Albert Becker
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Albert Ernst Anton Becker 13 juny 1834  Quedlinburg | ||
| Mort | 10 gener 1899 (64 anys) Berlín | ||
| Director de cor Staats- und Domchor Berlin | |||
| març 1889 – ← Rudolph von Hertzberg | |||
| Catedràtic Acadèmia de les Arts de Berlín | |||
| 1884 – | |||
| Professor de composició | |||
| 1881 – | |||
| Professor de música | |||
| 1856 – | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat |  Alemanya | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Compositor, organista | ||
| Ocupador | Staats- und Domchor Berlin (1889–) Acadèmia de les Arts de Berlín (1884–) | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Música clàssica | ||
| Moviment | Romanticisme | ||
| Estil | Romanticisme | ||
| Professors | Siegfried Wilhelm Dehn | ||
| Alumnes | Jean Sibelius, Paul Graener, Oskar Merikanto i Armas Jaernefelt | ||
| Instrument | Violí | ||
| Família | |||
| Parents | Günter Raphael, net Albert Gerhard Becker, avi Eduard Radtke, padrastre | ||
| Premis | |||
| |||
     | |||
Albert Becker (Quedlinburg, Alemanya, 13 de juny de 1834 - Berlín, Alemanya, 10 de gener de 1899) fou un compositor alemany.
Va rebre la seva primera educació musical de l'organista Bönicke en la seva ciutat natal, i després aprengué el contrapunt amb en Dehn i Hanpt a Berlín. El 1856 escriví la seva primera simfonia; la segona, en sol menor, va obtenir el 1861 el primer premi de la Societat dels amics de la Música, de Viena. El 1875-76 escriví la seva tercera simfonia i la seva magnífica missa; el 1881 fou professor del conservatori, i successivament, membre de la secció de música de la reial Acadèmia de belles Arts i director del cor de la catedral de Berlín, ciutat en la qual morí, pocs anys abans, havia renunciat a l'honrós càrrec de cantor de la Thomasschule de Leipzig. Becker fou com a compositor especialment de música religiosa, digne de major estimació.
A més de les obres citades anteriorment, publicà alguns quaderns de lieder per a una sola veu, salms (entre els que hi descollen el 23º), motets, cantates i l'oratori Seligaus Gnade. Com a compositor de música instrumental, ja no fou tan fecund, malgrat tot deixà diverses fantasies i fugues per a orgue, balades per a violí, peces per a violí i orgue, etc.
També compongué una òpera Lurley, 1896.
Com a professor del Conservatori Veit de Berlín, tingué entre altres alumnes en Franz Oskar Merikanto i a Paul Graener.[1]
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm 7 (ISBN 84-239-4507-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 1065 (ISBN 84-239-4575-8)