Alberto Poltronieri
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1892  Milà (Itàlia) |
| Mort | 13 gener 1983 (90 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista |
| Gènere | Música clàssica |
| Instrument | Violí |
 | |
Alberto Poltronieri (Milà, 9 de novembre de 1892 - Milà, 13 de gener de 1983) va ser un violinista i educador musical italià.[1]
Vida i obra
Alberto Poltronieri es va graduar amb matrícula d'honor en els seus estudis de violí el 1913 sota la tutela de Gerolamo de Angelis (1858–1935). El mateix De Angelis havia estat alumne d'Antonio Bazzini i Eugenio Cavallini.[1]
A partir de 1914, Alberto Poltronieri va emprendre diverses gires, que el van portar als escenaris de Viena, Berlín i Buenos Aires, entre altres ciutats. El 1923, va fundar un quartet de música de cambra que portava el seu nom. Giannino Carpi, Guido Ferrari i Ercole Giaccone van ocupar successivament la posició de segon violí, Francesco Biagini, Florencio Mora i Giuseppe Alessandri van tocar la viola, i Antonio Valisi va tocar el violoncel en aquest quartet. El quartet va romandre actiu fins al 1950. Simultàniament, entre 1930 i 1940, Poltronieri va dirigir el "Trio Italiano" amb Alfredo Casella al piano i Arturo Bonucci (Sr.) al violoncel. De 1945 a 1955, va formar el "Nuovo Trio Italiano" amb Carlo Vidusso i Benedetto Mazzacurati. Alberto Poltronieri també va fundar el primer "Quartetto Paganini" amb Osvaldo Scilla (viola), Roberto Caruana (violoncel) i Guglielmo Papararo (guitarra). El 1949, es va incorporar a l'orquestra de cambra "Collegium Musicum Italicum", més tard rebatejada com a "I Virtuosi di Roma". Va alternar amb Rémy Principe i Arrigo Pelliccia com a director d'aquest conjunt.[1]
Alberto Poltronieri va ocupar la càtedra de violí i viola al Conservatori Giuseppe Verdi (Conservatori de Milà) del 1924 al 1956. També es va distingir com a editor d'obres didàctiques per a violí i de concerts de compositors com Pietro Nardini, Édouard Lalo i Henri Vieuxtemps.[1]
Alberto Poltronieri va morir el 13 de gener de 1983 a la seva ciutat natal de Milà. Entre els seus millors alumnes hi havia Wanda Luzzato i Osvaldo Scilla.[1]
Referències
Bibliografia
- Renato Ricco: Poltronieri, Alberto. A: Raffaele Romanelli (Hrsg.): Dizionario Biografico degli Italiani (DBI). Band 84: Pio VI–Ponzo. Istituto della Enciclopedia Italiana, Rom 2015.