Alice Barnole
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1986  (39/40 anys)Prada (Conflent) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, actriu de cinema | ||
   | |||
Alice Barnole (Prada, Conflent, 1986)[1] és una actriu i realitzadora nord-catalana.
Biografia
Formació
Filla d'una assistent maternal,[1] va fer estudis literaris amb opció de teatre[1] a Montluçon. El 2003, va fer classes de teatre a la companyia Euphoric Mouvance dirigida per Bruno Bonjean. Després d'unes pràctiques a la Commedia dell'arte amb Carlo Boso, esdevingué alumna de l'escola de teatre Les Enfants terribles (2005-2007) dirigida per Jean-Bernard Feitussi i al Studio de l'Aigle (2007-2009) dirigit per Antonio Ferreira on ella mateixa va prendre una classe mestre amb l'entrenador i productor Bernard Hiller.[2][3]
En 2014 va seguir un curs de doblatge/veu en off a l'Institut des Métiers du Doublage et de l'Audiovisuel. En 2017 es va integrar en el curs "Pratique de la réalisation documentaire" dels Ateliers Varan, sota la direcció de Marie-Claude Treillou i Jean-Noël Cristiani, on va assistir a les classes d'Alice Diop, Jean-Louis Comolli, Abbas Fahdel…
Festivals
En fébrer de 2012, juntament amb Jean-Pierre Mocky, Hervé Hadmar, Jean-François Boyer, Bertrand Burgalat i Christophe Julien, va formar part del jurat del 14è Festival de Creacions Televisuals de Luchon, presidit per Arielle Dombasle.[4]
En maig de 2012 va presidir el festival Les Toiles Contemporaines de Lo Puèi de Velai.[5]
En febrer de 2016 fou membre del jurat del concurs de curtmetratges de la sisena edició de la Semaine du Cinéma - BdA Sciences Po, presidit per Caroline Champetier, junt amb Diana Galban, Nicolas Pariser i Xavier Lardoux.
Treatre
- 2003 - 2005: creació i representació de L'Éveil du printemps de Frank Wedekind
Filmografia
Actriu[6]
- 2011: L'Apollonide : Souvenirs de la maison close de Bertrand Bonello: Madeleine, « la Juive », « la femme qui rit », « le monstre »
- 2012: Renoir de Gilles Bourdos: la noia al cabaret
- 2013: Nos héros sont morts ce soir de David Perrault: Anna
- 2014: Saint Laurent de Bertrand Bonello: Madeleine
- 2016: Un couple, curtmetratge de David Steiner:[7][8] Anaïs
- 2016: Je les aime tous, curtmetratge de Guillaume Kozakiewiez[9] (selecció oficial de Curtmetratges César 2018):[10] Leonore, la noia
- 2017: Lovedoll, curtmetratge de Louise Pagès:[11] Claire
Realitzadora
Distinctions
Premis
Nominacions
- Premis César 2012: César a la millor promesa femenina per L'Apollonide : Souvenirs de la maison close
Referències
- 1 2 3 Éric Loret. «Alice Barnole, fille en joie». Le festival de Cannes 2011. Libération, 19 maig 2011. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ Javel. «Alice Barnole». Portrait. roughdreams.fr, 28 febrer 2012. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2014. [Consulta: 18 gener 2014].
- ↑ «Alice Barnole- Fiche Artiste - Artiste interprète - AgencesArtistiques.com : la plateforme des agences artistiques». [Consulta: 22 gener 2018].
- ↑ «Le Festival de Luchon 2012 : Le palmarès complet» (en francès). Premiere.fr, 11-02-2012 [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ «Le Festival "Les Toiles Contemporaines" commence ce jeudi ! - Site officiel de la mairie du Puy-en-Velay» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-01-29. [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ «ALICE BARNOLE- ACTRICE», 07-09-2015. [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ «Un couple (2016)» (en francès). www.unifrance.org. [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ Steiner, David; Spagnol, Morwenna. «A Couple». [Consulta: 27 gener 2018].
- ↑ «Je les aime tous (2016)» (en francès). www.unifrance.org. [Consulta: 22 gener 2018].
- ↑ «Focus Courts Métrages - Académie des Arts et Techniques du Cinéma». Arxivat de l'original el 2018-01-23. [Consulta: 22 gener 2018].
- ↑ «Lovedoll - Concours de court métrage étudiant de fiction francophone». Concours de court métrage étudiant de fiction francophone, 2018. Arxivat de l'original el 2018-01-23 [Consulta: 22 gener 2018]. Arxivat 2018-01-23 a Wayback Machine.
- ↑ Barnole, Alice, (1986-....); Le Coustumer, Laurent, (1973-....). «BnF Catalogue général» (en francès). catalogue.bnf.fr, 2017. [Consulta: 22 gener 2018].
- ↑ INFO LE, MAGUE. «Palmarès complet des Prix Mague 2012 de la Culture - Le Mague de la Culture by BE A MEDIA» (en francès). www.lemague.net. [Consulta: 28 gener 2018].
- ↑ INFO LE, MAGUE. «LES PRIX MAGUE 2013 DE LA CULTURE - Le Mague de la Culture by BE A MEDIA» (en francès). www.lemague.net. Arxivat de l'original el 2015-07-21. [Consulta: 28 gener 2018].