John Percy Heawood

Plantilla:Infotaula personaJohn Percy Heawood
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Newport (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 gener 1955 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Durham (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Vice-chancellor of Durham University (en) Tradueix
1926 – 1928 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióExeter College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCombinatòria i teoria de grafs Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Durham Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeChristiana Tristram
ParesRv. John Richard Heawood
Premis

John Percy Heawood (anglès: Percy John Heawood) (Newport, 8 de setembre de 1861 - Durham, 24 de gener de 1955) va ser un matemàtic anglès conegut pels seus treballs en teoria de grafs.

Vida i obra

Heawood, fill d'un pastor anglicà, va fer els estudis secundaris a Ipswich. El 1880 es va traslladar a Oxford amb una beca del Exeter College on es va graduar i en el qual va romandre fins al 1887.[1] El 1887 va ser nomenat professor de matemàtiques del Durham College (actualment universitat de Durham) en la qual va treballar la resta de la seva vida. A partir de 1911 va ser catedràtic i el 1939 es va retirar amb 78 anys. Entre altres càrrecs, Heawood va ser vice-rector de la universitat entre 1926 i 1928.[2]

Heawood és recordat sobre tot, perquè el 1890 va trobar un contraexemple a la demostració del teorema dels quatre colors[3] que havia publicat Alfred Kempe el 1879 i que tothom havia donat per vàlida durant onze anys.[4] El teorema no va ser demostrat fins al 1976 per Kenneth Appel i Wolfgang Haken, tot i que la seva demostració (assistida per ordinador) no és considerada com una autèntica demostració per molts matemàtics.[5]

En aquest treball, però, va aconseguir demostrar de forma correcta una versió menys forta: el teorema dels cinc colors.[6] Els treballs sobre aquest problema van tenir un gran impacte en el desenvolupament de la teoria de grafs.[7]

Va ser nomenat cavaller pels seus immensos esforços en trobar fons per a la reconstrucció i conservació del castell de Durham.[2] Una altra de les seves aficions, poc usual en un matemàtic, era l'estudi de l'hebreu.[8]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs