23 de juny
| << | Juny 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 191 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1854 - Barcelona: primer concert de l'Orfeó Barcelonès, primer orfeó de l'Estat espanyol. Té lloc al Teatre Odeon.[1]
- 1863 - Barcelona: s'inaugura el Ferrocarril de Sarrià a Barcelona.[2]
- 1887 - Reus: comença a donar servei el Tramvia Econòmic de Reus a Salou.[3]
- 1925 - El règim de Primo de Rivera clausura l'Orfeó Català.[4]
- 1931 - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari satíric "El Be Negre".
- Resta del món
- 1757 - Palashi (Bengala Occidental, l'Índia): la Companyia Britànica de les Índies Orientals obté una victòria definitiva en la batalla de Plassey durant la Guerra dels Set Anys contra el Nabab de Bengala i la Companyia Francesa de les Índies Orientals.
- 1768 - Aranjuez: Carles III signa la Reial Cèdula «para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana con otras cosas que se expresa», l'article VII de la qual diu: «Mando que la enseñanza de primeras letras, latinidad y retórica se haga en lengua castellana generalmente donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias.».
- 1814 - Montevideo (Uruguai): els independentistes del Riu de la Plata culminen el Setge de Montevideo de 1812-1814 ocupant la ciutat durant la Guerra de la Independència Argentina.
- 1865 - Estats Units: Acaba la Guerra de Secessió amb la victòria de la Unió dels estats del nord.
- 1894 - París: Es funda el Comitè Olímpic Internacional.[5]
- 1952 - Corea del Nord: Bombardeig de Corea del Nord pels Estats Units.
- 1993 - Lausana (Suïssa): Joan Antoni Samaranch inaugura el Museu Olímpic de Lausana.
- 1996 - Atlanta, Geòrgia (EUA): Michael Johnson bat el rècord dels 200 metres llisos, que tenia des de 1979 Pietro Mennea.
Naixements
- Països Catalans
- 1736, Esparreguera, Bisbat de Barcelona: Jaume Pasqual, doctor en dret canònic i civil, abat i prior del monestir de Bellpuig de les Avellanes i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».
- 1765, Alpens, Lluçanès: Agustí Canelles i Carreres, astrònom i matemàtic català
- 1860, Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català[6]
- 1895, Barcelona: Josep Maria Batista i Roca, historiador, etnòleg i polític català. És considerat un dels fundadors de l'antropologia de base científica a Catalunya.
- 1919, Barcelona: Andreu Ribera i Rovira, advocat, industrial i polític català
- 1921, Madrid: Carmelina Sánchez-Cutillas, historiadora, novel·lista i poeta valenciana[7]
- 1931, Barcelonaː Nuria Tubau i Jordi, autora de teatre infantil catalana.[8]
- 1954, Barcelona: Carme Pinós i Desplat, arquitecta i professora universitària catalana.[9]
- 1962, Puig-reig, Berguedà: Maria Montserrat Butxaca, poetessa catalana.[10]
- 1980, Barcelona: Mireia Calafell i Obiol, escriptora catalana.[11]
- 1982, Maó: Susana Mora Humbert, advocada laboralista i política menorquina; Presidenta del Consell Insular de Menorca.[12]
- 1990, Vilafranca del Penedès: Laura Ràfols Parellada, futbolista catalana que va jugar a la Primera Divisió de futbol d'Espanya.[13]
- Resta del món
- 1703, Trzebnica, Silèsia: Maria Leszczyńska, reina de França, consort de Lluís XV de França
- 1763, Les Trois-Îlets, Martinica: Josefina de Beauharnais, emperadriu de França des de 1804 fins a la seva mort [14]
- 1810, Viena: Fanny Elssler, ballarina austríaca[15]
- 1855, Dieppe, França: Maude Valérie White, compositora anglesa ([16]
- 1876, Paducah, EUA: Irvin Shrewsbury Cobb, escriptor i humorista nord-americà
- 1879 -
- Sant Petersburg: Angelina Beloff, pintora i artista mexicana, amb orígens russos[17]
- Menia, Egipte: Huda Sha'arawi, pionera del moviment feminista egipci i àrab[18]
- 1883, Londres: Geraldine Beamish, tenista anglesa, medallista als Jocs Olímpics d'Anvers[19]
- 1894, White Lodge, Anglaterra: Eduard VIII del Regne Unit, rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson[20]
- 1889, Bolxoi Fontan, prop d'Odessa, Imperi Rus: Anna Akhmàtova, destacada poeta de l'edat de plata de la literatura russa[21]
- 1898, Rudston, Anglaterra: Winifred Holtby, periodista i novel·lista anglesa[22]
- 1907, Swanage, Dorset (Anglaterra): James Meade, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1977
- 1912, Paddington, Westminster, Londres, Anglaterra, Regne Unit: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès, "pare" de la informàtica (la mare és Ada Lovelace)
- 1925, Halifax, West Yorkshire, Anglaterra: Oliver Smithies, genetista estatunidenc d'origen anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2007.[23]
- 1929:
- Maces Spring, Virgínia, EUA: June Carter Cash, cantant, compositora, actriu, filantropa, líder en la música country[24]
- Malmedy, Bèlgica: Henri Pousseur, compositor, professor i teòric de música belga[25]
- 1933, Montevideo, Uruguai: Hermenegildo Sábat, dibuixant, conegut com el Menchi Sábat.
