabanelli, periodista i presentadora de TV italiana.[45]
- 14 de juny, Xi'an, Shaanxi (Xina): Huang Jianxin, guionista, productor i director de cinema xinès.[46]
- 19 de juny, Springfield, Missouri, Estats Units: Kathleen Turner, actriu estatunidenca.[47]
- 17 de juliol, Hamburg, RDA: Angela Merkel, política alemanya, cancellera del seu país des del 2005 fins al 2021.[48]
- 28 de juliol, Sabaneta, Barinas, Veneçuela: Hugo Chávez, controvertit polític i militar veneçolà, president de Veneçuela des del 2 de febrer de 1999 fins a la seva mort (2013).[49]
- 17 d'agost, Houthalen-Helchteren: Ingrid Daubechies, matemàtica i física belga.[50]
- 18 de setembre, Mont-real, Quebec: Steven Pinker, psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor quebequès[51]
- 21 de setembre, Nagato (Japó): Shinzō Abe 安倍 晋三, polític japonès, va ser president del Partit Liberal Democràtic (PLD) i Primer ministre del Japó des del desembre de 2012 fins al setembre de 2020.[52]
- 25 de novembre: Teodor II d'Alexandria, Patriarca Ortodox d'Alexandria.
- 5 de desembre, Londres: Hanif Kureishi, escriptor.
- 9 de desembre, Redange: Jean-Claude Juncker, polític i advocat luxemburguès, Primer Ministre de Luxemburg.[53]
- 21 de desembre, Fort Lauderdale, Florida (EUA): Chris Evert, tennista.[54]
- Màntua: Giulia Sissa, filòsofa i historiadora del món antic.
- Ciutat de Mèxic: Leonardo García Tsao, crític de cinema
- Zanzíbar: Lubaina Himid, artista i professora d'art contemporani[55]
- Vitòria: Carlos Lalastra de la Fuente, dissenyador industrial
Necrològiques
- Països Catalans
- 18 de febrer, Sabadell, Vallès Occidental: Joan Vilatobà i Fígols, fotògraf i pintor català, un dels pioners del moviment pictoralista a Espanya.
- 24 de març, Barcelona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (n. 1884).
- 3 d'abril, Barcelona: Maria Morera i Franco, actriu catalana de dilatada carrera (n. 1872).[56]
- 17 d'abril, Perpinyà: Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (n. 1881).[57]
- 31 de maig, Barcelona: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (n. 1905).[58]
- 21 de juny, Almeriaː Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (n. 1915).[59]
- 22 de juny, València: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià (n. 1873).
- 11 d'agost, París: Salut Borràs i Saperas, lluitadora anarquista (n. 1878).[60]
- 5 de setembre, Barcelona: Isabel Llorach, figura destacada de la burgesia, dinamitzadora de la vida cultural barcelonina (n. 1874).[61]
- 25 de setembre, Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Eugeni d'Ors, escriptor i polític català.
- 9 d'octubre, Barcelona: Aureli Capmany i Farrés, folklorista.
- 23 d'octubre, Sabadell: Mercedes de la Aldea Pérez, actriu barcelonina morta prematurament (n. 1931).[62]
- Elx: José Vicente Riera Calatayud conegut com El Nel de Murla, pilotari valencià.
- Barcelona: Maresme: Elvira Homs Ferrés, pintora catalana (n. 1905).[63]
- Resta del món
- 9 de gener, Buenos Aires: Herminia Brumana, mestra, periodista i activista argentina, d'idees socialistes i anarquistes.
- 12 de gener, Hèlsinki: Ellen Thesleff, pintora expressionista finlandesa (n.1869).[64]
- 2 de febrer, Londres: Rosa Schapire, historiadora de l'art i col·leccionista alemanya.[65]
- 28 de febrer, Barcelona: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
- 7 de març, Kiel (Alemanya): Otto Paul Hermann Diels, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1950 (n. 1876).
- 9 de març, Bremen: Clara Westhoff, escultora alemanya i dona del poeta Rilke (n. 1878).[66]
- 10 d'abril, Lió, França: Auguste Lumière, químic, metge, industrial i inventor francès que col·laborà, amb el seu germà Louis Lumière, en la invenció del cinematògraf (n. 1862).
