Alfred Kempe
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Alfred Bray Kempe  6 juliol 1849 Kensington (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) | ||
| Mort | 21 abril 1922 (72 anys) Londres (Regne Unit) | ||
| Causa de mort | pneumònia | ||
| Sepultura | Església de Santa Maria Verge 51° 11′ 19″ N, 0° 24′ 47″ O / 51.188476°N,0.4131°O | ||
| Bencher Inns of Court | |||
| 1909 – 1922 | |||
| President Societat Matemàtica de Londres | |||
| 1892 – 1894 ← Alfred George Greenhill – Percy Alexander MacMahon → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Trinity College (–1872) St. Paul's School | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de grafs | ||
| Ocupació | matemàtic, advocat litigador, advocat | ||
| Membre de | |||
| Influències en | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Mary Bowman (1877) Alice Ida Meadows White (1897) | ||
| Pare | John Edward Kempe | ||
| Premis | |||
| |||
  | |||
Alfred Kempe (Kensington, 6 de juliol de 1849 - Londres, 21 d'abril de 1922) va ser un matemàtic aficionat anglès, conegut per haver demostrat el teorema dels quatre colors, tot i que aquesta demostració es va demostrar errònia més tard.
Vida i obra
Fill del rector de la parròquia de St. James de Londres, Kempe va fer els estudis secundaris a l'escola de St. Paul de la catedral de Londres. A continuació va passar al Trinity College (Cambridge), on es va graduar el 1872 amb una distinció especial en matemàtiques. Tot i així, va decidir iniciar-se en la carrera d'advocat, ingressant en el Inner Temple.[1] Tota la resta de la seva vida va treballar de conseller jurídic, convertint-se en un gran expert en dret canònic, canceller de diverses diòcesis i secretari de la Comissió Reial de la Jurisdicció Eclesiàstica.[2]
Però va ser més conegut per les seves aficions que per la seva feina: les matemàtiques, la música i l'alpinisme. Dotat d'una bonica veu de contratenor, va cantar en diferents corals, fins i tot en el cor de l'Abadia de Westminster i els estius els passava a Suïssa fent muntanyisme.[3]
La seva afició per les matemàtiques el va portar a escriure alguns treballs que van tenir notable influència, com per exemple, els seus articles Memòria sobre la Forma Matemàtica (1886) i El tema central del pensament exacte (1890), que van influir en l'obra de Peirce.[4] Però el tema que el va fer més conegut, va ser la seva demostració del teorema dels quatre colors (1879)[5] la qual, tot i haver estat demostrada falsa per John Percy Heawood onze anys més tard, va ser una de les fonts emprades en la demostració definitiva feta en el tercer terç del segle xx. De fet, va ser Kempe que va introduir els dos conceptes en que es basa la demostració en els anys 1970's: el concepte de conjunt inevitable i el concepte de configuració reductible,[6] per fer-ho va construir uns sub-grafs connectats, avui anomenats cadenes de Kempe,[7] que només contenien arestes o vèrtexs que complien determinades condicions.[8]
Referències
- ↑ Geikie, 1923, p. i.
- ↑ Fritsch i Fritsch, 1998, p. 17.
- ↑ Geikie, 1923, p. ix.
- ↑ Abeles, 2015, p. 144-145.
- ↑ González i Sentís, 2017, p. 13 i ss.
- ↑ Fritsch i Fritsch, 1998, p. 171 i ss.
- ↑ Gethner et al., 2009, p. 250 i ss.
- ↑ Lewis, 2016, p. 68 i 87.
Bibliografia
- Abeles, Francine F. «The Influence of Arthur Cayley and Alfred Kempe on Charles Peirce’s Diagrammatic Logic». A: Zack M., Landry E. (eds). Research in History and Philosophy of Mathematics (en anglès). Birkäuser, 2015, p. 139-148. ISBN 978-3-319-22257-8.
- Fritsch, Rudolf; Fritsch, Gerda. The Four-Color Theorem: History, Topological Foundations, and Idea of Proof (en anglès). Springer, 1998. ISBN 978-1-4612-7254-0.
- Geikie, Archibald «Obituary: Sir Alfred Bray Kempe (1849-1921)» (en anglès). Proceedings of the Royal Society, Vol. 102, Num. 719, 1923, p. i-x. DOI: 10.1098/rspb.1923.0010. ISSN: 1471-2946.
- Gethner, Ellen; Kallichanda, Bopanna; Mentis, Alexander; Braudrick, Sarah; Chawla, Sumeet; Clune, Andrew; Drumond, Rachel; Pnagiota, Evans; Roche, William; Takano, Nao «How false is Kempe's proof of the Four Color Theorem?» (en anglès). Involve, a journal of mathematics, Vol. 2, Num. 3, 2009, p. 249-265. DOI: 10.2140/involve.2009.2.249. ISSN: 1944-4176.
- González i Sentís, Marta. «Demostració falsa de Kempe». A: El teorema dels 4 colors. Tesina de Grau. UPC., 2017, p. 13-18.
- Lewis, R.M.R.. A Guide to Graph Colouring: Algorithms and Applications (en anglès). Springer, 2016. ISBN 978-3-319-25728-0.
- Stewart, Ian. Números increibles (en castellà). Planeta, 2016. ISBN 978-84-989-2957-7.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred Kempe» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Wilson, Robin J. «Kempe, Sir Alfred Bray» (en anglès). Oxford Dictionaty of National Biography, 2006. [Consulta: 11 febrer 2026].
- «Chancellor of Six Dioceses. Sir A.B. Kempe and the Royal Society» (en anglès). The Times, 1922. [Consulta: 30 gener 2018].