- 1937, Viipuri, Finlàndia: Martti Ahtisaari, polític finlandès, President de Finlàndia (1994-2000), Premi Nobel de la Pau de l'any 2008.[26]
- 1939, Santander, Espanya: Álvaro Pombo García de los Ríos, poeta, novel·lista i activista espanyol.
- 1940, Edimburg, Escòcia: Stuart Sutcliffe, baixista original de The Beatles.
- 1943:
- New Haven, Connecticut, EUA: Vinton Cerf enginyer estatunidenc, considerat un dels pares d'Internet. Premi Internacional Catalunya de l'any 2018.[27]
- Cincinnati, EUA: James Levine, director d'orquestra i pianista nord-americà, conegut per ser el director musical de l'Òpera del Metropolitan de Nova York del 1976 al 2016.[25]
- 1948, Torí: Lucetta Scaraffia, historiadora i periodista italiana, reclama un tracte igualitari de l'Església a homes i dones en tots els àmbits.[28]
- 1956, Mansfield, Ohio, Estats Units: Sylvia McNair, soprano estatunidenca.[29]
- 1957, Chicago, Illinois: Frances McDormand, actriu estatunidenca que ha guanyat tres cops el Premi Oscar a la millor actriu.[30]
- 1965, Manchester, Nou Hampshire: Patricia Racette, soprano estatunidenca.[31]
- 1969, Tel-Aviv, Israel: Achinoam Nini, coneguda pel nom artístic de Noa, cantant israeliana d'origen iemenita.[32]
- 1970, Brest, França: Yann Tiersen, cantautor i compositor de cinema francès.[33]
- 1972, Marsella, França: Zinédine Zidane, futbolista francès d'origen amazic.[34]
- 1976, Vancouver, Colúmbia Britànica, Canadà: Emmanuelle Vaugier, actriu i cantant canadenca.[35]
- 1979, Meliskerke, Veere: Franca Treur, escriptora i periodista neerlandesa.[36]
- 1984, Bangor, Gal·les: Duffy –el nom artístic d'Aimée Ann Duffy–, cantant i compositora gal·lesa.[37]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1222 - Catània, Sicília: Constança d'Aragó i de Castella, princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic (n. ca. 1179).[38]
- 1992 - Barcelona: Lluís Casassas i Simó, geògraf català.
- 1999 - Barcelona: Francesc Rovira-Beleta, director i realitzador de cinema català (n. 1912).
- 2005
- Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català.
- Sabadell: Joan Alsina i Giralt, historiador sabadellenc (n. 1913).
- 2006 - Barcelona: Joaquim Jordà i Català, director de cinema, guionista i traductor català (n. 1935).
- Resta del món
- 1075 - Lieja, principat de Lieja: Teoduí de Baviera, príncep-bisbe.
- 1213 - Oignies: Maria d'Oignies, beguina, mística del Brabant Való (n. 1177).[39]
- 1576 - Londres: Levina Teerlinc, miniaturista angloflamenca, pintora de cambra en la cort anglesa.[40]
- 1839 - Joun, Líban: Hester Stanhope, aristòcrata anglesa, viatgera i exploradora (n. 1776).[41]
- 1894 - Ville d'Avray, Illa de França: Marietta Alboni, contralt italiana (n. 1826).[42]
- 1896 - Shoreham, Regne Unit: Joseph Prestwich, geòleg i empresari britànic.[43]
- 1913 -
- Madrid, Espanya: Tomàs López Torregrosa, compositor valencià de sarsuela (n. 1868).
