Alfabet basc

Infotaula sistema d'escripturaAlfabet basc
Tipusalfabet derivat del llatí Modifica el valor a Wikidata
Llengüesbasc Modifica el valor a Wikidata

L'alfabet basc és un alfabet llatí que s'utilitza per escriure la llengua basca. Consta de 27 lletres.

Llista de lletres

Les lletres de l'alfabet basc són les 26 lletres de l'alfabet llatí bàsic ISO més ⟨ñ⟩ (i ⟨ç⟩, com a variant de ⟨c⟩).

Aquesta n'és la llista completa,[1] acompanyada dels fonemes corresponents a cadascuna representats pel símbol del seu al·lòfon principal en l'IPA.[2][3]

La lletra hatxe es pronuncia només al nord-oest del País Basc.
Pronunciacions de la lletra jota.
Lletra Nom en basc Fonema
A a /a/
B be /b/
C ze* /s̻/, /k/
D de /d̪/
E e /e/
F efe /f/
G ge /ɡ/
H hatxe ∅ (/ɦ/)
I i /i/
J jota (vegeu el mapa.)
K ka /k/
L ele /l/
M eme /m/
N ene /n/
Ñ eñe /ɲ/
O o /o/
P pe /p/
Q ku* /k/
R erre /ɾ/, /r/
S ese /s̺/
T te /t̪/
U u /u/
V uve* /b/
W uve bikoitza* /u/
X ixa /ʃ/
Y i grekoa* /i/, /j/
Z zeta /s̻/
* Malgrat que ⟨c, q, v, w, y⟩, així com la ze hautsia ⟨ç⟩, no s'usen actualment per a mots bascs, sí que s'empren per a certs manlleus o noms propis adaptats.[1]

Totes les lletres i els dígrafs representen fonemes únics. Cal destacar que, quan ⟨l, n(, t)⟩ van precedits de ⟨i⟩, a la majoria dels dialectes queden palatalitzades /ʎ/, /ɲ/ (i /c/) malgrat que la grafia no ho reflecteixi de manera explícita.

La lletra ⟨h⟩ és muda en la majoria de dialectes, però es pronuncia glotal sonora a bona part del nord-est, especialment al dialecte suletí. Aquesta és la raó principal de la seva existència en l'escriptura estàndard del basc. En la parla formal acurada, però, hauria de dividir síl·labes[4]

Al dialecte suletí, a més, la vocal /u/ es realitza en la majoria dels casos com a [y]. Això es sol representar gràficament amb la grafia ⟨ü⟩, com si fos un umlaut alemany.

Dígrafs

Un dígraf és un grup de dues lletres que representa un únic fonema. En l'escriptura basca n'hi ha els següents.

⟨dd⟩, /ɟ/; ⟨ll⟩, /ʎ/; ⟨rr⟩, /r/; ⟨ts⟩, /t͡s̺/; ⟨tt⟩, /c/; ⟨tx⟩, /t͡ʃ/; ⟨tz⟩ /t͡s̻/.

Tres d'aquests dígrafs representen les formes africades dels fonemes sibilants, amb una ⟨t⟩ al davant de la lletra corresponent al fonema sibilant fricatiu. Uns altres tres representen les formes palatals dels fonemes alveolars sense una lletra específica (/d/, /l/ i /t/), doblant la lletra corresponent a la consonant alveolar. Finalment, ⟨rr⟩ representa el fonema alveolar vibrant entre vocals, per a diferenciar-lo del bategant alveolar, a l'igual que en l'ortografia catalana.

Història

Durant la major part de la seva història, els escriptors bascos van utilitzar les convencions de les llengües romàniques com el castellà o el francès. Així, el llibre de Pedro Agerre de 1643 es titulava Guero corresponent al gero modern ("Després") i el lema del segle xviii Irurac bat seria Hirurak bat ("Els tres com un"). A finals del segle xix el polític nacionalista Sabino Arana va proposar diversos canvis,[5] incloent noves lletres com ⟨ĺ⟩ i ⟨ŕ⟩ que no s'acceptaven a l'ortografia estàndard.

El basc estàndard actual es va desenvolupar a la segona meitat del segle XX i ha estat establert per normes de l'Euskaltzaindia (l'Acadèmia de la Llengua Basca). Pel que fa a l'alfabet, les principals crítiques dels tradicionalistes biscaïns i guipuscoans van dirigir-se a la ⟨h⟩, ja que l'ortografia regida per l'Euskaltzaindia l'emprava amb diverses paraules que aquells tradicionalistes escrivien sense aquesta lletra, que era muda tant a Biscaia com a Guipúscoa, mentre que es pronunciava en tots els dialectes bascs fa uns segles i encara es pronuncia a bona part del nord-est. D'altra banda, els bascoparlants del nord-est havien d'aprendre a escriure diverses paraules amb menys o cap lletra ⟨h⟩, perquè normalment una ⟨h⟩ utilitzada en la seva tradició no s'incorporava a l'ortografia basca estàndard. Aquests canvis de les diverses tradicions al basc estàndard modern van ser proposats i acceptats per les joves generacions d'escriptors bascos, de manera que la polèmica sobre ⟨h⟩ es va esvair a mesura que morien les velles generacions.[6][7]

Freqüència de les lletres

En una mostra de 6.692 lletres, la lletra més comuna en basc és ⟨a⟩ i la menys comuna és ⟨v⟩ (tot i que ⟨w, y, q⟩ no apareixien en absolut al text mostrat).[8]

Referències

  1. 1 2 Euskaltzaindia: Regla núm. 17 per al basc estàndard, Noms de les lletres de l'alfabet basc, Reglament aprovat el 25 de novembre de 1994. Consultat 22-10-2010. (en basc)
  2. ↑ «Goizueta Basque». [Consulta: 7 juliol 2026].Publicació al periòdic de la Associació Fonètica Internacional sobre el basc parlat al municipi de Goizueta.
  3. ↑ «[https://egurtzegi.github.io/static/files/Egurtzegi2014.pdf Towards a phonetically grounded diachronic phonology of Basque]». [Consulta: 7 juliol 2026].Tesi doctoral sobre fonologia basca.
  4. ↑ Euskaltzaindia: Regla núm. 17 per al basc estàndard, Noms de les lletres de l'alfabet basc, Reglament aprovat el 25 de novembre de 1994. Consultat 22-10-2010. (en basc)
  5. ↑ Arana eta Goiri'tar Sabin. Lecciones de ortografía del euskera bizkaino (en castellà). Bilbao: Sebastián de Amorrurtu, 1896, p. 32.
  6. ↑ Etxeberria, Josune. Patxi Altuna. Uztarria, 2003, p. Arantzazuko Biltzarraren garrantzia (1968). ISBN 978-84-607-6723-7. Arxivat 2018-01-31 a Wayback Machine.
  7. ↑ Villasante, Luis. La h en la ortografía vasca: razones uy motivos, reglas: catálogo de voces con comentario (en castellà). Oñati: Editorial Franciscana Aranzazu, 1980 («Luis de Eleizalde» sobre unificación del euskera escrito, fasciculo 7). ISBN 978-8472401198.
  8. ↑ «Letter Frequency Statistics». www.cryptogram.org. [Consulta: 5 novembre 2020].

Enllaços externs