- 28 d'abril, París (França): Léon Jouhaux, sindicalista francès, Premi Nobel de la Pau de 1951 (n. 1879).[67]
- 19 de maig, Nova York (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (n. 1874).[68]
- 25 de maig, Thai Binh, Vietnam: Robert Capa, fotògraf hongarès (n. 1913).
- 7 de juny, Wilmslow, Cheshire, Anglaterra: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès (n. 1912).[69]
- 4 de juliol, Brescia, Lucia Ripamonti, monja italiana venerada com a beata per l'Església catòlica.
- 13 de juliol, Coyoacán, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (n. 1907).[70]
- 14 de juliol, Galapagar, Espanya: Jacinto Benavente, escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1922 (n. 1866).[71]
- 3 d'agost, París: Colette, escriptora francesa d'una producció literària espectacular (n. 1873).[72]
- 6 d'agost, Fontainebleau, França: Fernande Decruck, compositora, organista i pianista, autora d'obres per a saxòfon (n. 1896).[73]
- 12 d'agost, Varese: Rosa Genoni, modista, dissenyadora de moda italiana (n. 1867).[74]
- 16 d'agost, Riverdale (Nova York): Cia Fornaroli, ballarina, coreògrafa i actriu italiana.[75]
- 18 d'agost, Ciutat de Mèxic: Hermila Galindo, política, feminista i sufragista mexicana (n. 1886).[76]
- 3 d'octubre, Ciutat de Mèxic: Julia Iruretagoiena, activista socialista espanyola, exiliada.[77]
- 3 de novembre, Niça, França: Henri Matisse, pintor, escultor i dissenyador francès (n. 1869).[78]
- 28 de novembre, Chicago, Illinois (EUA): Enrico Fermi, físic italià, Premi Nobel de Física de 1938 (n. 1901).
- 9 de desembre, Berna, Suïssa: Josef Escher, polític suís (n. 1885).[79]
- 16 de desembre, Torí, Itàlia: Giovanni Agnelli, empresari i senador italià, fundador de la FIAT (n. 1866).
Referències
- ↑ Camps i Linnell, Jordi. «Les arrels de ‘Canigó'». El Punt- Avui, 17 març 2011. [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «L'arribada del Semíramis: els repatriats de la División Azul». Betevé, 14-03-2021. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Esbart Sarrià - Ballet Folklòric Sarrià | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Stanley Leeson, Sukumar P Desai «Medical and ethical challenges during the first successful human kidney transplantation in 1954 at Peter Bent Brigham Hospital, Boston» (en anglès). Anesth Analg, 120, 1, 1-2015, p. 239-245. PMID: 25625266.
- ↑ Spence, Jonathan D.,. The search for modern China. First Norton Paperback edition. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ «Victòria Peña i Carulla | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 novembre 2023].
- ↑ «Vinyet Panyella i Balcells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ F.E. «Mor l'empresari, polític i antic directiu del Barça Carles Vilarrubí». [Consulta: 28 desembre 2025].
- 1 2 Leung, Laifong, 1948-. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment. ISBN 978-1-317-51619-4.
- ↑ «Katharine Jefferts Schori» (en anglès). Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 29 juliol 2015].
- ↑ Julio, Teresa. «Muntsa Alcañiz». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «Francesc Martínez de Foix i Llorens | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Ha mort el lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes». Llibertat.cat, 24-04-2025. [Consulta: 25 abril 2025].
- ↑ «Aurora Chamorro Gual | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 maig 2024].
- 1 2 «Georgina Cisquella» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Carme Pinós i Desplat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Anna Birulés i Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «1954». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Diputats de la VIII legislatura. 172. Vilalta i Sospedra, Flora. Parlament de Catalunya, pàg. 156.
- ↑ b) Els diputats de la IV legislatura (1992-1995). 150. Sra. M. Carme Vidal i Xifre. Parlament de Catalunya, pàg. 193. Arxivat 2024-05-13 a Wayback Machine.
- ↑ Diputats de la VIII legislatura. 120. Pardell Veà, Agnès. Parlament de Catalunya, pàg. 124. Arxivat 2024-10-07 a Wayback Machine.