- Tòquio: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa (n. 1851).[44]
- 1939 - L'Havana, Cuba: Antònia Trenchs i Asens, dibuixant, caricaturista i pintora catalana (n. cap a 1913).[45]
- 1996 - Atenes (Grècia): Andreas Papandreu (en grec Ανδρέας Γεώργιος Παπανδρέου), economista i polític grec, Primer Ministre de Grècia en tres ocasions. (n. 1919).[46]
- 1998 - Scottsdale, Arizonaː Maureen O’Sullivan, actriu nord-americana d'origen irlandès (n. 1911).[47]
- 1956 - Moscou (Rússia): Reinhold Glière, compositor rus d'ascendència alemanya (n. 1875).[25]
- 1959 - París, França: Boris Vian, escriptor i músic francès.[48]
- 1982 - Gouda: Marie Braun, nedadora neerlandesa, medallista olímpica (n. 1911).[49]
- 1983 - Pequín (Xina): Liang Shuming (xinès: 梁漱溟),també conegut com a Liang Sou-ming fou un filòsof, pedagog, professor i reformista xinès, considerat “el darrer confucià” (n. 1893).[50]
- 2008 - Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (n. 1925).[51]
- 2011 -
- Sézanneː Christiane Desroches Noblecourt, egiptòloga francesa (n.1913).[52]
- Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Peter Falk, actor estatunidenc.[53]
- 2013
- Buenos Aires: Laura Bonaparte, psicòloga i activista argentina, integrant de Mares de Plaza de Mayo.[54]
- Altadena, Califòrnia: Sharon Stouder, nedadora estatunidenca.
- Calabasas, Califòrnia: Richard Matheson, escriptor i guionista nord-americà (n. 1926).
- 2015 - Castèunòu de Grassa: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia (n. 1932).[55]
- 2020 - Nova York, EUA: Li Zhensheng, fotoperiodista xinès, autor de fotografies rellevants de la Revolució Cultural xinesa (n. 1940).[56]
Festes i commemoracions
- Festa Local a Vilassar de Mar, a la comarca del Maresme i a Bolvir, a la comarca de la Cerdanya.
- El vespre d'aquest dia i la matinada de l'endemà és la Revetlla de Sant Joan.
- Comencen les festes de Sant Joan a Ciutadella de Menorca.
- Festa de les Falles de Barruera (Alta Ribagorça).
Santoral[57]
Església Catòlica[58]
- Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs de Nicomèdia (303); Eteldreda d'Ely, vídua (679); Bili de Vannes, màrtir (914); Lanfranc de Pavia, bisbe (1194); Valeri d'Onhaye, prevere (1199); Thomas Garnet, monjo màrtir (1608); Giuseppe Cafasso, sacerdot (1860).
- Beats: Maria d'Oignies (1213); Pietro Giacomo de Pesaro, agustí (1496); a l'Orde de Predicadors: Innocenci V, papa.
- Sants: Fèlix de Sutri, prevere màrtir (257); Agripina de Roma, verge i màrtir (262); Zenó i Zena de Filadelfia, màrtirs (268 o 303); Joan de Roma, prevere màrtir (362); Moeliai de Nendrum, abat (493); Hildulf de Lobbes (707); Jaume de Toul, bisbe (769); Libert de Cambrai, bisbe (1076).
- Beats: Fèlix de Cîteaux, monjo (1113); Pere de Juilly, predicador (1136); Maria Rafaela Cimatti, monja (1945).
- Venerable Tommaso Corsini, monjo (1343).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Lope de Paredes, Francisca Martel.
Església Copta
- 16 Baoni: sant Onofre el Gran, eremita.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 6 de juliol del calendari gregorià.
Sants de l'Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 10 de juny del calendari julià:
- Antònia i Alexandre de Constantinoble (313); Timoteu de Prussa, bisbe (s. IV); Aleix de Bitínia, bisbe; Apol·lo, bisbe; Asteri de Petra (s. IV); Teòfanes d'Antioquia, monjo (369); Pansèmnia d'Antioquia (s. IV); Bassià de Lodi, bisbe (409); Basili de Rjasan (1295); Silvà de les Coves de Kíev (segle xiv); Neànic el Savi, d'Alexandria, màrtir; Canides de Capadòcia, monjo; Gregori d'Assos; Joan Maximòvitx de Tobolsk (1715); Pau de Tobolsk (1770); Sants de Sibèria (1847); Nahum de Solovki (1853); Sergi de Valaam, monjo (1860); Metròfanes de Pequín, primer prevere ortodox xinès, i Màrtirs de la Rebel·lió Bòxer (1900); Nicolau, Basili i Pau, màrtirs (1918); Leontij Vimpen, bisbe de Jenotaj, màrtir (1919); sinaxi dels Pares de Sibèria: Innocenci d'Irkutsk (1731), Macari Glukharev (1847) i Macari Nevski (1926); Timoteu, prevere màrtir (1940).
