Alessandro Bustini
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 desembre 1876  Roma | ||
| Mort | 23 juny 1970 (93 anys) Roma | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor | ||
| Professors | Giovanni Sgambati i Stanislao Falchi | ||
| Alumnes | Goffredo Petrassi | ||
   | |||
Bustini, Alessandro (Roma (Laci), 24 de desembre, 1876 - Idem., 23 de juny, 1970), fou compositor i professor italià.[1]
Va estudiar a l'Accademia di Santa Cecilia de Roma amb Giovanni Sgambati (piano), Renzi (orgue) i Stanislao Falchi (composició), graduant-se el 1897.[1] Posteriorment va ser nomenat membre del seu professorat i en va ser president del 1952 al 1964.[1] Les seves obres, totes escrites a la manera tradicional italiana, inclouen l'òpera Maria Dulcis (Roma, 15 d'abril de 1902), 2 simfònics (1899, 1909), Le Tentazioni, poema simfònic (1914), Le Stagioni per a violí i orquestra de cambra (1934), 2 quartets de corda, cançons i obres per a piano.[1]
Referències
Fonts
- Baker's Biographical Dictionary of Musicians (1958).; texts de Nicolas Slonimsky, Laura Kuhn, Dennis McIntire