Alfabets caris

Alfabets caris

Tipus	alfabet, escriptura natural i escriptura de caixa única
Llengües	llengua cària
Creació	segle VII aC
Basat en	alfabet grec
Epònim	Cària
ISO 15924	Cari  (201 )
Direcció del text	d'esquerra a dreta i de dreta a esquerra
Interval Unicode	U+102A0-102DF

Els alfabets caris són un conjunt d'alfabets fets servir per a escriure la llengua cària de l'Anatòlia occidental. Consten d'una trentena de grafies, amb diverses variants geogràfiques a Cària i una variant homogènia testimoniada al delta del Nil, on els mercenaris caris lluitaren pels faraons egipcis. S'escrivien d'esquerra a dreta a Cària (fora de la ciutat d'Aydin) i de dreta a esquerra a Egipte. El desxiframent del cari, iniciat per John Ray el 1981, es feu sobretot mitjançant inscripcions funeràries bilingües egipciocàries. Abans, només s'havien demostrat uns quants valors fonètics i la naturalesa alfabètica de l'escriptura. Les lectures de Ray pels seus successors es van confirmar en gran manera per una inscripció bilingüe cariogrega descoberta a Caune el 1996, que va permetre per primera vegada la verificació de noms personals. La identificació de moltes lletres, però, continua sent provisional i debatuda, i algunes són completament desconegudes.

Hi ha una gamma de variacions gràfiques entre les diferents ciutats de Cària, algunes prou extremes per a correspondre a diferents caràcters Unicode.^[1] Sembla que l'alfabet Kaunos (Caune) és complet. Pot haver-hi altres lletres en altres ciutats egípcies a més de Memfis, però cal confirmar-les. La taula següent conté les lletres amb els seus valors identificats en les ciutats diferents:^[2]

Les escriptures càries, que comparteixen un origen comú, han intrigat els estudiosos durant molt de temps. La majoria dels caràcters s'assemblen als de l'alfabet grec, però els seus valors fonètics no solen estar relacionats amb els de les lletres gregues. Això és rar en els alfabets d'Àsia Menor, que són propers a l'alfabet grec tant en el so com en la forma de les lletres, tret dels fonemes sense equivalents grecs. Els valors fonètics del cari, però, no estan totalment desconnectats dels del grec: la 𐊠 /a/ (grega Α), la 𐊫 /o/ (grega Ο), 𐊰 /s/ (grega Ϻ san) i la 𐊲 /u/ (grega Υ) s'assemblen tant al grec com qualsevol alfabet anatòlic, i la 𐊷, que s'assembla a la Β grega, té el valor semblant /p/, que comparteix amb la 𐤡 lídia, derivada del grec.

Adiego (2007) suggereix que l'escriptura carià originària derivava de l'escriptura cursiva grega i que més tard es degué reestructurar, potser per a inscripcions monumentals, imitant la forma de les majúscules gregues gràficament més semblants, sense tenir-ne en compte els valors fonètics. Així, una /t/, que en la forma cursiva podria haver tingut una barra superior corba, s'hauria modelat sobre la grega qoppa (Ϙ) en lloc del seu avantpassat tau (Τ) per convertir-se en 𐊭. La /m/ cària, derivada del grec arcaic 𐌌, s'hauria simplificat i, per tant, gràficament és més propera a la grega Ν que no pas a la Μ quan esdevingué 𐊪. De fet, moltes variacions de les lletres càries reprodueixen variants gregues paral·leles: 𐊥 i 𐅝 són variants gràfiques comunes de digamma, 𐊨 𐊨 i ʘ de theta, 𐊬 i Λ simultàniament de gamma i lambda, 𐌓, 𐊯 i 𐌃 de ro, 𐊵 i 𐊜 de fi, 𐊴 i 𐊛 de khi, 𐊲 i V d'ípsilon, i la variació 𐋏/𐊺 reprodueix la variació Η/𐌇 d'eta. Això també podria explicar per què una de les lletres més rares, 𐊱, té la forma d'una de les lletres gregues més comunes.^[3] Aquesta escriptura cursiva protocària, però, no està pas testimoniada, per la qual cosa aquestes etimologies són especulatives.

Cada escriptura va evolucionar per separat; a Caune, per exemple, sembla que la 𐊮 /š/ i la 𐊭 /t/ evolucionaren de manera que ambdues s'assemblaven a la P llatina, i després es distingien per una línia afegida en la primera: 𐌓 /t/, 𐊯 /š/.

Durant el segle XX, es feren molts intents de desxifrar les inscripcions càries. Després de la Segona Guerra Mundial, la majoria de les inscripcions càries conegudes es van publicar, i així es proporcionà una bona base per a desxifrar-les.

A la dècada dels 1960, l'investigador rus Vitaly Shevoroshkin va demostrar que les hipòtesis anteriors que l'escriptura era sil·làbica o semisil·làbica eren falses. Dedicà molts anys a aquest estudi i hi emprà una metodologia sonora. Demostrà que el cari s'escrivia alfabèticament, però feu pocs progressos en la comprensió de l'idioma. Va assumir que els valors de les lletres s'assemblaven als de l'alfabet grec, cosa que era infundada.

Altres investigadors que han treballat sobre el cari són H. Stoltenberg, O. Masson, Yuri Otkoupchtchikov, P. Meriggi (1966) i R. Gusmani (1975), però el seu treball no ha estat acceptat unànimement.

Stoltenberg, com Shevorochkin, i la majoria dels altres, solien atribuir valors grecs a les lletres càries.^[4]

El 1972, l'egiptòleg K. Zauzich estudià textos bilingües en cari i egipci, i va establir el que ara s'anomena enfocament egipci. Aquest pas important en el desxiframent en dugué bons resultats.^[5]

Aquest mètode, el va desenvolupar més endavant, el 1975, T. Kowalski, en la seua única publicació sobre el tema.^[6]

Treballant independentment de Kowalski, l'egiptòleg britànic John D. Ray obtingué resultats semblants (1981, 1983). Va fer servir inscripcions bilingües egipciocàries que havien estat passades per alt. El seu principal avanç fou la lectura del nom del faraó Psammètic en cari.

Els valors radicalment diferents que Rays assignà a les lletres van crear al principi escepticisme. Ignasi-Xavier Adiego i Diether Schürr contribuïren al projecte des dels anys noranta. El 1993, Adiego publicà un llibre, Studia Carica, que proposava els valors fonètics que constitueixen el que ara es coneix com el "sistema Ray-Schürr-Adiego". Aquest sistema ara està consensuat. El descobriment d'una nova inscripció bilingüe grecocària el 1996 a Caune confirmà la validesa del seu desxiframent. Ara s'està estudiant una inscripció descoberta el 2021 a Euromos.

El cari es va afegir a l'estàndard Unicode l'abril del 2008 amb el llançament de la versió 5.1. Està codificat en el pla multilingüe complementari (Pla 1), en el bloc U+102A0 – U+102DF.

Aquest bloc també conté lletres afegides per a grups consonàntics, després de l'alfabet bàsic (que també inclou variants d'aquestes lletres). 𐊡𐋊𐋋𐋌𐋍 en són variants gràfiques, com ara 𐊤𐋈𐋐, 𐋎𐊦𐋏, 𐊺𐋏, 𐊼𐊽, 𐋂𐋃, 𐋁𐋀 i potser 𐋇𐊶.