Església anglicana
- Santa Eteldreda de Northúmbria, reina.
Església Evangèlica d'Alemanya
- Sant Argula von Stauff de Grumbach, reformadora.
Notes
- ↑ «Història». Orfeó Barcelonès. Arxivat de l'original el 2020-08-13. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Sarrià». Trens de Catalunya. [Consulta: 19 febrer 2026].
- ↑ «125 anys del Carrilet de Reus a Salou». [Consulta: 8 juny 2022].
- ↑ Salvador Duch. Futbol, metàfora d'una guerra freda, un estudi antropològic del Barça (Tesi: Doctorat). Universitat Rovira i Virgili, 2004-12-15, pàg. 80.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - CIO sigle de Comité international olympique» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Joan Llimona: Modernismo y misticismo catalán» (en castellà). Trianarts. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Carmelina Sànchez-Cutillas i Martínez». Memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Biografia Núria Tubau | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 29 abril 2026].
- ↑ «Carme Pinós i Desplat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Montserrat Butxaca. Biografia». AELC, Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «Mireia Calafell i Obiol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Susana Mora Humbert». Consell Insular de Menorca. [Consulta: 28 abril 2022].
- ↑ «Laura Ràfols i Parellada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Josefina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2021].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-22, p. 226. ISBN 978-0-7864-7992-4.
- ↑ «Maude Valerie White (1855-1937) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Angelina Beloff en Museo Blaisten». Colección Blaisten. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Jaffer, Jennifer. «Huda Sharawi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Geraldine Beamish Bio, Stats, and Results». Sports Reference, 18-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Edward VIII | Biography, Abdication, & Wife» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Anna Andrejevna Akhmatova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Winifred Holtby, author of South Riding» (en anglès). Literary Ladies Guide, 16-12-2020. [Consulta: 28 gener 2021].
- ↑ «Oliver Smithies» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- ↑ «June Carter Cash». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- 1 2 3 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2008» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Vinton Cerf | American computer scientist» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Paiusco, Paolo. «Lucetta Scaraffia». Cinquanta mila giorni, 19-08-2014. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Sylvia McNair (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Frances McDormand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Kuiper, Kathleen. «Patricia Racette» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Concierto por la Paz con Noa y Mira Awad» (en castellà). Fundación Tres Culturas del Mediterráneo, 23-02-2009. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Yann Tiersen - Biographie, discographie et fiche artiste» (en francès). [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Zinedine Zidane» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Emmanuelle Vaugier». IMDb. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Beek, Mats. «Franca Treur». Schrijversinfo.nl, 2016. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «Duffy - Biografía, Discos y Canciones». Todomusica.org. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Pons, Marc. «Mor Constança d'Aragó, la catalana que va ser emperadriu». ElNacional.cat, 23-06-2018. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ Butler, Alban. «María de Oignies, Beata» (en castellà). Catholic.net. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ Piccardo, Andrea. «Levina Teerlinc» (en castellà). ABC Cultural, 16-04-2016. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Lady Hester Lucy Stanhope (1776-1839)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 23 abril 2024].
- ↑ «Marietta Alboni». HistoricOpera.com. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Joseph Prestwich» (en anglès). Grace's Guide To British Industrial History. [Consulta: 18 maig 2023].
- ↑ «Ginko Ogino» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Fernández Álvarez, Ana «Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una dibuixant poc coneguda». Butlletí informatiu de l'Associació Col·leccionistes de Terrassa, núm. 231, maig-juliol 2019. Arxivat de l'original el 2023-03-08 [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Maureen OSullivan». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Zus Philipsen-Braun Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 22 d'agost 2011. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «Blanca París Corcoll | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ Sadurní, J. M. «Christiane Desroches Noblecourt, la egiptóloga que salvó los templos de Abu Simbel». Historia. National Geographic, 15-01-2024. [Consulta: febrer 2026].
- ↑ «Muere Peter Falk, que encarnó al mítico detective Colombo | 3» (en castellà). RTVE, 28-01-2026. [Consulta: 15 febrer 2026].
- ↑ Bellucci, Mabel. «Laura Bonaparte: lesbianas, travestis, maricas y feministas te recuerdan» (en castellà). Rebelion, 09-11-2024. [Consulta: 9 gener 2025].
- ↑ Paulet, Alicia. «Mort de Magali Noël, actrice fellinienne et chanteuse osée» (en francès), 23-06-2015. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Highlights from Li Zhensheng's Witness: The Archive of Cultural Revolution» (en anglès americà), 18-09-2016. [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Kalender - 23. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.