- ↑ Bover Sánchez, Juan Pedro. «La representació política menorquina a les institucions democràtiques. Mae de la Concha García-Mauriño». Universitat de les Illes Balears. Arxivat de l'original el 2024-05-28. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Maria Lluïsa Amorós i Corbella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Núria Pradas i Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Corts Valencianes - Fitxa del diputat/ada», 23-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 16 juliol 2024].
- ↑ «Dolors Genovès i Morales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juliol 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 85
- ↑ «Fitxa Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 18 juny 2015. [Consulta: 26 setembre 2021].
- ↑ «Anna Montero i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Cèlia Sànchez-Mústich | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 octubre 2024].
- ↑ Quadern de les idees, les arts i les lletres. Fundació Ars [Sabadell], núm. 166, 6-2008, p. 18-19.
- ↑ «Adéu a Anna Calvera», 05-02-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 20 abril 2021].
- ↑ «JoAnn Falletta becomes Ulster Orchestra's first female conductor» (en anglès). BelfastTelegraph.co.uk, 09-05-2011. ISSN: 0307-1235.
- ↑ «Marie-Theres NADIG - Olympic Alpine Skiing | Switzerland» (en anglès), 16-06-2016. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Krupanski, Marc. «Bobby Sands. Northern Irish activist» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 05-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Graneta - Teresa PAMBRUN» (en francès). Espaci Occitan dels Aups. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Silva, Ricardo. «Jill Abramson, la nueva reina del ‘New York Times'» (en anglès). Revista Credencial, 08-08-2011. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «Les auteurs contemporaines O-R» (en francès). A Lalettre. [Consulta: juliol 2016].
- ↑ «Louisa Hanoune: la vie en rouge» (en francès). Jeune Afrique, 10-02-2009. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Welsh, James Michael; Whaley, Donald M. The Oliver Stone Encyclopedia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2012, p. 194. ISBN 081088352X.
- ↑ «Monique Canto-Sperber». Académie Royale de Belgique. [Consulta: març 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2014» (en anglès americà). [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Perfil de todos los ministros y subsecretarios de Mujica» (en castellà). Montevideo Portal - Montevideo COMM. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Profile of Milena Gabanelli» (en anglès). Il Messaggero, 22-02-2024. [Consulta: 5 abril 2024].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Kathleen Turner | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Angela Merkel | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «Hugo Chavez | Biography, Facts, & Death» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Ingrid Daubechies | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ «Steven Pinker | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2021].
- ↑ «Abe Shinzo | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Claude Juncker» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Chris Evert | American tennis player» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ "Biography for Lubaina Himid" Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine., Birmingham Museums and Art Gallery
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Maria Morera Franco». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ Roma, Josefina «Sara Llorens. L'aventura de la recerca dins de casa». Revista Caramella, núm 20, gener-juny 2009.
- ↑ «Esquela (Aniversari)». La Vanguardia, 29-05-1955. [Consulta: 10 gener 2021].
- ↑ «Cèlia Viñas i Olivella». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 gener 2026].
- ↑ «Salut Borràs Saperas (1878-1954)». Ateneu llibertari Estel negre. [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Isabel Llorach i Dolsa | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 juliol 2024].
- ↑ «Mercedes de la Aldea (1932-1954) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Elvira Homs i Ferrés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Ellen Thesleff (1869-1954) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ Dogramaci, Burcu. «Rosa Schapire» (en anglès). METROMOD. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ «Clara (Rilke-) Westhoff» (en alemany). Worsp wede - die museen. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Léon Jouhaux. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Alan Turing | Biography, Facts, & Education» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Frida Kahlo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1922» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Sidonie-Gabrielle Colette | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Biography - Fernande Breihl Decruck». [Consulta: 3 novembre 2021].
- ↑ Paulicelli, Eugenia. «GENONI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 11 juliol 2024].
- ↑ «Cia Fornaroli». Enciclopedia Treccani. Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana.
- ↑ López, Alberto «Hermila Galindo, pionera feminista y primera candidata a diputada federal» (en castellà). El País [Madrid], 02-06-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Iruretagoyena Salles, Julia (1886-1954)». Pares. Portal de Archivos Españoles. inisteri de Cultura - Govern d'Espanya. [Consulta: agost 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Henri Matisse» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ Council, The Federal. «Josef Escher» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2020].